Com podem donar resposta al repte de l’equitat digital des d’una perspectiva comunitària, especialment en entorns vulnerables?

"Mai com ara l’educació ha tingut al davant un repte tan colossal: d’una banda, els docents han hagut de respondre, d’un dia per l’altre, a la necessitat de continuar impartint docència i d’altra banda, mantenir l’interès i la necessitat de continuar aprenent per part de l'alumnat."

En els últims anys, l’educació està sofrint una sèrie de sacsejades que estan fent trontollar allò que se'n diu la vella educació. I és un fet que s’estan produint canvis tant en els sistemes educatius, com en les metodologies que es fan servir als centres educatius.

També és un fet que l’educació es troba en un dels moments més crítics dels últims decennis de la seva història i la pandèmia de la COVID-19 que estem patint, està suposant desafiaments inaudits per al professorat, però també per a l’alumnat i les famílies.

En aquesta nova situació d’educació confinda s’han trobat noves formes d’ensenyament i aprenentatge que necessàriament i de forma majoritària, passen per l’ús de la tecnologia, de la comunicació i de les xarxes per construir una nova tipologia d'aprenentatge ubicu. Avui podem aprendre en qualsevol moment, des de qualsevol lloc o barrejant l'aprenentatge tradicional a l’aula amb el que es fa de manera telemàtica, l’aprenentatge híbrid.

Mai com ara l’educació ha tingut al davant un repte tan colossal: d’una banda, els docents han hagut de respondre, d’un dia per l’altre, a la necessitat de continuar impartint docència i d’altra banda, mantenir l’interès i la necessitat de continuar aprenent per part de l'alumnat. I és en aquestes circumstàncies que els desafiaments de l’equitat1 s’estan fent més evidents, sobretot perquè, en aquesta situació d’emergència social, s’han hagut d’accelerar els processos de digitalització i com a conseqüència han quedat al descobert les desigualtats socials i l'escletxa digital.

Perquè, si bé és cert que les eines digital són i seran clau en l'aprenentatge del segle XXI, sabem que hi ha molts infants que no hi tenen accés i/o no tenen la competència digital bàsica per a millorar el seu aprenentatge. i, d’altra banda, l’escola tampoc no està preparada per donar resposta a aquestes necessitats i no no diguem les famílies. Per aquesta raó cal actualitzar la dita africana de que “per educar un infant es necessita tota la tribu” perquè, avui dia per educar un infant es necessita tota la comunitat propera però també la digital.

I què podem fer quan ens trobem dades com aquestes?

  • Més d'1.600 milions d'estudiants i 63 milions de mestres a 191 països han estat afectats en el pic de la crisi per la pandèmia del COVID-19 i s’han mantingut fora de l'aula (UN, 20202)
  • La meitat, 826 milions d'estudiants, no té accés a un ordinador i 706 milions (43% del total) no té Internet a la llar (Unesco, 2020).
  • A més, 65 milions dels alumnes afectats no poden utilitzar telèfons mòbils per accedir a la informació perquè no estan coberts per xarxes mòbils (Unesco, 2020b)
  • A Catalunya, dels 300.000 dispositius i tauletes que el govern es va comprometre a lliurar als centres, a 18 de gener, se n'han repartit poc més del 5%3.
  • A Barcelona, l'escletxa estudiantil, o les diferències per seguir l'aprenentatge a casa, s'han multiplicat per sis4.
  • “Un de cada cinc alumnes vulnerables va ‘desconnectar’ durant el confinament”5.

Per tant, es fa palès que amb les mesures que prenen les administracions no hi ha prou. Calen complicitats i aliances entre altres administracions públiques: locals, comarcals, diputacions... i d’institucions i empreses privades; del teixit social, econòmic i cultural, per poder donar resposta a aquestes mancances. En aquest sentit podem trobar alguns exemples que ens poden ajudar a buscar solucions alternatives i creatives.

En un article anterior “5 eixos de treball per tancar la bretxa digital6” ja apuntàvem cinc idees per disminuir l'escletxa digital afavorint l'accés a maquinari i connexió a Internet, per accedir a les activitats acadèmiques, a la informació i per a comunicar-se amb la comunitat educativa en aquesta època de confinament, a través de la col·laboració d'institucions, empreses i altres entitats de diversa tipologia.

Però, quan no hi ha possibilitat de tenir aquest maquinari, connectivitat ni accés a la informació, què podem fer? Què poden fer els ajuntaments? Les institucions sense ànim de lucre, les empreses…? En aquest cas ens apropem a algunes solucions alternatives7 perquè la població més vulnerable pugui mantenir les seves expectatives educatives:

Argentina

El programa “Seguimos Educando” és una proposta / plataforma del Ministeri d’Educació de l’Argentina per a l’acompanyament a les iniciatives de províncies (jurisdicciones), escoles i persones educadores. Una proposta que integra continguts de televisió, quaderns de treball i materials digitals per afavorir i promoure l’accés a continguts educatius i culturals fins que es pugui retornar al normal funcionament de les classes.

Va començar a transmetre continguts educatius l'1 d'abril de 2020. Transmet 14 hores diàries (en aquest moment són 4 hores diàries de continguts pensats per als quatre nivells curriculars)
de continguts a través de la televisió i 7 hores a través de la ràdio, especialment produïts per a estudiants arran del tancament d'escoles. Cada lliçó emesa inclou un mestre i un presentador (periodista, artista, científic), a més de la difusió de material pedagògic. Per als estudiants sense accés a la tecnologia o la connectivitat, aquesta programació televisiva i radial es complementa amb "quaderns" plens de recursos d'aprenentatge que han estat distribuïts a les llars dels estudiants. El programa també ofereix una col·lecció de material educatiu digital per encàrrec i recursos de la pàgina web del Ministeri d'Educació Educ.ar. Una secció de la pàgina web, anomenat "la clase del dia", ofereix un pla integral diari per a l'aprenentatge dels estudiants, que està alineat amb el programa televisiu i els quaderns impresos. També té una secció sobre realitat virtual que compta amb una col·lecció de vídeos en format de 360 ​​° perquè l'usuari pugui tenir una experiència educativa d'immersió.

Costa d’Ivori

El març de 2020, el Ministeri d’Educació Nacional va llançar cursos d’ensenyament a distància a la seva plataforma d’educació en línia Mon école à la maison (La meva escola a casa). Aquesta plataforma allotja principalment recursos educatius per a estudiants d’educació infantil, primària, mitjana i secundària, organitzats per graus. També disposa de recursos per a estudiants de formació tècnica i nivell professional. En el marc del programa ‘Mon école à maison’, el Ministeri ha llançat classes educatives emeses tant per televisió com per ràdio, en col·laboració amb UNICEF, amb el suport d’una subvenció Global Partnership for Education de 70.000 dòlars EUA. Aquests cursos d’aprenentatge remot també són accessibles per SMS.

Jamaica

El Ministeri d’Educació, Joventut i Informació ha posat en marxa iniciatives de suport dirigides a tots els nivells del sistema educatiu. Aquest suport inclou diversos serveis per a estudiants, inclosos: servei d'impressió i kits d'aprenentatge impresos per a estudiants sense connexió a Internet; lliçons de televisió educativa i retransmissions accessibles a 25 canals per cable (per exemple, "School's not OUT"); accés de dades sense classificació al lloc web MoEYI que conté llibres de treball sobre contingut educatiu i exàmens en línia (PEP); Línies telefòniques PEP; contingut d'aprenentatge; hi ha iniciatives basades en escoles que utilitzen Google Suite, Schoology, Edmodo, Zoom, Skype, WhatsApp, etc. col·laboracions amb proveïdors de serveis d’Internet per permetre l’aprenentatge en línia amb subvencions per a l’ús de dades i utilització de webs d’aprenentatge gratuït; plans de dades subvencionats proporcionats per Digicel que beneficien els professors i recursos digitals d’aprenentatge disponibles en plataformes en línia obertes (per exemple, One on One Educational Services, Cheetah, Book Fusion, Edufocal, Learning Hub, CSEC COVID-19 Toolkit, etc.)

La National Parenting Support Commission (NPSC) ha establert diverses iniciatives per donar suport als pares per a la creació d’estructures i espais d’aprenentatge segurs, línies d’ajuda de suport psicosocial en un esforç impulsat per col·laboracions publicoprivades entre la Fundació VMBS, Fight for Peace i UNICEF. Per exemple, la VMBS Foundation va comprar els telèfons, amb Digicel han aconseguit disposar de targetes SIM gratuïtes per als pares. UNICEF paga el crèdit de trucades i les dades dels telèfons. Tots els voluntaris estan formats en primers auxilis psicosocials per la Lluita per la Pau.

Kenya

En associació amb Kenya Publishers Association, el govern ha fet còpies electròniques de llibres de textos gratuïtes per a tots els estudiants a Kenya Education Cloud8. Per proporcionar major cobertura d'internet per a tots els estudiants i famílies, l'Autoritat d'Aviació Civil de Kenya, en associació amb Alphabet Inc. i Telkom Kenya, ha desplegat en l'espai aeri de Kenya els globus de el projecte Loon de Google (que malahuradament acaben de tancar9), que proporcionen una cobertura 4G. Un sol globus pot proporcionar connexió a internet en una àrea de 80 quilòmetres de diàmetre.

A més de la ràdio i la televisió, la programació educativa està disponible com a contingut livestream i sota demanda a través del canal EduTV Kenya YouTube.

En resum, tenim molts reptes per tancar l’esquerda digital i encara més en entorns vulnerables, perquè la societat és digital i les persones que no tenen accés a les eines i recursos digitals són persones excloses del sistema en general i del sistema educatiu en particular. I perquè hi hagi inclusió ha d’haver equitat. Perquè hi hagi equitat ha d’haver justícia social. Perquè hi hagi justícia social ha d’haver voluntat i compromís polític i de la societat i aquest compromís s’ha de traduir en accions.

Està clar que hi ha moltes iniciatives que ens poden il·lustrar i obrir noves vies per a la inclusió de tot l’alumnat i, majoritàriament, passen per buscar models híbrids de col·laboració entre administracions, entitats, organismes i col·lectius diversos que fan servir tota mena d’eines i recursos disponibles en funció de les possibilitats i de les necessitats de les persones destinatàries.

Aquí tenim algunes propostes que poden ser tingudes en consideració:

  • En primer lloc que l’administració educativa apliqui amb totes les conseqüències el decret d’educació inclusiva i que la resta de les administracions prioritzin l’atenció a les persones més vulnerables per dotar-les d’un ecosistema digital bàsic i necessari per poder estar al mateix nivell que la resta de companys i companyes.
  • Partir del què tenim a l’abast per fer-ho accesible a les persones més vulnerables: ràdio, TV, material didàctic (en paper i digital), podcast, tutors digitals (voluntaris que ajuden a l’alumnat més vulnerable amb el seus propis recursos materials), inclús els SMS...
  • Buscar la implicació i el compromís del tercer sector, amb múscul suficient i acostumat a enfrontar reptes d’aquest tipus des del voluntariat.
  • Però també, inevitablement, s’ha de comptar amb la col·laboració desinteressada d’associacions, empreses, col·lectius socials i polítics que s’impliquin en la cerca de recursos materials, econòmics i humans per a les persones més vulnerables, a través de programes, plans de recollida de materials i recursos tecnològics, convenis amb entitats i empreses per aconseguir maquinari, programari i connectivitat gratuïta.
  • Campanyes de fundraising...

Si només pensem en termes econòmics, diuen els economistes que una educació de qualitat és la inversió amb una tasa de retorn més gran que un país pot tenir. I un estudi del Banc Mundial ho avala amb dades: “Les estimacions mostren que per cada dólar que el govern gasta en educació, el PIB creix de mitjana 20 $”10. No obstant això, a més a més de pensar amb una mirada economicista, una societat moderna, amb valors, crítica i solidària, necessita garantir la igualtat d'oportunitats i l'equitat entre totes les persones. Aquesta serà la clau per arribar a construir un món i una societat millor.

1 Entenem per equitat el fet de donar a cada persona allò que necessita en funció del seu context que no es pot confondre amb la igualtat que suposa donar a tothom les mateixes coses o serveis.
2 https://es.unesco.org/news/surgen-alarmantes-brechas-digitales-aprendizaje-distancia
3 https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20210118/el-govern-nomeacutes-ha-entregat-el-5-dels-dispositius-promesos-a-alumnes-sense-recursos-11462008
4 Segons una enquesta realitzada pel Consorci d'Educació de Barcelona. Font: https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20210110/taller-mares-aprenen-ajudar-fills-deures-escolars-11443762
5 https://diarieducacio.cat/un-de-cada-cinc-alumnes-vulnerables-va-desconnectar-durant-el-confinament/
6 https://obrimeducacio.cat/blog/eixos-treball-tancar-bretxa-digital
7 Font dels casos de pasos que es presenten: Banc Mundial. 2020. “How Countries Are Using Edtech (Including Online Learning, Radio, Television, Texting) to Support Access to Remote Learning During the COVID-19 Pandemic.” https://www.worldbank.org/en/topic/edutech/brief/how-countries-are-using-edtech-to-support-remote-learning-during-the-covid-19-pandemic
8 Kenya Education Cloud: https://kec.ac.ke/
9 Google cierra Loon, su proyecto de globos para ofrecer internet en áreas rurales: nueve años de logros sin un rumbo sostenible. https://www.xataka.com/empresas-y-economia/google-cierra-loon-su-proyecto-globos-para-ofrecer-internet-areas-rurales-nueve-anos-logros-rumbo-sostenible
10 Does government spending on education promote economic growth? https://theconversation.com/does-government-spending-on-education-promote-economic-growth-60229