STEM a tot arreu

"Les escoles són una font molt important d’aprenentatge, però no són l’únic lloc on aquest s’aconsegueix. De la mateixa forma que l’aigua no es troba només al mar, també n’hi ha als rius, als llacs, als núvols, en forma de vapor, a les glaceres en forma de gel…".

Recordo molt bé aquell dia que viatjava als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya cap a la Universitat Autònoma de Barcelona, acompanyada d’un nombrós grup escolar. Eren alumnes de primària i feien força xivarri. Els emocionava sentir com la inèrcia els portava a caure cada cop que el tren s’aturava o iniciava de nou el moviment a les diferents parades. Queien els uns sobre els altres i xisclaven. Una de les mestres els va renyar perquè molestaven els altres passatgers. Sí, tot plegat era sorollós, però a mi em va fer tanta llàstima que ningú aprofités aquella oportunitat per compartir amb ells la primera llei de Newton, la llei de la Inèrcia. Era el moment més adient. Ho havien viscut amb tot el seu cos i, si l’emoció influeix en la capacitat de recordar, ho haurien recordat sempre més. Aquest incident fou la llavor de la càpsula audiovisual Próxima parada Newton.

Sempre he estat una persona curiosa i m’ha fet gràcia reflexionar entorn la diferència entre curiositat i tafaneria. La meva proposta és transformar la tafaneria en curiositat STEM. Amb aquesta actitud de tafaneria, però amb zero intencions de safareig, he viscut moltes anècdotes que m’han ajudat a construir activitats STEM en contextos poc habituals: als trens, al carrer, als patis…

"Què hauria succeït si la mare hagués aixecat el cap i hagués vist que era cert, que la Lluna també pot veure’s de dia?".

Fa poc vaig tornar a escoltar una conversa que no anava amb mi però que va captar la meva atenció. Aquest cop eren una mare i una filla que anaven a l’escola. Feien tard i el nerviosisme de la mare era evident. La nena, en canvi, saltironejava Rambla Catalunya avall fascinada amb l’observació del cel. Vols fer el favor de mirar el terra per no ensopegar i deixar de mirar el cel? - va renyar-la la mare. La nena va respondre emocionada: Mama, has vist que és de dia i es veu la Lluna?! La mare no va voler perdre temps. Per contra, es va perdre l’espectacle que fascinava la seva filla i, sense comprovar-ho, va dir-li: Com vols que es vegi la Lluna si és de dia? Quina ximpleria! Vinga, camina! De nou, el meu cor es va trencar. Quin horror! Acabava de presenciar com escapcem la curiositat innata dels infants i com perdem oportunitats de fer STEM a cada instant. Jo també he tingut pressa, a mi també m’ha fallat la paciència… però no puc deixar de preguntar-me què hauria succeït si la mare hagués aixecat el cap i hagués vist que era cert, que la Lluna també pot veure’s de dia. De fet, aquest fenomen succeeix sovint i depèn de la fase en què es troba la Lluna. Si es veia al matí, era Lluna minvant!

"Les escoles són una font molt important d’aprenentatge, però no són l’únic lloc on aquest s’aconsegueix. De la mateixa forma que l’aigua no es troba només al mar".

No podem saber-ho tot però sí que podem voler saber-ho tot. Podem sentir la rauxa per qüestionar, comprovar, idear, construir, calcular, crear, inventar, raonar… a qualsevol espai (x) i a qualsevol moment (t). Els mestres havien decidit fer una excursió escolar per cercar coneixement que no podien trobar a l’aula, la mare tenia pressa per portar la seva filla a l’escola a aprendre, però no van poder reconèixer el coneixement anhelat pels menuts quan el tenien al davant. Les escoles són una font molt important d’aprenentatge, però no són l’únic lloc on aquest s’aconsegueix. De la mateixa forma que l’aigua no es troba només al mar, també n’hi ha als rius, als llacs, als núvols, en forma de vapor, a les glaceres en forma de gel… El 70% de la superfície del nostre planeta és aigua. El 100% de les nostres experiències vitals impliquen coneixement. Així i tot, i seguint la metàfora de l’aigua, només el 2,5% de l’aigua de la Terra és dolça. No tot el que vivim ens enriqueix ni tot el que ens envolta fa créixer, per se, les nostres capacitats STEM. Explorem i inventem per obtenir ‘aigua dolça’ de les nostres experiències diàries?

"Aquestes disciplines ens ofereixen uns coneixements, unes habilitats, unes capacitats i unes competències determinades que ens poden ser de gran utilitat en qualsevol situació futur."

Per poder reconèixer les STEM dins la nostra quotidianitat i fora dels espais especialment dissenyats per la promoció d’aquestes, cal que primer les coneguem bé. Què són les STEM? Són les sigles de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques i impliquen una manera de mirar, interpretar, comprendre i relacionar-se amb el món. Aquestes disciplines ens ofereixen uns coneixements, unes habilitats, unes capacitats i unes competències determinades que ens poden ser de gran utilitat en qualsevol situació futura. Són molt valorades i, de fet, per això van ser inicialment promogudes pel govern dels Estats Units, perquè ajuden a optar a feines més especialitzades, millor valorades i remunerades i són força meritocràtiques. Així i tot, aquests no són els seus únics valors, la cultura STEM ens permet esdevenir una ciutadania responsable que distingeixen entre dades i opinions, comprova les seves hipòtesis o dissenya ginys que ofereixen millores als reptes existents. Per prendre decisions i donar resposta a moltes de les qüestions que ens preocupen avui en dia com el canvi climàtic, els transgènics o la covid19, necessitem cultura STEM. Això no vol dir que les solucions vinguin únicament de les STEM, cal el diàleg amb les humanitats però aquest ha d’incloure coneixements, actituds i cultura STEM per part de tots els actors. Les STEM són imprescindibles per a tothom i tothom és imprescindible per fer avançar les STEM.

"Les STEM són una possible drecera cap a una societat més justa i equitativa. Per això hauríem d’intentar apropar-nos i apropar l’actitud STEM a tots els infants i joves."

Malauradament un gran percentatge de les nenes es desvinculen de les STEM a partir del segon cicle de primària a causa de prejudicis socials amb un fonament comprovadament erroni. Les STEM són una possible drecera cap a una societat més justa i equitativa. Per això hauríem d’intentar apropar-nos i apropar l’actitud STEM a tots els infants i joves, amb independència del seu origen o els recursos econòmics, a través d’iniciatives que combinin els seus interessos amb l’acció de recerca i creació pròpia de les STEM. Un exemple d’aquest tipus d’iniciatives ha estat el projecte de barris.barcelona, on ens hem apropat a la problemàtica del ciberassetjament que interessa als joves del Centre Obert d’Adolescents del Besòs per acompanyar-los en la creació de diverses càpsules audiovisuals i el disseny de la web nocyberbullying.barcelona.

"Despullats de disciplines ens apareixen dos escenaris, la por al buit o la plenitud de les connexions que ens portaria a trobar les STEM a tot arreu. És així com podrem treballar-les i aprendre-les més enllà de l’escola, els llibres o els currículums educatius."

Com va dir fa uns anys el físic i divulgador Jorge Wagensberg, “La realitat no té la culpa dels plans destudis”. Això vol dir que si aprenem a mirar i qüestionar el nostre entorn, les disciplines se’ns desdibuixaran. Despullats de disciplines ens apareixen dos escenaris, la por al buit o la plenitud de les connexions que ens portaria a trobar les STEM a tot arreu. És així com podrem treballar-les i aprendre-les més enllà de l’escola, els llibres o els currículums educatius. Fa nou anys vàrem iniciar el projecte Science of the City amb l’objectiu d’entrenar aquesta mirada en els participants. Science of the City era obert a tothom, però alhora estava pensat per crear complicitats amb mestres i professors de l’educació reglada. De fet, en la seva segona edició, la pregunta plantejada per la peça audiovisual guanyadora realitzada pels alumnes de l'Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei: existeixen estudis que vinculin el color amb l’avorriment?, va esdevenir una recerca duta a terme pels mateixos estudiants que es va presentar en un congrés infantil de ciència. Les ciències de la Terra han aconseguit apropar la natura i l’aprenentatge científic, però molt sovint les ciutats han quedat orfes d’aquesta mirada científico-tecnològica, quan en realitat podem explorar i inventar infinitat d’aspectes. La ciutat està plena de preguntes STEM com ara: com s’aconsegueix la sensació de tridimensionalitat a les pel·lícules 3D que mostren alguns cinemes?, com aconsegueixen fer salts i piruetes tan espectaculars els ballarins de Lindy Hop?, és possible extreure l’ADN dels espinacs amb materials que trobem a la cuina?, podem trobar restes fòssils del passat als carrers del present?, podem imaginar-nos un món que s’inspiri en els organismes autòtrofs, com les plantes?, i calcular aproximadament quantes càmeres conviuen amb nosaltres a la nostra ciutat? Hipòtesi comprovada: els cinemes, els parcs, els mercats, les avingudes i els grans centres comercials, la natura o els carrers de la ciutat són espais d’aprenentatge STEM. La creació d’il·lusions audiovisuals, la dansa, el menjar, els materials de construcció, la gestió de l’energia o els ordres de magnitud són continguts STEM.

"La formació reglada i la no reglada han de treballar per aconseguir una relació de mutualisme, un exemple especial de simbiosi on ambdues parts creixen i evolucionen conjuntament."

La formació reglada i la no reglada han de treballar per aconseguir una relació de mutualisme, un exemple especial de simbiosi on ambdues parts creixen i evolucionen conjuntament. Aquest és el cas que la Mandarina de Newton ha viscut durant nou anys al costat de l’escola Tàber i de la seva AFA. Quan la primària va veure’s reduïda una hora diària, famílies interessades a establir vincles i creixements híbrids, van animar-nos a crear el projecte Exploradors i Inventores. Aquest programa educatiu treballa les STEM d’una forma activa, no curricular, però en horari lectiu.

Hem de reivindicar el gaudi en l’aprenentatge per poder sumar a les experiències conegudes capes de nou saber. Cal visitar espais emblemàtics com la Sagrada Família a Barcelona per emocionar-nos amb la seva bellesa, però també per descobrir que la catenària és una corda feta amb una cadena penjada per dos extrems i l’efecte de la gravetat, que Antoni Gaudí utilitzava la visió invertida de les catenàries amb pesos per dissenyar els seus arcs. Aquesta corba no té tensions laterals i minimitza les forces de compressió.

Cal tornar als parcs a jugar amb els gronxadors i els balancins, però també a explorar la llei del pèndol simple o experimentar amb el concepte de moment (força per distància), programes com Parc Plens de Plans de l’Ajuntament de Viladecans, ens ajuden a fer-ho.

Cal anar a la platja i sumar-se a la iniciativa d’Observadors del mar o controlar les plagues de mosquits tigre amb Atrapa el Tigre.

Aquest estiu cal apropar-se als Ateneus de Fabricació, als Museus, a les Biblioteques, als parcs d’atraccions o als centres esportius amb ulleres no de Sol, sinó d’STEM. Per fer totes aquestes excursions cognitives no cal tenir molts diners, ni un bitllet especial o molts gadgets, cal tenir curiositat, ganes i il·lusió per aprendre. Les STEM són una forma d’entendre el món. Es troben allà on miris: a casa, al carrer, a espais emblemàtics, durant l’estiu, vinculades a l’oferta cultural o d’oci existent… És qüestió d’aprendre a preguntar, observar; dissenyar, experimentar, reflexionar, calcular i enllaçar i no deixar mai de fer-ho. És feina de tots, institucions i públics la de no deixar mai de pedalar la bicicleta de la curiositat perquè la conservació del moment angular ens mantingui sempre sobre rodes!