Riborquestra
El repte i la seva vinculació a les necessitats educatives dels infants i joves:
Consolidar la igualtat d’oportunitats en projectes artístico-socials d’alt valor educatiu entre els infants, joves i
adults del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
El repte sorgeix arrel de detectar, a nivell d’organització interna, que el perfil dels i de les integrants de l’orquestra
estava canviant, de manera que podíem perdre presència d’infants i joves provinents de contextos més desafavorits. A
nivell extern, detectàvem les següents necessitats:
• El districte de Ciutat Vella, i en concret el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, no disposa d’una
escola municipal de música, el que dificulta l’accés a la pràctica artística d’infants, joves i adults.
• El context escolar prioritza, a diferent nivell, el treball de les relacions interpersonals mitjançant activitats
artístico-socials participatives.
• L’educació formal, l’educació informal i el teixit social no potencien les activitats artístico-socials
intergeneracionals.
L’equip impulsor:
La Riborquestra té una estructura en xarxa conformada pels següents agents:
a) Equip de direcció i coordinació: Nil Barutel i Clara Cuadern.
b) Junta de famílies: Sever Roig (president), Àngels Valero (tresorera), Montserrat Vidal (secretària),: Cristina
Fons i Sílvia Ibáñez (vocals).
c) Equip pedagògic: Andrea Peirón (violoncel), Estela Benito (violí), Joan Gerard Torredeflot (violí), Eduard
Marcet (violí), Víctor Mateo (viola), Irene Becerra (flauta) i Unai Gutiérrez (clarinet), Sol Vicente (cor) i Borja
Mascaró (direcció artística i musical).
A partir de reunions setmanals de l’equip impulsor, vam establir un calendari de sessions conjuntes amb la Junta de
families i l’equip pedagògic, de manera que els diferents materials s’han preparat conjuntament. Abans de la primera
sessió de facilitació, vam fer una sèrie de dinàmiques amb persones de la junta i de l’equip pedagògic, acció que vam
repetir abans i després de l’última sessió de facilitació.
La inspiració i anàlisi:
Primerament, la idea de reformular el projecte ha esta promogut per l’equip de coordinació, ja que tenim una visió
més global de l’entitat que l’equip pedagògic i la junta. Tot i així, arrel de conèixer les experiències que s’han proposat
des d’Educació 360, ràpidament es van compartir les idees i propostes amb la resta de l’equip de la Riborquestra.
El procés ha estat: assistir a les presentacions i compartir les sessions de facilitació d’Educació 360, veient les
similituds que el nostre projecte tenia amb algunes experiències presentades (sobretot les relacionades amb el treball
en xarxa o els beneficis que aporten). A partir d’aquesta inspiració, vam detectar una sèrie de necessitats de l’entitat,
atenent-nos al nostre origen i essència i alineant-nos amb els principis de l’Educació 360. Seguidament, vam
proposar-nos uns objectius assequibles i reals per assolir en els propers mesos (objectius a curt termini) i en un màxim
de 2-3 cursos acadèmics (objectius a llarg termini) per tal de consolidar la igualtat d’oportunitats en projectes artísticosocials
d’alt valor educatiu.
Durant tot el procés s’han anat transferint els aprenentatges, experiències i inspiracions que l’equip de coordinació
hem rebut a la formació Educació 360 a la junta de famílies i a l’equip pedagògic del projecte.
La proposta o solució ideada:
Reformulació organitzativa de l’Associació Riborquestra, a partir dels següents 3 eixos:
a) Qualitat de l’activitat: canvis a nivell intern, implicant l’equip motor i els diferents agents que integren el
projecte.
Exemple d’activitat clau: Formació amb l’equip de professors i coordinació per tal de donar eines per
treballar amb els nous perfils de participants.
b) Participants: canvis pel que fa als i a les participants, així com a les seves famílies i el seu entorn.
Exemple d’activitat clau: Crear la figura de l’”ambaixador/a de la Riborquestra”, apoderant els i les
participants per tal de fer arribar l’entitat a tothom, en especial als sectors de la població que hi tenim menys
accés/facilitat.
c) Comunitat: canvis que impliquen la comunitat propera a la Riborquestra, tots els agents que s’hi impliquen
directament però no únicament.
Exemple d’activitat clau: Creació d’un conveni amb Serveis Socials per tal de derivar casos a la Riborquestra.
La reflexió final del procés:
El que hem après de la Crida és la importància d’estar constantment en sintonia amb la raó de ser de l’entitat a la qual
pertanys, reflexionant i pensant en possibles aspectes de millora. Alhora, ens ha anat molt bé participar-hi perquè ens
ha permès “parar” per tal de remirar-nos, repensar com fem les coses i determinar si el que volem aconseguir ho
estem fent de la millor manera possible, si estem tenint en compte tots els agents de la comunitat i què podem fer per
encaminar les nostres accions cap al desenvolupament cultural comunitari de l’entitat i els seus participants, de
manera que consolidem la igualtat d’oportunitats que el projecte simbolitza. És molt positiu fer aquest treball
d’anàlisi i reflexió, estructura les prioritats i els objectius que es volen aconseguir.
Un consell que donaríem és tenir present, sempre, tots els agents amb els que una entitat treballa, però també
aquells amb els que hi podria treballar, per tal de crear sinèrgies noves i compartir la responsabilitat d’educar.
Finalment, compartim la nostra manera d’encaminar les nostres accions i intervencions, des de la gestió positiva i
l’acompanyament proper amb els i les participants, la junta de famílies, l’equip de professionals i l’equip de
coordinació. Compartim la idea que l’espai és col·laboratiu, on tothom hi té cabuda i on cada persona que n’és part
dibuixa possibilitats, obertura i emoció.