De les colònies de fa cent anys a l’educació d’avui: aprendre més enllà de l’aula

Àngels Torrelles, Núria Llevot, Olga Bernad i Martí Boneta.

Una exposició sobre la història de les colònies a la Vall Fosca ha permès apropar el passat educatiu als estudiants de la Universitat de Lleida i reflexionar sobre el valor de les experiències que tenen lloc fora de l’escola.

Les colònies formen part de la història educativa del nostre país i de la memòria de moltes generacions. Per a molts infants han estat una primera oportunitat de passar uns dies lluny de casa, conviure amb altres companys, descobrir nous entorns i viure experiències diferents de les habituals. Però les colònies no sempre han tingut les mateixes finalitats ni s’han organitzat de la mateixa manera. Conèixer com han evolucionat també ens ajuda a entendre com ha canviat la manera d’educar.

Aquesta és una de les aportacions de l’exposició Anem de colònies. 100 anys de colònies a la Vall Fosca, organitzada inicialment pel Museu Hidroelèctric de Capdella l’estiu de 2025, a partir de la recerca del mestre i historiador Martí Boneta. La mostra recull més d’un segle d’experiències de colònies en aquest territori del Pirineu i permet descobrir les diferents finalitats educatives, socials i polítiques que han tingut al llarg del temps.

L’exposició també ha estat el punt de partida d’una experiència amb alumnat dels graus d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Social de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida. Una experiència que va començar amb unes visites a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i que va acabar portant la mostra a la mateixa universitat, on s’ha pogut treballar en diferents assignatures i grups d’alumnat.

Les colònies, molt més que uns dies fora de casa

Les primeres colònies infantils van sorgir a Europa a finals del segle XIX, principalment per motius de salut. Es volia oferir als infants, especialment als que vivien en condicions més precàries, la possibilitat de passar uns dies en un entorn saludable, amb una millor alimentació i en contacte amb la natura. Amb el temps, però, es va anar reconeixent que aquestes estades també oferien oportunitats educatives que anaven més enllà dels beneficis físics.

A Catalunya, les colònies van adquirir una importància especial a principis del segle XX, coincidint amb els moviments de renovació pedagògica. Entre 1917 i 1923, l’Ajuntament de Barcelona, amb el patrocini de la Societat Energía Eléctrica de Catalunya, va organitzar diverses estades a la Vall Fosca amb infants procedents del Raval. Aquelles colònies, vinculades als plantejaments de l’Escola Nova, van ser una oportunitat per posar en pràctica una educació que donava més importància a l’experiència, a la convivència i a la descoberta de l’entorn.

Com explica Conrad Vilanou en referir-se a les colònies de Capdella, aquestes es van convertir en un «tot vital», en què els diferents aspectes de la vida individual i social formaven part de l’educació. Jugar, cantar, compartir les tasques quotidianes, relacionar-se amb els infants del territori o descobrir la natura eren també maneres d’aprendre.

L’exposició de Martí Boneta permet observar, però, que aquesta concepció educativa no ha estat sempre la mateixa. La mostra presenta quatre experiències que reflecteixen moments i finalitats ben diferents: les colònies municipals de principis del segle XX, les organitzades per Molinos Fecsa per als fills i filles dels seus treballadors, les de l’Organización Juvenil Española (OJE) durant el franquisme i les vinculades al moviment escolta.

Aquest recorregut permet veure que les colònies han pogut ser espais de renovació pedagògica i de convivència, però també han respost a interessos empresarials o han estat utilitzades com a instruments de disciplina i adoctrinament. En definitiva, darrere de cada manera d’organitzar les colònies hi ha una determinada concepció de la infància, de l’educació i de la societat.

Una exposició que arriba a la universitat

Durant les primeres setmanes de curs, alumnat d’Educació Primària de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida van visitar l’exposició a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). Les visites van ser conduïdes pel mateix Martí Boneta, comissari de la mostra, que va explicar les diferents experiències de colònies i les va situar en el seu context històric i educatiu.

A partir d’aquestes visites va sorgir la possibilitat de traslladar l’exposició a la Universitat de Lleida, amb la intenció que altres grups d’estudiants també poguessin conèixer-la i aprofitar-la en el marc de la seva formació. La proposta es va fer realitat gràcies a la col·laboració de Martí Boneta, Josep Armengol, de Cultura de la UdL, el Museu Hidroelèctric de Capdella i l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

El 22 de setembre es va inaugurar la mostra a la universitat, amb la participació de l’alumnat de primer curs d’Educació Social i la presència del mateix comissari. Posteriorment, altres grups d’Educació Primària també van visitar l’exposició.

El treball, però, no es va limitar a les visites. Des de les assignatures de l’Àrea de Teoria i Història de l’Educació es va donar continuïtat a l’experiència amb diferents activitats de reflexió i anàlisi a les aules. Els continguts de l’exposició es van relacionar amb els temes que s’estaven treballant i van permetre abordar qüestions que continuen sent presents en l’educació actual des d’una perspectiva educativa a temps complet.

La convivència, l’autonomia dels infants, la participació, la coeducació, la inclusió el lleure educatiu o la relació amb el medi natural, són alguns dels aspectes que permeten establir aquest diàleg entre passat i present. També ho és la reflexió sobre les finalitats de l’educació: no és el mateix educar per a l’obediència que afavorir el desenvolupament de persones autònomes, responsables i capaces de participar en la societat.

Per als futurs mestres i educadors i educadores socials, conèixer aquestes experiències històriques és una manera d’entendre que les pràctiques educatives tenen unes arrels i responen a les necessitats, els valors i les idees de cada època. I que moltes de les qüestions que avui ens plantegem ja eren ben presents, encara que d’una altra manera, en les experiències educatives del passat.

Aprendre dins i fora de l’escola

Si alguna cosa ens mostra la història de les colònies és que l’educació no es limita a allò que passa a l’aula. Els infants aprenen també quan conviuen, quan juguen, quan participen en la vida col·lectiva, quan descobreixen un entorn nou o quan han de resoldre situacions quotidianes.

Aquesta mirada connecta amb el plantejament d’Educació 360, que posa l’accent en la importància de reconèixer i relacionar els aprenentatges que tenen lloc en diferents temps i espais, amb la participació de diversos agents educatius.

Les colònies són un exemple de les possibilitats educatives que ofereixen aquests espais. La convivència, el contacte amb la natura, la responsabilitat compartida i la participació en activitats col·lectives poden contribuir a aprenentatges que complementen els que es desenvolupen a l’escola.

Ara bé, recuperar la història de les colònies també ens hauria de fer pensar en les desigualtats. Les primeres experiències estaven adreçades, precisament, a infants que vivien en situacions de precarietat. Avui, tot i que el context és molt diferent, continuem havent-nos de preguntar si tots els infants tenen les mateixes oportunitats de participar en colònies i en altres activitats educatives fora de l’horari escolar.

Si reconeixem el valor educatiu d’aquestes experiències, també hem de preocupar-nos perquè siguin accessibles a tothom. L’educació més enllà de l’escola no hauria de dependre únicament de les possibilitats econòmiques de les famílies.

Recuperar el passat per continuar educant

Portar l’exposició Anem de colònies a la Universitat de Lleida ha estat una oportunitat per posar en contacte la recerca històrica, el patrimoni cultural i la formació dels futurs professionals de l’educació. També ha estat possible gràcies al treball compartit entre persones i institucions que, des de responsabilitats diferents, han contribuït a fer arribar aquest patrimoni educatiu a l’alumnat universitari.

L’experiència ens recorda que la història de l’educació no és només una qüestió del passat. Ens ajuda a entendre per què eduquem d’una determinada manera, com han canviat les pràctiques educatives i quins aspectes continuen sent importants.

Han passat més de cent anys des de les primeres colònies a la Vall Fosca. Les condicions de vida, les escoles i les necessitats dels infants han canviat molt, però el valor de la convivència, del contacte amb l’entorn i de les experiències compartides continua sent ben present.

Potser una de les lliçons que podem extreure d’aquesta història és que, per educar, no sempre calen quatre parets. I que val la pena continuar treballant perquè tots els infants i joves puguin gaudir de les oportunitats d’aprenentatge que ofereix el seu entorn.