Dotem d’eines i recursos els projectes per alinear-los a l’Educació 360
Després de la sessió liderada per la Mireia Mas, sobre la igualtat d’oportunitats educatives en els ecosistemes d’Educació 360, el divendres 1 de juny vam continuar el procés de capacitació de la Crida Comunitats quer Eduquen amb dos sessions dirigides a posar el focus en el desenvolupament del potencial educatiu de la comunitat i com connectar els temps i espais educatius.
Per a la sessió del matí vam comptar amb la Mireia Civís, professora de la URL i investigadora de PSTIC, que va centrar la seva presentació en identificar eines i recursos per a desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat. Partint del concepte de Comunitat Educadora vam analitzar les xarxes amb les que col·laborem en funció de la tipologia, organització, lideratge o necessitats. Com a reflexió final destacaríem que “una autèntica transformació educativa hauria de passar per experiències d’Educació 360 que entenen l’acció educativa com a resposta a reptes comunitaris des d’un model de comunitat educadora que s’organitza i estructura a traves del treball en xarxa per assolir un millor acompliment dels objectius plantejats”. Projectes com Educational Priority Policy a Bèlgica, Promise Neighborhoods a Estats Units o Aprenentatge i Servei a Catalunya són experiències que ens han permès visualitzar els aprenentes identificats a la presentació.
Per la tarda l’Elena Sintes, doctora en sociologia i cap de projectes de la Fundació Bofill, va focalitzar la seva presentació en com connectar els temps i espais educatius. Davant un context on les parets entre temps formals i no formals, entre currículum i lleure, entre escola i entorn esdevenen cada vegada més poroses vam poder reflexionar al voltant dels impactes d’aquesta connexió com són la millora del clima i satisfacció de la comunitat educativa, reducció de les desigualtats educatives, enfortiment de la vinculació de l’alumnat o l’afavoriment de les condicions per a l’èxit educatiu entre d’altres. Durant la sessió també vam poder evidenciar que cap agent educatiu pot fer front al reptes educatius actuals i que l’aprenentatge ha des ser necessàriament social i per tant compartit entre diferents agents. Les Ganztagsschulen d’Alemanya, les Children’s University d’Anglaterra o les Time Learning d’Estats Units són algunes de les experiències que ens permeten visualitzar els efectes de la connexió entre els temps i espais educatius.
