#Territoris360: construïnt col·lectivament la resposta a les necessitats educatives actuals

Webinar "Quan el territori estedevé escola"

Permeabilitat entre l'escola i el fora escola, equips educatius interdisciplinaris i connexió entre els recursos i equipaments del territori i els centres educatius. I tot, amb l'objectiu de l'equitat. Són les principals conclusions de “Quan el territori esdevé escola” explicades pels conductors dels 4 espais del webinar. Carme Fenoll, Ignasi Gómez, Edgar Iglesias i Mònica Nadal resumeixen les principals conclusions dels espais "Biblioteques que connecten escola i comunitat", "Espais culturals que connecten escola i comunitat", "Xarxa comunitària que enriqueix aprenentatges" i "Aprenentatges vivencials en la ciutat connectada"

Carme Fenoll. cap de Gabinet del Rector de la UPC

Carme Fenoll, cap de Gabinet del Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

  1. Cal treballar per fomentar que les institucions aprenguin a fer projectes híbrids: cal donar a conèixer les bones pràctiques en aquest sentit i promoure accions que suposin sortir de la pròpia zona de confiança per buscar respostes amb col·lectius i agents diferents, incloses les biblioteques.
  2. Els projectes que les biblioteques estan duent a terme vinculats amb la tecnologia -vegeu projectes com Bibliolabs, Bibliogirls- són una proposta que serveix de nexe atractiu i tractor de la seva comunitat educativa: aprofitem-los!
  3. L'educació que lluita contra la segregació ha de contemplar el treball en xarxa i construir col·lectivament. Les biblioteques treballen per democratitzar l'educació però ho han de fer de la mà d'altres entitats que aportin valor afegit.

Ignasi Gómez, cap del Departament de Pedagogia de l’ESMUC

Ignasi Gómez, cap del Departament de Pedagogia de l’ESMUC

  1. Ens trobem en un moment molt ric d’iniciatives que pretenen generar entorns educatius més potents, posant en relació i aprofitant tot el potencial dels agents d’un mateix territori, i que permetin generar una comunitat cultural i contextualitzar i normalitzar els aprenentatges competencials.
  2. És fonamental ampliar les comunitats educatives i transformar-les en comunitats culturals, amb major participació de les famílies i dels agents del territori. Cal establir aliances estables i duradores entre centres educatius i equipaments culturals i artístics de referència i de proximitat (museus, escoles d’art, festivals…) i construir una cultura global i compartida de ciutat. Els centres han de passar de veure’s com a receptors a actuar com a generadors de procesos culturals.
  3. Cal trobar fórmules àgils i equitatives per tal que el capital cultural dels territoris s’incorpori amb naturalitat als centres escolars. Ha d’incrementar-se la porositat entre els contextos educatius i culturals per a facilitar projectes compartits i interaccions de professorat dels que en resultin aprenentatges efectius per a nois, joves, famílies i ciutadans en general. Cal dissenyar i establir processos d'acompanyament, des de les escoles de les oportunitats i trajectòries d’aprenentatge.

Edgar Iglesias, professor del departament de Pedagogia a la Universitat de Girona (UdG) i membre de l’AEIRaval

  1. Cal reconèixer a la dimensió comunitària de l’educació com a condició normalitzada pels aprenentatges i no com a excepció en temps de crisi. Cal anar més enllà de la dificultat actual de la Covid 19 i posar en pràctica allò que en les darreres setmanes hem constatat: les xarxes de suport educatiu de base comunitària com a factor d’equitat i d’enfortiment de processos de confiança i reconeixement entre els agents educatius.
  2. En moments d’extrema dificultat com els actuals s’ha evidenciat que les organitzacions educatives amb compromís educatiu i comunitari han estat capaces de mantenir vincles i connexions amb infants, joves i famílies. En aquesta pandèmia hem constatat, per exemple, com l’escola és més que la part formal o com les entitats superen també el propi àmbit formal que sovint les defineix. Hi ha molts exemples que així ho expliquen; adaptacions per l’aprenentatge competencial; acompanyament emocional a les famílies o posar la mirada en l’entorn de l’alumat.
  3. La importància de l’educació en sentit ampli no està encara prou visualitzada i generalitzada, però es constaten nombroses pràctiques de referència que evidencien resultats positius. Per exemple, en l’àmbit educatiu formal figures com la coordinadora social, la connexió de tutors amb entitats de lleure educatiu, l’oberta normalitzada dels centres a l’entorn, projectes intergeneracionals amb veïns i veïnes o xarxes comunitàries transversals que vinculen a comerciants amb la reducció de l’absentisme. També, en l’àmbit educatiu no formal, iniciatives per enfortir el barri educador durant el temps educatiu d’estiu o la transversalitat en les taules de relació tècnica.

Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill

  1. L'ús d'espais i equipaments fora del centre educatiu és una oportunitat pel curs vinent per coordinar projectes entre centres i projectes diversos. Davant les possibles restriccions sanitàries amb què ens poguem trobar el curs vinent pel que fa a l’ús dels espais i els aforaments a les escoles, podem trobar en l’entorn un molt bon aliat. Tenim un bon teixit associatiu, disposat a establir vincles amb l’escola, i moltes administracions locals disposades a apropar els equipaments als centres. I no només per aprofitar aquests equipaments com a recurs, sinó per coordinar projectes entre professionals diversos. Els avantatges han de poder revertir no només en un centre, sinó en molts d'una mateixa zona.Aquesta connexió d’espais i agents no només ha de servir per aprofitar recursos, sinó per treballar conjuntament, generar discurs i projecte comú entre els diferents professionals, i trencar barreres entre el temps lectiu i no lectiu per combatre les desigualtats en les oportunitats educatives. No es tracta només d’una cessió o compartició d’espais, sinó d’un treball conjunt entre professionals, on les experiències no només reverteixin en un únic centre, sinó en tots els centres d’una zona.
  2. Cal promoure el treball en xarxa entre diferents centres educatius i també amb d’altres agents de l’àmbit de l’educació. Els centres educatius han de poder utilitzar la seva autonomia per treballar en xarxa amb altres centres educatius i amb d’altres agents. D’aquesta manera, avançaran cap a pràctiques d’aula més vivencials, globalitzades, personalitzades i contextualitzades que permetran als infants aprendre de manera més significativa.
  3. Cal fomentar les metodologies vivencials per passar d’una actitud passiva a una activa davant les problemàtiques i situacions d'un territori. Les metodologies vivencials ens permetran donar resposta als interessos dels infants, generar-ne de nous a partir de noves experiències educatives i empoderar els més vulnerables per a aprendre de l'entorn i per aprendre a transformar-lo.Aquestes metodologies no només han de satisfer els interessos dels infants, sinó que han de despertar la curiositat cap a coneixements nous a partir de la vivència d'experiències riques i variades, especialment per als infants que tenen menys oportunitats. D’aquesta manera, promourem la seva vinculació amb l’entorn i el sentir-se partícip i amb capacitat per transformar-lo. Hi ha d’haver, entre els objectius educatius, la intenció que els coneixements reverteixin en el bé comú.