Un fòrum per a l’entesa: educació, drets socials, cultura i empresa

Una de les dificultats habituals de les organitzacions que treballem per a l’atenció a les persones en àmbits socials, educatius i culturals, és trobar els interlocutors adequats en l’administració. Gairebé cap dels serveis o activitats que adrecem a la ciutadania no es poden classificar de manera senzilla, i allò que els defineix és la complexitat i la diversitat de perspectives des de les quals ens hi aproximem. No hi ha mai fronteres nítides entre el fet cultural, l’atenció social o el caràcter educatiu de les nostres activitats i pràcticament sempre podem afirmar que aquests tres elements son sempre presents en la nostra activitat. 

Això que les entitats i empreses especialitzades vivim amb naturalitat, com una característica inseparable de la nostra feina, i que  assumim com un valor que aporta riquesa a la nostra activitat, es converteix tot sovint en un obstacle a l’hora de relacionar-nos amb les institucions. L’administració s’organitza a través de departaments molt verticals, amb un repartiment competencial molt rígid i poc permeable a l’hora de compartir criteris tècnics o recursos organitzatius. 

Aquesta va ser una de les idees centrals que vam mirar d’explicar en el primer Fòrum Econòmic i Social de l’Acellec, que es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès el 19 de febrer de 2025. Vam reunir en una mateixa taula de diàleg la Secretària de Millora Educativa , Josefa Beltran, la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, el Director General de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina, i el Director Executiu d’Acció. Disculpeu la immodèstia, però vam fer la proesa de reunir en un mateix acte alts representants de quatre departaments del Govern (Educació, Drets Socials, Cultura i Empresa) per demanar-los que, en allò que respecta al sector del lleure educatiu i la cultura de proximitat, es posin d’acord amb més facilitat, que escoltin les complexitats de la nostra feina i que explorin camins conjunts per millorar l’eficàcia en la defensa dels drets educatius, culturals i socials. 

I val a dir que, malgrat que van insistir a remarcar la dificultat d’aquest tipus de coordinació, es van mostrar receptius i predisposats a posar en marxa una Taula Professional del Lleure Educatiu i Sociocultural. Els vam demanar que s’activi, amb aquest nom o amb qualsevol altre que els sembli més adequat, un espai de coordinació i cooperació que atengui de manera conjunta les necessitats de tots aquells que ens dediquem a l’educació no formal, a la cultura com a eina essencial d’aprenentatge, als serveis que acompanyen infants, joves i adults en les seves activitats de lleure, per convertir-les en instruments d’enriquiment personal i col·lectiu. 

La diversitat del sector

Més de dues-centes persones es van reunir a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès en representació d’empreses, entitats del tercer sector, associacions professionals, sindicats, organitzacions empresarials i proveïdors habituals del sector. Però també hi havia professionals i experts en la prestació de serveis de lleure, del temps educatiu de migdia, d’extraescolars, de gestió d’equipaments socioculturals, centres cívics i equipaments juvenils, de colònies, de mediació artística i cultural en centres patrimonials i de tota mena de serveis educatius. Hi vam poder veure, a més, acadèmics i investigadors, professors universitaris, formadors dedicats a la formació contínua, consultors independents i tècnics de l’administració centrats en el nostre àmbit d’activitat. 

Segur que hi faltava gent, però la gran diversitat de participants al Fòrum va permetre escenificar la potència del sector, que creua transversalment alguna de les competències més rellevants de l’acció pública a l’hora d’atendre la ciutadania, les persones. I aquesta va ser, probablement, la primera constatació del Fòrum Acellec: el lleure educatiu i sociocultural constitueix per si sol un sector d’activitat que atén serveis que avui reconeixem com a drets educatius, culturals i socials, que s’ha guanyat un espai propi en el sistema econòmic del país, que dóna feina a milers de treballadors, que posa en joc diversitat de disciplines acadèmiques i professionals i que és font permanent d’innovació social. I és per tot això que el sector aixeca el dit, reclama atenció i proposa a l’administració que l’atengui en tota la seva complexitat i amplitud.  

La segona idea que cal retenir del Fòrum, però, és que el model prioritari d’atenció a aquests serveis és el de la pime, amb independència de la forma jurídica que s’adopti. Els serveis educatius, culturals i socials han de ser atesos des de la proximitat, des del coneixement precís i intens de la realitat sobre la qual s’intervé, i els professionals que hi treballen han de ser formats des d’aquesta lògica. El professor Oriol Amat, catedràtic d’economia a la UPF BSM i president de l’Observatori de la PIME, va fer una amena i pedagògica ponència per explicar el pes i valor que tenen les micro, petites i mitjanes empreses a Catalunya i va explicar quins sons els factors clau per al seu èxit. No és casual que, entre d’altres, destaqués en primer lloc el valor de la formació dels professionals del sector, la inversió en la recerca i la innovació. Sense formació, recerca i innovació no hi ha projecte d’atenció a les persones en l’àmbit de l’educació i la cultura que tingui possibilitats reals de subsistir i prosperar.

Durant la intensa jornada celebrada a l’Ateneu, l’Acellec va anunciar la intenció que posar en marxa un Observatori del Lleure, l’Educació i la Cultura per resoldre la falta de coneixement rigorós sobre el sector. Cap organització pública ni privada recull dades de manera sistemàtica per conèixer-lo en la seva globalitat. Tots els informes o recerques sobre el sector són parcials i incomplets; no es tenen en compte la diversitat d’operadors que hi treballen, no es contemplen la diversitat de serveis que es despleguen sota el seu paraigües i no es reflecteix la pluralitat de perspectives que adopten els múltiples agents que hi intervenen. Avançar en el coneixement rigorós i detallat de l’activitat que gira al voltant dels serveis educatius i culturals que s’apleguen al voltant del lleure és un repte complex, però indefugible si es vol treballar amb solvència i responsabilitat en una àrea tan rellevant de l’atenció a les persones. 

Un cop dibuixat el context, les dues grans apostes que es van posar damunt de la taula durant el Fòrum Acellec tenen a veure amb la transversalitat i la cooperació. La primera afecta a l’administració i a la necessitat que plantegi mecanismes interdisciplinaris per afrontar la interlocució amb el sector. Teresa Llorens va esmentar la comissió interdepartamental que s’ha de crear en el marc de l’anunciada Estratègia del Lleure Educatiu, oberta segons la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut a tots els agents, sense exclusions. 

Xavier Fina va fer referència al programa temporal (esperem que algun dia passi a ser estable) que impulsa el Departament de Cultura per conjuntar l’actuació de Cultura i Educació en l’àmbit de la creació artística i el seu impuls arreu del territori. No cal dir que l’espai de centralitat en bona part d’aquestes actuacions correspondrà al Departament d’Educació que ha d’afrontar el repte d’organitzar i sistematitzar els serveis educatius no formals, que ja tothom coneix com a educació a temps complet. Aquest repte  no es pot desplegar sense la participació de totes les àrees de l’administració presents a la taula, i alguna més. Joan Romero, d’altra banda, va entomar la petició de l’Acellec en el sentit que el Departament d’Empresa aixoplugui un espai de coordinació interdepartamental (la Taula Professional?) que assumeixi la dimensió econòmica dels serveis educatius i culturals.

Un Fòrum Permanent per donar veu a la societat civil

Però demanar suport i actuacions a l’administració, tot i que necessari, no deixa de ser un exercici previsible i esperat. L’Acellec va fer durant el Fòrum una crida a la gran diversitat d’agents convocats a assumir també la diversitat i la complexitat en clau de sector. No hi ha millor manera d’exigir a l’administració que treballi des de la transversalitat que mostrar la capacitat de fer-ho també des de la societat civil. La veu de les pime es deixa sentir, també la del tercer sector, i no falten les reivindicacions sindicals i de les organitzacions professionals, però rarament  tots els agents que intervenen al sector s’expressen i actuen de manera coordinada, i encara amb menys freqüència promouen projectes conjunts, basats en la cooperació.

És en aquest punt que l’Acellec va voler anunciar la posada en marxa del Fòrum Permanent, un espai estable de diàleg que tingui la capacitat d’incorporar la diversitat de punts de vista amb què es desplega el lleure educatiu i sociocultural en relació amb totes les línies d’actuació que en formen part. Tots els inscrits al Fòrum van indicar en la butlleta de registre el seu interès en un dels cinc grups de treball que l’associació empresarial posarà en marxa a partir d’aquesta primavera. Cadascun dels grups programarà un calendari anual de trobades en les quals es plantejarà la creació d’una agenda compartida del sector, que inclogui tots els elements de preocupació i de projecció de futur, des de totes les perspectives possibles. L’Acellec farà una crida oberta a participar en aquests grups, per ampliar el ventall de veus, més enllà de les persones que es van inscriure al Fòrum. Les conclusions de cadascun dels grups es posaran a debat en la segona edició del Fòrum, que tindrà lloc en alguna data de 2026 i es traduiran, en la mesura que hi hagi entesa i acords, en prototips basats en la cooperació. 

Els cinc grups de treball endrecen el sector en grans àmbits d’activitat, centrats en el temps educatiu de migdia (plat únic: educar i alimentar), colònies (entorn, convivència i educació), extraescolars (l’aprenentatge fora de l’aula), centres cívics (la xarxa de cultura de proximitat) i patrimoni i educació (mediació entre cultura i ciutadans).

El Fòrum Acellec va ser, sobretot, una posada en escena. Una invitació a tots els agents del sector a treballar plegats, a posar en valor la riquesa de la diversitat i a sumar esforços per convertir els reptes comuns en propostes de treball que no oblidin ningú. La feina de debò, per tant, comença ara.