Esplais al peu del canó: reptes i aprenentatges en un estiu de pandèmia
L’estiu passat aquest titular hauria pogut ser ben bé l’inici d’un centre d’interès inventat per un grup de monitores per tal d’ambientar els campaments d’un esplai de qualsevol punt de Catalunya. Però enguany, com totes sabem, aquest no ha estat un escenari fictici. I l’estiu dels esplais, sens dubte, ha estat un estiu atípic. Mascaretes, termòmetres, sabó i lleixiu a la maleta de l’esplai: ens hem topat amb un virus real.
L'Aprenentatge:
- Mantenir oberta la mirada cap a noves formes de fer i de ser per ser més inclusius
- Canals de comunicació clars i eficients amb les famílies
- Donar als infants responsabilitat i autonomia per assumir els canvis
Com ho hem fet, els esplais, per integrar aquesta “nova realitat” de distanciament social a unes activitats que portem tants anys desenvolupant i que es caracteritzen per la convivència, el contacte, i l’intercanvi entre infants de diferents edats i realitats?
La nostra prioritat, en tot moment, ha estat seguir fent l’activitat d’una manera segura, buscant que l’afectació d’aquestes mesures tingués el menor impacte possible en la qualitat pedagògica de les dinàmiques preparades. La fórmula més escollida per la majoria dels esplais perquè això hagi estat possible és: menys dies de sortida, i una tipologia d’activitat adaptada a les possibilitats de cada grup. És per això que, en molts casos en què anàvem a fer una ruta, al final hem fet uns campaments; altres, enlloc de campaments hem fet colònies; i inclús molts esplais que havíem planificat unes colònies finalment hem fet casal o excursions puntuals d’un dia.
Per davant de tot, el nostre objectiu era que l’infant visqués aquells dies amb la màxima naturalitat, així que aquells esplais en què no hem vist possible adaptar l’activitat, no els hem fet. Val a dir que, si haguéssim rebut el llistat de mesures definitiu amb una mica més d'antelació i concreció, el nostre marge d’adaptació hauria permès en la majoria de casos realitzar un tipus o altre d’activitat.
Sí, us ho podeu ben imaginar, ha estat un estiu diferent.
Alguns esplais ens hem trobat amb la necessitat de crear de nou un clima de confiança entre el grup d’infants, ja que el caliu que s’havia creat a l’inici de curs s’havia refredat molt a causa del confinament. A més, al fer campaments o colònies separats per grups d’edat, s’ha notat que aquesta interacció ha desaparegut i s’ha perdut un espai de convivència i cohesió molt bonic al que estem acostumades. Volem afegir, també, que si bé és cert que als esplais sempre tenim molt present l’educació emocional, en les activitats d’estiu d’enguany ho hem tingut més present que mai. Algunes monitores hem decidit formar-nos per aprendre a gestionar millor les conductes que deriven de trastorns mentals d’alguns infants que s'han agreujat en aquests últims mesos. Pel que fa a les dinàmiques, tots els esplais hem coincidit en què no hi va haver grans diferències, més enllà d’haver d’adaptar aquelles en les que hi havia molt de contacte i fer, en petits grups, algunes activitats que estaven planejades per fer amb un nombre més gran de persones. Ara, un cop a casa, i vist de lluny, totes les monitores que hem realitzat activitats d’estiu ho valorem d’una manera molt i molt positiva, i malgrat els canvis, grans i petites ens ho hem passat d’allò més bé.
La part bona és que tots aquests canvis han vingut acompanyats d’un seguit d’aprenentatges que, de ben segur, seguirem mantenint al llarg dels anys.
En primer lloc, podem dir que hem desconstruït la nostra pròpia idea d’allò que és l’esplai i quins són els nostres trets irrenunciables. Pensàvem que era impossible un esplai no presencial, i ho hem fet. Pensàvem que eren impossibles uns campaments o colònies sense contacte físic i amb mascareta, i ho hem fet. Això ens pot fer reflexionar sobre com, més enllà d’aquesta pandèmia i un cop passada la crisi, podem mantenir oberta aquesta mirada cap a noves formes de fer i de ser, amb la finalitat de ser espais més inclusius amb la diversitat. A més a més, hem vist com d’essencial és una bona relació, fluida i propera amb les famílies. Tenir uns canals de comunicació clars i eficients amb elles ens ha permès prendre les decisions sobre les activitats d’estiu de manera conjunta, la qual cosa ens ha fet sentir molt més escoltades i acompanyades: tant les monitores, com les famílies. Pel que fa als infants i la seva capacitat d’integrar les noves mesures al dia a dia de les activitats, sembla que tothom es posava les mans al cap pensant que seria una tasca impossible.
Tots els esplais ens hem sorprès al comprovar que potser en fèiem un gra massa. I és que quan parlem amb els infants de tu a tu, els expliquem les raons per les quals fem les coses i els donem espais per expressar-se i ser escoltats, comprovem que la lliçó de responsabilitat i d’autonomia ens la donen més ells a nosaltres que no pas a l’inrevés.
I a partir d’ara... què?
Aquest curs entrant, els esplais d’Esplac ens sentim motivats a seguir realitzant la nostra activitat ordinària adaptant-nos a les mesures de la Covid-19. El que més ens preocupa és saber quins protocols hem de seguir. És una demanda que portem molts mesos fent i, tot i que l’administració pública manté un contacte constant amb nosaltres, i sabem que està treballant en aquest document, a dia d’avui (8 de setembre) encara no tenim cap full de ruta a seguir.
Aquesta tardança dificulta molt la nostra tasca com a monitores, ja que aquestes primeres setmanes de setembre les tenim sempre reservades per planificar i organitzar el curs, i ens està essent molt difícil fer-ho sense cap mena d’informació. No obstant, seguirem endavant plantejant-nos els diversos escenaris possibles: aquells més optimistes, en el que ens podem veure i trobar setmanalment, però valorant també la possibilitat d’un possible segon confinament, en el que cada esplai haurem de prendre la decisió de si seguir d’una manera telemàtica o no.
A més de tenir més previsió i més marge de maniobra, la nostra demanda a la Generalitat és que tingui en compte que les metodologies i dinàmiques a l’educació en el lleure són molt diferents a les realitzades en educació formal, i que per tant, implementar directament les mesures escolars als esplais podria dificultar la nostra tasca.
Per últim, posar sobre la taula que amb la crisi de la Covid-19 ha quedat de manifest, un cop més, la problemàtica dels locals dels esplais: petits, mal adaptats i compartits amb altres entitats. De vegades, inclús, sense local. Aquesta és una lluita que fa anys que reclamem a molts ajuntaments. Necessitem espais dignes per poder realitzar la tasca de l’esplai. Ara fa bon temps i podem trobar-nos i fer moltes activitats a l’aire lliure, però què passarà quan arribi desembre i es necessiti fer activitats a l’interior d’uns locals que no compleixen la normativa pel que fa a grandària, ventilació i higiene?
Per acabar, ens agradaria tancar aquest espai fent referència a dues paraules que les monitores hem tingut molt presents al llarg d’aquest curs i d’aquest estiu: Resiliència i Creativitat. Integrant a la nostra pràctica aquestes habilitats, que durant tants anys hem treballat intrínsicament a l’esplai, hem estat capaces d’adaptar-nos de manera resolutiva a les circumstàncies del moment. Seguirem tenint-les ben presents aquest curs que ara comença. Com diu el nostre lema: som monis imparables!