Dins del marc de la Jornada Anual d’Educació 360 d’aquest any 2023, hem tingut el plaer de comptar com a Aliança amb l’experiència uruguaiana d’escoles a temps complet de la mà de Lilián Strada, inspectora i coordinadora d’escoles a temps complet del govern de l’Uruguai. Lilián, que és també i −sobretot− mestra, ens va acompanyar el dia 9 de novembre en un seminari en el qual, partint de la seva proposta, vam poder trobar connexions, pensar i debatre el model d’educació a temps complet que volem per a Catalunya.

Proposta uruguaià:

La proposta d’educació a temps complet desenvolupada a l’Uruguai, dissenya un model notablement articulat al voltant de l’escola, en el qual és la institució escolar l’agent principal garant de l’educació a temps complet. L’any 1989 es comença a desenvolupar un model d’escoles a temps complet com a projecte pilot. El disseny del model, en el qual es va proposar ampliar l’horari, va comptar amb la mirada de mestres, acadèmics, professionals de l’àmbit de la salut, polítics, etc. que van posar el focus en un objectiu compensatori (educatiu i cobertura de necessitats bàsiques com l’alimentació). D’aquesta manera, Uruguai posa en marxa les primeres Escoles a Temps Complet (ETC) els anys noranta i aprova la primera regulació el 1998 sota el nom de “Proposta pedagògica de temps complet”. Aquesta regulació queda regulada en l’Acta 90, que permet que totes les Escoles a Temps Complet s’emparin sota un marc normatiu més enllà de les idees.

A partir del 2009, a les Escoles a Temps Complet se suma un model similar, anomenat Escola de Temps Estès, ETE (Escuela de Tiempo Extendido), dirigida a les classes mitjanes, en què es detectava una fuga a escoles privades amb major cobertura d’horaris i serveis. Per evitar aquesta fuga i els seus efectes segregadors, es va impulsar una opció d’escola pública amb horari estès no associada a la compensació, sinó a la innovació educativa.

El model es compon de 312 escoles d’entre ETC (242) I ETE (70) repartides per tot el país. Les escoles públiques en temps ampliat —a temps complet (ETC) i estès (ETE)— són gratuïtes al 100 % en tot el seu horari: tant el temps curricular, com el dinar i els tallers són gratuïts. L’Uruguai compta amb uns 300.000 infants en educació primària, dels quals 90.000 assisteixen a escoles de temps estesos (entre els dos tipus). En l’actualitat i a través del “Pla de desenvolupament educatiu 2020-2024” l’objectiu del ministeri d’Educació és passar del 20% d’alumnes que gaudeixen d’aquesta modalitat al 38-40%.

Les ETC i les ETE abasten l’educació pública primària dels 3 als 11 anys. Ambdós models imparteixen entre 7 i 8 hores diàries d’activitat educativa que inclouen: 4 h curriculars, dinar i activitats en format taller. Totes les activitats són d’obligada assistència i gratuïtes per a les famílies. Els eixos que componen l’activitat són: temporalitat, espacialitat i modularitat. Al seu torn, els temps es divideixen en temps comuns, en els quals cada mestre està amb la seva classe treballant els continguts i competències del currículum; i temps complementaris. És en aquests últims on es duen a terme experiències d’activitats compartides.

«L’objectiu uruguaià busca estendre els temps buscant així la construcció identitària des d’una clau d’equitat», explicava Strada. Per a això, els principis de la base pedagògica es van construir a l’Uruguai al voltant de cinc idees principals. En primer lloc, es va proposar el desenvolupament d’una nova proposta de temps, per al que va ser necessari ampliar l’horari de quatre a set hores i mitja. A més, es van plantejar noves àrees d’aprenentatge no contemplades en el currículum, com l’educació artística, l’educació física o els idiomes. Per a això, una altra de les potes principals sobre la qual es consolida aquest canvi pedagògic, té a veure amb la implementació de noves metodologies en formes de taller. La última de les idees principals té a veure amb l’adequació de les infraestructures i espais escolars que creïn un lloc educatiu cohesionat i segur.

L’experta uruguaiana va posar l’accent en com el pas del temps ha obligat a modificar algunes de les bases plantejades fa 25 anys. Els reptes que plantegen els nous temps —i que bé poden llegir-se en el context català— demanden canvis en el currículum integral buscant un enfocament competencial, exigeixen modificacions de les condicions laborals del cos docent, i lluita contra la pèrdua de població escolar causada per diversos motius (fugida a l’escola privada, baixa natalitat, país amb poca immigració, etc.).

Debats i reflexions sobre el cas català

La presentació del model uruguaià d’educació a temps complet va donar peu a pensar i debatre sobre les possibles connexions, i també les diferències, amb el context català. Amb una representació àmplia i diversa dels agents educatius que formen part de l’Aliança d’Educació 360, es va plantejar el debat al voltant de tres potes: governança, equitat i qualitat.

Reflexions sobre la governança
Compaginar un temps de matí i de tarda pot tenir el risc de generar dos funcionaments paral·lels incomunicats. Per evitar això, és fonamental treballar la coherència del conjunt del projecte. D’aquesta manera, cal preguntar-se: qui assumeix el rol principal de lideratge?

A l’Uruguai, aquesta coherència es garanteix a partir de les Sales de Coordinació, que obliguen tot l’equip educador (docents i talleristes) a reunir-se 2’5 hores a la setmana per planificar i coordinar la seva tasca pedagògica. És un model en el qual tot passa per la institució escolar, que és garant i organitzadora de l’educació a temps complet. No obstant això, traslladant-nos al context català, ens trobem amb molts més agents participants en la proposta d’educació a temps complet, el que comporta un circuit d’informació molt més informal. Així, plantegem: necessita la nostra proposta estratègies de co-lideratge?

El debat sobre el qual cal reflexionar en aquest punt té a veure amb la centralitat, o no, de l’escola en el model de política i gestió que es planteja per a l’educació a temps complet a Catalunya. Ha de passar tot per i a l’escola? Més enllà del teixit social i associatiu existent en el context català, fa falta posar sobre la taula el paper dels ajuntaments i la seva capacitat d’aglutinar als diferents agents proveïdors d’educació fora escola. A més, les competències locals poden orientar polítiques públiques que assegurin l’equitat, l’accés i la no precarietat en molts dels llocs de treball relatius al tercer sector i al lleure (sector cada dia més privatitzat i precaritzat).

Com a conclusió a aquest apartat i sense oblidar l’entorn (eixos urbà-rural, barris i escoles segregades-barris no segregats) o els eixos de desigualtat de nens i famílies (gènere, edat, barrera cultural, idioma, religió, necessitats especials, etc.), sorgeix la proposta comuna de generar normatives prou flexibles perquè cada municipi pugui assegurar una educació a temps complet de qualitat i equitat en coherència amb la pròpia realitat social.

Reflexions sobre l’equitat
La transformació de les escoles a l’Uruguai es va focalitzar en aquelles que es trobaven en els quintils 1 i 2 de renda, les zones més empobrides. De les Escoles a Temps Complet, el 85% es troben en aquests quintils. Com a factor agregat, la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies és una altra de les raons per les quals hi ha escoles que es decideixen a fer el pas. Les escoles que no estan adherides a aquest programa acostumen a tenir horaris de 4 hores que no inclouen el dinar. Això dificulta en gran mesura la conciliació de les famílies, especialment d’aquelles on tots dos membres principals treballen.

En el context català, ens trobem de nou amb la diversificació d’agents implicats, però amb exemples tangibles de mesures que afavoreixen la conciliació des d’un punt d’equitat, com les beques menjador o els serveis d’acollida de demà i de tarda, en el qual l’escola amb el suport d’institucions locals, és el garant principal.

No obstant això, en clau equitativa cal preguntar-se: N’hi ha prou amb assegurar l’equitat en clau econòmica (preus, beques, tarifació social)? El capital cultural i el capital social són conceptes fonamentals a tenir en compte a l’hora de dissenyar un model d’educació a temps complet en clau d’equitat. Tornant a al·ludir a la pregunta sobre la funció de l’escola, s’afegeix a aquesta reflexió la necessitat (dins i fora de la institució escolar) d’altres perfils professionals que prenguin part en aquesta conjunció complexa entre els agents, la necessitat dels nens i famílies, i la realitat social. D’aquesta manera:

• Facilitaria una figura d’un perfil professional més social el canal de comunicació sobre les activitats fora escola als alumnes i famílies més vulnerables?
• Qui ha de proporcionar i assegurar l’existència i formació d’aquesta figura? Dependrà de l’escola (orientadors), de les entitats socials (treballadors i educadors socials), o pot generar-se una oficina municipal amb professionals que atenguin el conjunt?

Reflexions sobre la qualitat
L’estructura de suport de les ETC i les ETE preveu la capacitació dels docents que s’incorporen i programes de formació continuada, a més de les sales docents setmanals, que són espais de debat pedagògic i de reflexió obligatoris. El personal tallerista té les mateixes condicions laborals i estatus professional i està plenament integrat en el claustre docent. Aquesta integració interdisciplinar és reconeguda com una de les transformacions de major impacte en la cultura educativa d’Uruguai.

A Catalunya, com s’ha esmentat en els apartats anteriors, els perfils atenen contextos més diversos dependents de proveïdors diferents, la qual cosa dona lloc a condicions laborals precàries i, a vegades, de qualificació insuficient. És per això que cal posar sobre la taula la formació del professorat d’una banda, i la conjugació d’aquesta amb la formació de la resta d’educadors (monitors de lleure, entrenadors esportius, professors de música i idiomes, etc.). En aquest sentit, plantegem: hi ha una línia de treball comú? Existeixen criteris de qualitat compartits que impliquin una pedagogia inclusiva i de qualitat?

També des d’aquesta perspectiva aglutinadora, des de Catalunya ens preguntem: què passa a partir dels dotze anys? Quin paper compleix l’escola i el professorat en la secundària? Com interacciona aquesta casuística amb les activitats i proveïdors del fora escola? Aquest debat, així com molts altres, ens deixen línies obertes de reflexió prospectiva que hem d’abordar des del compromís comú comptant amb tots els agents educatius.

Referents internacional per construir un model a Catalunya
Les experiències internacionals serveix per inspirar-nos i, sobretot, per interpel·lar-nos: hi ha països que ho estan fent, és viable i és possible. Cap d’aquests models no es pot copiar a un context diferent, però en canvi ens serveix per construir-ne un de propi. L’Aliança Educació 360 ha estudiat els models d’educació a temps complet d’Uruguai, Portugal, Alemanya i França per poder-ne extreure aprenentatges i preguntes per al nostre context. La síntesi i comparació d’aquests quadre models es recull en la publicació Polítiques d’educació a temps complet: referents internacionals per construir un model a Catalunya.