Què diu l’Anuari de l’Educació 2024 sobre les desigualtats en el fora escola?

Participar o no en activitats extraescolars i d’estiu és un reflex de les profundes desigualtats socioeconòmiques i socioculturals que existeixen en la nostra societat i que s’han eixamplat en les darreres dècades. Aquestes desigualtats limiten l’accés de molts infants i adolescents a experiències educatives i lúdiques més enllà del temps escolar, amplificant així la bretxa d’oportunitats.

Si bé aquesta no és una novetat, l'Anuari 2024: l’estat de l’educació a Catalunya recentment publicat per la Fundació Bofill i co-dirigit per la Margarita León i el Bernat Albaigés, aprofundeix sobre els reptes en educació i inclou les inequitats en el lleure aportant noves dades i anàlisis. A més, per primera vegada, l’Anuari proposa polítiques públiques des d’una mirada que sobrepassa l’escolar i incorpora una perspectiva de polítiques socials clau en un context de pobresa infantil estructural.

Classe social, gènere i capital cultural: els tres grans eixos de desigualtat en el lleure educatiu

L’accés a les activitats educatives fora escola està travessat per desigualtats relacionades amb la classe social, el gènere i el capital cultural familiar (mesurat amb el nivell d’estudis de la mar)e. A partir de l'Enquesta de Salut de Catalunya, l’Anuari mostra com la classe social influeix significativament en la participació dels nens i nenes en activitats extraescolars, tant les esportives, que són les majoritàries, com les no esportives. 

Com sabem, la participació en tot tipus d’activitats extraescolars augmenta entre els infants de classes socials més altes i ho fa a una distància de 25 punts percentuals dels de classes més baixes. Traduït a dies d’extraescolars els nens, nenes i adolescents més benestants participen en activitats extraescolars esportives una mitjana de 2 dies per setmana, mentre que els de classe baixa ho fan 1,3 dies; la meitat que en les activitats no esportives, on la mitjana és d’1 dia per setmana entre els infants de classe alta i de 0,6 dies els de classe baixa. 

Tanmateix, és el capital cultural de les famílies, concretament el nivell d’estudis de la mare, el factor més determinant a l’hora d’analitzar aquestes desigualtats: a major nivell d'estudis de la mare, major participació dels infants en activitats extraescolars: mentre el 78% dels infants amb mares universitàries fan extraescolars esportives, aquesta xifra es redueix a un 35% entre els infants amb mares sense estudis o primaris.   

Finalment, la participació en activitats extraescolars també varia segons el gènere. En general, tant nens com nenes mostren una taxa de participació alta en activitats esportives (un 67% i un 64% respectivament) i la diferència més notable és que les nenes participen més en activitats no esportives (arts, idiomes, etc.): ho fan un 46% enfront del 38% dels nens.

Joc lliure i ús de l’espai públic

L’educació a temps complet va més enllà de les activitats extraescolars i d’estiu; inclou també l’aprofitament de les diverses oportunitats d’aprendre, compartir, conviure i experimentar que tenim a l’abast. L’ús de l’espai públic per a la trobada i el joc lliure són elements essencials per promoure el dret al lleure i al joc (art.31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant). 

En aquest sentit, l’Anuari  analitza com els infants de Catalunya utilitzen el seu temps lliure, incloent-hi el joc al carrer o al parc. Novament, els patrons es veuen influenciats per la classe social, si bé, en menor mesura. En aquest cas, són els infants de classe social més baixa els que més juguen al carrer o al parc, mentre que els infants de classe més alta fan més activitats extraescolars.  

Lleure passiu i sendentari: pantallisme 

Pel que fa al lleure sedentari o passiu molt vinculat al consum de temps en pantalles, també són clares les desigualtats en funció de la classe social. En aquest tipus d’ús del temps lliure, tal com recull l’Enquesta de Salut, els minuts diaris que els infants i adolescents miren la televisió o juguen a videojocs i a l'ordinador mostren una tendència d'augment en totes les classes socials fins a l’any 2020-2021 amb una mitjana de 86,6 minuts al dia durant aquest curs i amb una significativa incidència major entre els nois i noies de classe baixa que va augmentar el temps diari amb pantalles de 64 a 92 minuts entre 2016 i 2021, impulsats per la pandèmia i la manca d’alternatives de lleure més actiu i saludable. 

Tot i que el 2023 ja es va reduir a 83 minuts i es va escurçar la distància entre classes, el consum de pantalles segueix sent globalment alt. En canvi, els joves de famílies amb més recursos van mantenir un ús més moderat, sempre per sota dels 80 minuts. 

Propostes de polítiques públiques: “motxilles extraescolars” 

Aquestes diverses desigualtats socials i de gènere que les dades que aporta l’Anuari corroboren, apunten a la necessitat de dissenyar polítiques i programes inclusius que considerin les múltiples dimensions de la desigualtat.  Es tracta de superar les barreres socials i de gènere tant en l’accés, com també en les condicions i diversitat d’infants i adolescents en les activitats extraescolars i usos del temps lliure tant  l’espai públic com de consum de pantalles. 

Com hem vist, els infants i adolescents de classes més baixes dediquen més temps al joc en espais públics i a les pantalles i menys a activitats extraescolars, una bretxa que la pandèmia va intensificar. Per altra banda, la bretxa de gènere és clara en el tipus d’extraescolars amb una distància més significativa entre nens i nenes que fan activitats no esportives. 

Davant d’aquest repte de reduir desigualtats en el usos desiguals del temps lliure i la seva rellevància en el benestar i els aprenentatges dels infants i adolescents, l’Anuari proposa polítiques públiques des d’una mirada que sobrepassa l’escolar i incorpora una perspectiva de polítiques socials clau en un context de pobresa infantil estructural. 

Entre les 10 propostes destacades a l’Anuari, trobem una política de gratuïtat i universalització de les activitats extraescolars i, com a primer pas, un programa de “motxilles extraescolars” d’ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques. L’objectiu és clar “garantir la seva participació gratuïta a l’oferta d’activitats extraescolars que s’organitza al centre o, si escau, fora. Promovent la participació a aquestes activitats i fent-ne seguiment per part del propi centre, sigui per part del professorat, del personal de suport o d’una figura específica que s’ocupi de dinamitzar aquesta participació.”