Les idees clau de la política d’Escola a Temps Complet de Portugal

La Política d’Escola a Temps Complet a Portugal va ser implementada el 2005 pel Ministeri d’Educació a tot el país amb acords de col·laboració i de finançament amb ajuntaments i direccions escolars.

La Política d’Escola a Temps Complet a Portugal va ser implementada el 2005 pel Ministeri d’Educació a tot el país amb acords de col·laboració i de finançament amb ajuntaments i direccions escolars.

La reforma va suposar l’ampliació de l’horari d’obertura de les escoles de primer cicle de primària (6-10 anys) fins a les 17:30 de la tarda i una diversificació de les AEC (Activitats d’Enriquiment Curricular) addicionals al temps lectiu.

Objectius

Els objectius de la reforma van ser: facilitar a tots els infants l’accés a l’educació no formal; millorar els resultats acadèmics i l’assoliment de competències per a la vida dels infants i facilitar la conciliació familiar, en els que hi havia amplis consensos al país.

Activitats

Les Activitats d’Enriquiment Curricular desenvolupen competències esportives, artístiques, cientificotècniques, de vinculació amb l’entorn, comunitàries i de civisme. I prioritzen metodologies lúdiques, experiencials i autònomes per part de l’alumnat. En la mesura del possible, aprofiten espais i activitats de l’entorn.

Lideratge

Els Ajuntaments tenen assignat per normativa el paper d’agent promotor del programa a les escoles i reben finançament del Ministeri d’Educació per fer aquesta funció. Poden subdelegar aquesta funció a altres agents, com associacions, direccions escolars o empreses. Tanmateix, es considera idoni que l’Ajuntament preservi aquesta funció per assegurar el caràcter territorial vinculat a l’entorn i a la comunitat de les activitats.

Accés

Les AEC són gratuïtes per a totes les famílies. A més, el servei de menjador escolar té un preu majorment subvencionat i una tarifació social addicional. Més del 80% de l’alumnat participa en el menjador escolar i en les activitats de tarda.

Resultats

Pel que fa a l'accessibilitat a l’educació formal, s’ha aconseguit garantir que quasi tot l’alumnat, sobretot el més vulnerable, pugui accedir a una oferta educativa de tarda complementària a l’educació lectiva.

També s’ha observat com les AEC han contribuït a la baixa segregació escolar i a la reducció de la taxa de repetició i abandonament escolar en totes les etapes educatives, reforçant altres reformes educatives de país. Portugal ha millorat significativament els resultats PISA entre l’any 2000 i el 2018, tot i que es manté la bretxa educativa entre grups socials afavorits i desafavorits.

Les enquestes de satisfacció familiar amb les AEC són molt bones i reflecteixen el valor que atorguen a la gratuïtat de les activitats i a la generalització del servei de menjador, així com a la qualitat pedagògica dels tècnics AEC i a l’aportació de les AEC a l’èxit escolar dels seus fills i filles.

Reptes

Els debats actuals se situen entorn de com millorar la qualitat i la idiosincràsia pròpia de les activitats no curriculars i entorn de com estendre aquest model escolar als cicles superiors de primària (+10 anys).

Per tant, un dels reptes principals serà superar el model “escolacèntric” (la majoria de les AEC es realitzen en el centre sense connexió amb l’entorn) i promoure una major connexió del temps no lectiu amb l’entorn i la comunitat, donant joc a la dinàmica comunitària de cada municipi i enfortint el rol educatiu de les entitats i iniciatives socials.

Hi ha ampli consens social per trobar una solució a aquesta “hiperescolarització” promoguda per un model d’AEC escolarcènctric. Aquest objectiu de millora implica reforçar el caràcter lúdic, social, creatiu, interdisciplinar i emprenedor de les AEC, transformar el rol dels tècnics AEC que passar per ser-ne facilitadors més que de transmissors de coneixements, i els espais, que han de prioritzar la sortida de l’aula i del recinte escolar.

L’informe

Consulteu l’informe Escola a Tempo Inteiro. L’experiència de Portugal en educació a temps complet de Sarai Samper, sociòloga i especialista en investigació social aplicada.