Avançar cap a la complementarietat
La intersecció entre els serveis socioeducatius de tarda i el lleure educatiu
Edgar Iglesias i Carme Montserrat
L’estudi 6 Mirades ha explorat la perspectiva d'infants i adolescents sobre la seva participació en els serveis socioeducatius de tarda a Catalunya. La metodologia ha situat la seva veu i agència, formant grups d’experts (de 9 a 17 anys) per codissenyar els instruments de recerca, analitzar els resultats i participar en la seva difusió. A continuació presentem alguns resultats i els enriquim a través de la discussió generada al seminari «Espais socioeducatius i extraescolars: com potenciar un lleure no segregat?» promogut per Educació 360 i l’equip Liberi de la UdG.
Els infants valoren positivament els serveis
Els serveis socioeducatius de tarda es caracteritzen per la seva pluralitat organitzativa i la seva titularitat que pot ser pública o privada. Concretament, fem referència als Serveis d’Integració Socioeducativa - SIS, Centres Oberts i esplais diaris. Fruit del procés de recerca s’han recollit 1.249 qüestionaris d’infants i adolescents que participen a 190 serveis de 153 municipis de Catalunya, i també 465 qüestionaris de professionals. En general, els infants i adolescents s’hi senten acollits, respectats i segurs, i la seva satisfacció amb la vida és similar a la de la població general de la mateixa edat. Segons la seva percepció, els principals motius pels quals van són per fer deures (72%), divertir-se (71%), fer amics i amigues (70%) i trobar un lloc on formar-se o fer esport (50%). Destaca que només el 2% dels i les participants percep que rep discriminació dins el servei, mentre que el 16% percep que en rep a l’escola.
El treball fet i pendent per reduir desigualtats educatives
El 95% dels professionals considera que combatre les desigualtats educatives és un objectiu dels serveis socioeducatius de tarda, i aquesta tasca es concreta en el fet que prop del 74% ofereix suport escolar i el 65% es coordina amb l’escola. Alhora, prop del 60% dels serveis valoren que duen a terme tasques d’orientació a les famílies i més del 90% treballen les habilitats socioemocionals i cognitives dels infants i adolescents. No obstant això, s’identifiquen barreres perquè els infants i adolescents accedeixin a altres activitats de lleure educatiu, com les extraescolars, i la seva participació en el lleure educatiu de base comunitària (caus i esplais) és molt minoritària.. Per exemple, el 37% dels infants que participen en els serveis socioeducatius de tarda no fan altres activitats de lleure extraescolar, però més del 40% expressa que voldria fer-ne. Si bé els motius són diversos, sobretot destaquen les raons econòmiques i el desconeixement de l’oferta. A més, crida l’atenció que quasi el 34% dels infants i adolescents no sap quines activitats podria fer.
Cal reforçar l’acompanyament i facilitar l’accés a les oportunitats educatives de lleure, ja que les segregacions educatives són un problema de disseny del sistema independentment de la qualitat del servei. Així, per tal de contribuir a la reducció de la segregació proposem avançar cap a una perspectiva de governança que reconegui la coexistència de serveis i avanci cap a la complementarietat.
Creure en un marc compartit on els agents de l’ecosistema són interdependents
Avançar cap a la complementarietat no és una tasca aïllada de cada entitat o servei, sinó un procés de treball contextualitzat en el marc d’un ecosistema socioeducatiu local. Ens referim a la importància de creure en aquest horitzó compartit, tenint en compte, almenys, dues premisses.
Partir de la convicció i la predisposició dels professionals a reconèixer el lleure educatiu com a espai rellevant per a les relacions i el sentiment de pertinença d’infants i adolescents. Per a fer-ho, cal que el pes de l’atenció individual sigui compatible amb l’experiència col·lectiva de relacions que ofereixen les propostes de lleure educatiu. La generació de capital social i les xarxes de suport en entorns normalitzats són sovint factors de prevenció que necessàriament hem de considerar en infants en situació de vulnerabilitat.
Reconèixer l’especificitat i el valor dels serveis de tarda, tenint en compte que la seva especialització en situacions de vulnerabilitat, és compatible amb l’obertura i la connexió amb altres oportunitats educatives de l’ecosistema. Per a fer-ho, cal avançar perquè l’atenció individualitzada conflueixi cada cop més amb l’enfocament comunitari. Per exemple, fent evident en el disseny de la programació la funció dels serveis de tarda per a connectar als infants amb altres oportunitats educatives de l’ecosistema. També ampliant l’àmbit de treball, a través de promoure activitats educatives en medi obert, o acollint activitats de lleure educatiu d’altres entitats perquè la programació atregui més diversitat d’infants i famílies. El conjunt d’aquests propòsits coexisteix amb l’estigmatització que de vegades reben els serveis de tarda i que s’explica, en part, per les limitacions a l’hora d’estar connectats amb el lleure educatiu. Alhora, aquesta limitació en forma de distància alimenta els processos de segregació educativa.
Generar un marc de governança compartida entre serveis socioeducatius i lleure
L’horitzó compartit de la complementarietat demana un seguit de mesures i estratègies de relació entre serveis especialitzats i entitats de lleure. El conjunt d’aquestes propostes s’ha d’emmarcar en una governança compartida orientada a superar els obstacles que dificulten l’equitat, com ho són els factors de naturalesa econòmica i simbòlica. A continuació assenyalem cinc estratègies.
Concretar itineraris i objectius compartits entre agents socioeducatius de l’ecosistema. Cal promoure i enfortir aliances que afavoreixin la participació d’infants i adolescents dels serveis socioeducatius de tarda en la diversitat d’espais de lleure. Per exemple, abordant conjuntament qüestions com: quins són els interessos o motivacions de participació dels infants o adolescents? Amb quins altres infants o adolescents voldríem que es relacionessin més enllà del servei o entitat? A més, convé emmarcar els itineraris en processos de comunicació en els quals els diferents agents socioeducatius facin retorn de la trajectòria d’infants i joves.
Simplificar els processos administratius i de coordinació entre serveis de tarda i entitats de lleure. Cal que elmodel de governança compartida s’enfoqui avertebrar les intervencions i responsabilitats i establir figures clares de referència. Per exemple, incorporant clàusules de reserva de places a les subvencions de les entitats de lleure educatiu, o disposant d’un pla de treball compartit que doni coherència a les actuacions dels diferents professionals implicats. Així mateix, cal revisar els requisits administratius, la rigidesa dels horaris i les normatives dels serveis socioeducatius de tarda, perquè sovint generen distància amb el lleure educatiu.
Abordar les barreres econòmiques de manera integrada per a garantir la participació normalitzada d’infants i adolescents. Per a fer-ho, cal que serveis, entitats i administració local comparteixin criteris i mecanismes de suport per facilitar l’accés i la continuïtat en les activitats. Per exemple, acordant sistemes de tarifació flexible o promovent beques o ajudes en les quals s’asseguri que la participació no suposi cap cost per a les famílies. També establint convenis que prevegin places reservades i ajuts per als desplaçaments.
Promoure referents comunitaris amb ascendència sobre els infants i adolescents. La manca de referents comunitaris interculturals esdevé un obstacle per a l’horitzó de la complementarietat en ecosistemes caracteritzats per la diversitat sociocultural. Cal que la mirada interseccional sigui explícita en el disseny de la governança compartida.
Construir amb les famílies sentits compartits sobre el lleure. La diversitat familiar descriu contextos plurals en els quals els significats i les experiències de participació en el lleure per part de les famílies són diversos o, fins i tot, inexistents. Per aquest motiu, cal treballar per ampliar la perspectiva de les famílies, en paral·lel al treball amb els infants. Des d’una perspectiva de sentit, convé que les famílies percebin el lleure educatiu com un espai segur i no com un luxe inaccessible. Per exemple, a partir de la funció de descoberta del lleure que tenen els serveis socioeducatius de tarda, es poden proposar noves activitats perquè famílies i infants les explorin i hi participin, ampliant les seves expectatives i perspectives de futur. També a partir de la creació de xarxes entre famílies, perquè quan les famílies es coneixen entre elles la connexió amb el lleure és més sostenible i menys dependent de la intervenció professional.
Prescriure en clau de procés col·lectiu
Els equips educatius dels serveis socioeducatius de tarda són figures clau per a l’acompanyament d’infants i adolescents. Coneixen l’ecosistema i les seves oportunitats d’aprenentatge i poden fer una prescripció activa d’altres activitats, com les extraescolars, caus o esplais. A més, estan legitimats per fer-ho, gràcies als sòlids vincles de confiança que tenen amb els mateixos infants i adolescents. Concebem així la prescripció des d’un principi de personalització educativa que neix a partir del coneixement de la situació, incorporant els interessos, les capacitats o les fragilitats de l’infant o adolescent. No es tracta, doncs, d’una simple derivació administrativa. A continuació ho argumentem des de dues consideracions.
Treballar la sortida de l’infant o adolescent. Cal tenir en compte que el punt de partida és que els infants i adolescents valoren molt positivament els serveis socioeducatius de tarda, i el sentit que els atribueixen tenen a veure amb la seguretat, vinculació i confiança. Per tant, la seva participació en el lleure pot ser complementària i no necessàriament ha de suposar la plena desvinculació dels serveis socioeducatius de tarda. Així, és necessari diferenciar entre aquestes situacions i d’altres, en les quals es valora que la transició cap a recursos normalitzats sigui del tot necessària.
Acompanyar l’acollida. No tots els professionals de les entitats de lleure es troben en condicions d’acollir infants amb necessitats específiques sense tenir formació i suports. Per tant, cal definir prèviament quines entitats i figures poden acollir els infants. En aquest sentit, convé plantejar-se la possibilitat d’un acompanyament actiu durant els primers dies d’activitat, reconeixent i reforçant la funció educativa dels agents de lleure d’àmbits diversos com l’esport o l’artístic (entrenadors, monitors, etc.) o el lleure educatiu de base comunitària (monitors o caus d’esplais i caus de cap de setmana).
En conclusió, els espais socioeducatius de tarda són serveis de gran rellevància per a l’acompanyament d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. Cal potenciar el seu enfocament preventiu i integral, des del vincle que tenen amb infants i adolescents i connectant-los amb la pluralitat de propostes de lleure educatiu de l’ecosistema local.
