Educació 360 exposa al Parlament la necessitat d’incorporar la mirada 360 a la política educativa
Els impulsors de l’Aliança Educació 360 han comparegut al Parlament de Catalunya per a defensar un canvi profund de la concepció de l’educació, d’una revolució educativa en els paràmetres que han regit la política i el sistema educatiu de les darreres dècades i que s’està produint arreu del món.
Es proposen 15 mesures, entre les quals, la incorporació del temps de migdia i les extraescolars al projecte educatiu de centre, desenvolupar i estendre estratègies de Tarificació Social o els Consells Educatius Municipals. Educació 360 defensa la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats dins i fora l’escola per acabar amb la bretxa existent en l’accés als aprenentatges que es donen fora del horari lectiu
Els principals representants de les institucions impulsores de l’Aliança, la Fundació Jaume Bofill, la gerència d’educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica han alertat al Parlament sobre la necessitat, la importància i la urgència d’incorporar en la política educativa del país la mirada de l’Educació 360. Per aquest motiu, han proposat un conjunt de propostes:
Propostes per vincular els temps lectius i no lectius i a garantir el seu caràcter educatiu i la seva incorporació en els projectes educatius de centre (PEC)
- Regulació dels menjadors i el temps del migdia dins del PEC, com a educatiu i saludable
- Incorporació de les activitats complementàries, sortides i colònies escolars en els PEC
- Coordinació territorial d’extraescolars i oferta educativa vacances
- Vinculació d’aprenentatges dels temps lectius i no lectius
- Reorganització d’horaris i calendaris escolars i educatius
- Acreditacions d’aprenentatges d’àmbits i agents educatius diversos: esportius, artístiques, tecnològiques, lleure educatiu, medi ambient, comunitàries, culturals, comunicació...
Propostes per garantir l’equitat, la igualtat d’oportunitats i evitar escenaris de segregació i exclusió
- Recuperació i dotació específica de pressupostos (extraescolars, Plans d’Entorn, vacances…)
- Incorporació de la figura de coordinació activitats i relacions comunitat (centre/territori)
- Desenvolupar i estendre estratègies de Tarificació social en determinades activitats i entorns d’aprenentatge
- Articulació de beques per aquelles famílies que ho requereixin en els àmbits de les activitats complementàries, extraescolars i de vacances
- Estratègies contra la segregació: Plans de Barris i territoris complexitat
Propostes per promoure una millor governança educativa
- Reforçar l’àmbit local. Municipi com a ecosistema educatiu (Consells Educatius Municipals...)
- Incorporar i generar espais de treball compartit entre actors diversos (entitats, professionals, monitors, educadors, equipaments …) a nivells de centre i territoris.
- Transversalitat i coordinació dins del govern (Departaments Educació, Social, Cultura, Esports, Joventut…)
- Transversalitat interinstitucional Generalitat i àmbit local (Diputació i ajuntaments).
“Fer efectiu el dret a l’educació a tot arreu i a tot hora”
El diputat delegat d’educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet, ha resumit l’objectiu de la iniciativa dient que “l’Educació 360 vol fer efectiu el dret a l’educació a tot arreu i a tot hora”.
Es tracta, com ha explicat el director de l’Aliança, Carles Barba, “d’un canvi de marc mental, perquè afecta al què, al com i al quan dels aprenentatges”. Es tracta de reconèixer i promoure els aprenentatges que són fora del sistema reglat i connectar els que es donen dins i fora dels centres educatius, garantint l’accés per a tothom i implicant el conjunt de la comunitat.
Així ha instat Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, a “impulsar, a partir del consens polític, l’educació que connecti el dins i fora dels centres educatius i el treball coordinat entre educadors i mestres”.
“No hi ha països campions en PISA sense ser campions en equitat”
El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha afirmat la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats en els aprenentatges no reglats, ja que “no hi ha països campions en PISA sense ser campions en equitat”. En aquest sentit, Palacín ha explicat que aquests aprenentatges “suposen un veritable currículum ampliat, milloren el rendiment acadèmic i transfereixen competències per la vida i avui dia només hi té accés una part de la societat”.
La recerca nacional i internacional aporta evidències en termes de necessitats:
- S’aprèn i s’educa en tots els temps i espais de la vida de les persones. En la societat actual el coneixement ha deixat de ser patrimoni exclusiu de l’escola, dels mestres i el professorat. Cada vegada es produeixen més aprenentatges i més significatius fora del sistema reglat.
- Els itineraris de creixement personal i professional es construeixen a partir de recorreguts i aprenentatges personalitzats que cada ciutadà enfila i connecta en diversos espais i temps educatius, formals i no formals.
- La gran desigualtat educativa es produeix en allò que no està garantit de forma universal i gratuïta. Diversos estudis han xifrat en 6.000 hores d’entorns d’aprenentatge la bretxa de la desigualtat en els nois de dotze anys en raó del seu estatus socioeconòmic. L’Informe del Síndic de Greuges de juny del 2014 sobre el Dret al lleure educatiu, colònies, extraescolars i complementàries situava en trenta punts la desigualtat d’accés entre classes socials distants.
Un escenari d’oportunitat a Catalunya
Educació 360 planteja que, a Catalunya, existeix un escenari d’oportunitats per tal de donar resposta als reptes que plantegen aquestes necessitats:
- Per una banda, hi ha centenars d’iniciatives comunitàries, educatives, socials, culturals, esportives, de lleure, artístiques i tecnològiques que conformen un ric sotabosc educatiu.
- En segon lloc, existeixen uns precedents d’iniciatives públiques de caràcter municipal i nacional com són els Projectes Educatius de Ciutat o els Plans Educatius d’Entorn que han generat experiències de col·laboració entre la comunitat en les darreres dècades.
- Finalment, assistim al que s’ha anomenat, la tercera primavera pedagògica en la que centenars de centres educatius i institucions diverses i milers de professionals estan directament compromesos amb una onada de canvi i transformació educativa.
Carles Barba ha explicat que “Catalunya està ben posicionada per donar resposta a les necessitats del canvi esmentat, i fins i tot pot ser pionera i referent per a molts altres”.
150 ajuntaments, xarxes i institucions adherides a l’Aliança
Un any després de la seva presentació, la proposta compta amb 80 ajuntaments i ens locals i 75 xarxes d’organitzacions, centres educatius entitats, cooperatives, institucions, grups de recerca universitàries i associacions de professionals, que formen part de l’Aliança i que s’han compromès a propiciar l’Educació 360 en el seu àmbit i a treballar plegats.
Les línies bàsiques d’actuació de l’Aliança Educació 360
- Promoure experiències d’Educació 360: A través de pilotatges amb municipis i crides específiques a entitats comunitàries i centres educatius, estimula i acompanya processos locals i projectes que incorporen la mirada de l’Educació 360 al territori.
- Sistematitzar coneixement, metodologia i recerca: Genera coneixement tot modelitzant les experiències, generant eines i guies metodològiques, i fent recerca nacional i comparada sobre els diversos àmbits de l’Educació 360.
- Construir aliances i connexions: L’Educació 360 només és possible amb la participació de tothom. Propicia, per tant, la connexió i l’establiment de vincles entre territoris, àmbits i agents educatius diversos per establir vincles, per a pensar i fer junts.
- Incorporar l’Educació 360 la política pública: Tanmateix, per tal que aquest canvi sigui sistèmic cal, a més de tot això, que la política pública incorpori aquesta mirada.
En aquest sentit, amb motiu de les properes eleccions locals, s’ha elaborat un conjunt de propostes de política municipal pels nous ajuntaments que vulguin fer de l’Educació 360 una aposta estratègica del proper mandat 2019-2023. S’han realitzat reunions amb els partits per tal que les incorporessin en els seus programes electorals.