L’agenda municipal de l’educació 360, una caixa d’eines adaptable a uns municipis diversos

Imatge de la coberta del document Municipis 360
El document proposa un model customitzable per construir una agenda de polítiques d’educació a temps complet a tots els municipis de Catalunya.

L’agenda de política local Municipis 360, municipis d’oportunitats. 28 mesures per a una legislatura d’educació a temps complet (2023-2027) és un document adreçat als nous ajuntaments que es constituiran aquests propers mesos. L’agenda és una caixa d’eines perquè els ajuntaments triïn com poden i volen donar resposta als seus reptes prioritaris de l’educació a temps complet.

L’educació fora escola és un element central per a les agendes locals, d’especial interès per al nou mandat 2023-2027 que tindrà l’inici en les properes eleccions municipals. La desigual distribució de les activitats escolars (territorialment i socialment), així com l’exclusió sistemàtica dels grups en situació de major vulnerabilitat d’aquestes són elements que hauran de ser adreçats al llarg dels propers anys.

Els ens locals són els agents institucionals clau per aconseguir que les activitats extraescolars afavoreixin la cohesió, el benestar, l’equitat, el teixit social (cultural, esportiu, artístic) i l’acció comunitària. En paral·lel, però, les situacions de partida dels municipis per fer front a aquests reptes compartits són extremadament diverses. No tots els municipis tenen les mateixes problemàtiques educatives, prioritats polítiques, recursos econòmics, i capacitats tècniques. Igualment, a diferència dels ensenyaments pròpiament formals, l’educació 360 parteix d’una oferta ja existent al municipi de caràcter divers, proveïda per múltiples actors, i que depèn sobretot de la presència històrica de proveïdors (privats o del tercer sector) culturals, artístics, esportius i comunitaris.

Justament per això, l’agenda 360 es presenta com una caixa d’eines, flexible i adaptable, pensada per ser traduïda i interpretada en clau local per adaptar-se a aquesta casuística diversa. Així, l’agenda 360 ha de permetre que cada ens local esculli els instruments que més s’adeqüin a les seves problemàtiques, prioritats, recursos, capacitats o oferta territorial. Per tal de fer-ho, l’agenda vol facilitar la selecció de mesures, a través de la identificació d’aquelles palanques més rellevants que cal que activi un ajuntament per tal d’implementar cadascuna de les mesures: palanques de governança, lideratge o coordinació municipal; palanques de regulació i reglamentació; palanques de provisió de serveis; i palanques econòmiques o pressupostàries.

Tot i aquesta varietat de casuístiques municipals, hi ha elements que cal entomar en tots els processos. Primer, la governança educativa, és a dir, la necessitat de coordinar diversos actors (administracions, entitats proveïdores, teixit associatiu) i les famílies, especialment les tradicionalment més allunyades d’aquestes activitats, per raons tant econòmiques com simbòliques. Les experiències dels ajuntaments posa de manifest que la governança és un procés que cal planificar i executar activament, i que la relació amb les famílies no pot ser passiva, sinó proactiva i que ha de tenir en compte les especificitats econòmiques, simbòliques i lingüístiques d’aquestes, amb un paper clau de la mediació cultural.

En segon lloc, l’accessibilitat de les activitats: que implica una mirada econòmica (per exemple, activitats de baix cost o gratuïtes) i una de territorial (activitats properes al territori). Aquí, especialment en els municipis més grans, sorgeix la necessitat d’una mirada que vagi més enllà del context més proper (sovint, les escoles), i avançar cap a l’oferta de barri. Un altre element rellevant, que és sovint invisible, és la necessitat de cooperació entre municipis, sobretot els més petits, per tal de crear sinergies entre ells i avançar, doncs, cap a una oferta supramunicipal.

Tercer, i a diferència dels ensenyaments pròpiament formals, l’educació 360 parteix d’una oferta ja existent al municipi/territori, de caràcter divers, i proveïda per múltiples actors. Així doncs, la tasca de l’administració sovint no és tant la provisió o la creació d’aquestes activitats, sinó especialment la planificació, regulació, homologació i acreditació d’aquestes activitats. És a dir, estratègies d’incidència sobre aquesta oferta: ja sigui, des d’una perspectiva de menors recursos tècnics i financers, a partir del diàleg entre actors educatius o, en aquells casos amb major recursos, aspectes d’acreditació i homologació.

Finalment, l’estratègia d’implementació d’una agenda municipal d’educació 360 no passa per copiar mimèticament bones pràctiques, sinó sobretot inspirar-se en les diferents fases d’implementació d’aquesta (la governança, l’accessibilitat econòmica i territorial, la planificació i coordinació en l’entorn proper, o en l’acreditació i homologació d’activitats pre-existents), donant molta més flexibilitat als municipis a l’hora de construir una agenda pròpia i adaptada a la seva realitat local.

Així doncs, l’agenda 360 vol allunyar-se de la imposició vertical (que dificulta la corresponsabilitat), així com les mirades simplistes i les recomanacions mecàniques. Sovint (no sempre, però massa habitualment) les recerques, els reculls de bones pràctiques i d’evidències del què funciona en educació ofereixen respostes simples, solucions màgiques a problemes extremadament complexos. Es tracta de productes, a vegades, maniqueus, de menús tancats, de respostes predefinides que no sempre tenen en compte la complexitat en la que l’administració ha d’operar, en especial els ens locals (i, encara més, els dels municipis petits): les restriccions pressupostàries; les capacitats tècniques limitades del propi personal de l’administració; l’ordenament jurídic, rígid i burocràtic; o la diversitat, idiosincràsia de cada municipi, entre d’altres.

Per això, l’agenda 360 no ofereix pas un recull de bones pràctiques a ser copiades mimèticament per als municipis. Al contrari, l’agenda proposa un model (més complex, sens dubte, però també més customitzable) que permet inspirar-se en les diferents fases d’implementació de les bones pràctiques locals identificades: la governança participativa, l’increment de l’accessibilitat econòmica i territorial, la planificació i coordinació en un entorn proper, o l’acreditació i homologació d’activitats pre-existents. Al fer-ho, l’agenda 360 dota als municipis de molta major autonomia a l’hora de construir una agenda adaptada a la realitat local.

En conclusió, l’agenda Municipis 360, municipis d’oportunitats ha de ser una eina útil per a la governança i la planificació, la provisió i el finançament, l’homologació i l’acreditació de les activitats extraescolars per a municipis diversos i necessitats diferents, però amb un repte compartit: incrementar l’equitat i l’accés a les activitats extraescolars.