Municipis que avancen: trobada de regidors a mig mandat per fer realitat l’educació 360
Amb el convenciment que els municipis són clau per fer realitat l’educació 360, una trentena de regidors i regidores es van reunir el 12 de juny per compartir avenços, inspirar-se mútuament i projectar els pròxims passos. La trobada, coorganitzada amb la Federació de Municipis de Catalunya, va posar en relleu com les estratègies educatives locals estan guanyant força i solidesa. Els dos anys que queden de mandat es presenten com una gran oportunitat per consolidar aquest impuls i continuar ampliant les oportunitats educatives per a infants i joves a tot el territori.
Una trentena de regidors i regidores de municipis d’arreu de Catalunya es van trobar el 12 de juny en una jornada clau per fer balanç de mig mandat i projectar estratègies de futur en el marc de l’educació 360. Coorganitzada amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la trobada va reunir responsables polítics locals amb un objectiu comú: reforçar el compromís amb una educació equitativa, connectada i a temps complet des dels governs locals.
La jornada va servir per compartir avenços concrets en polítiques locals i posar en comú reptes i bones pràctiques. L’educació foraescola es va situar al centre del debat com una eina transformadora per a la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral d’infants i joves.
Un moment d’impuls col·lectiu
Alba Pijuan, vicepresidenta de l’FMC i alcaldessa de Tàrrega, va donar la benvinguda destacant el paper fonamental dels governs locals com a motors d’una educació més global. Va reivindicar que tothom educa i que tots els espais poden ser educatius. Per la seva banda, Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360, va posar en valor la creixent adhesió d’ajuntaments a la iniciativa que ja són 173, d’un total de 408 entitats i institucions sòcies. Això contribueix a visibilitzar i consolidar estratègies educatives més enllà del sistema escolar en les polítiques locals.
Dret al lleure educatiu: repte de país i paper del món local
L’adjunta a la Síndica de Greuges, Aida C. Rodríguez, va presentar els principals resultats en clau municipal de l’informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya (PDF), i va assenyalar el protagonisme dels municipis per avançar en el “full de ruta compartit” que suposa fer realitat el dret al lleure educatiu.
La presentació va permetre compartir dades rellevants per als regidors i regidores, com el fet que encara hi ha un 66% dels ajuntaments que no disposen d’un pla local de dinamització del lleure educatiu per al municipi, o que prop d’un 30% (27,7%) dels ajuntaments no desenvolupen estructures per coordinar els agents educatius del municipi.
Més enllà de les dades, des del Síndic de Greuges es van fer apunts interessants per obrir debat, com la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere en la participació en les activitats de lleure (les nenes encara fan més activitats culturals o artístiques, mentre que els nens es decanten en grau més alt per l’esport), o la manca de les figures de delegats de protecció en l’àmbit del lleure, tal com obliga la Llei de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI).
A més, va posar el focus en la manca d’escolta i participació dels infants, advertint també d’una sobrecàrrega d’activitats derivada d’una projecció adultocentrista que no considera prou la seva veu ni les seves necessitats. Va subratllar que els infants reclamen més temps lliure per estar al carrer amb els seus iguals, i que cal afinar millor el disseny de les activitats, promovent el seu protagonisme.
Un focus especial el va merèixer el col·lectiu adolescent: l’adjunta a la Síndica va alertar sobre la manca d’oferta ajustada a les seves necessitats i sobre les dades que mostren una caiguda de la seva presència i participació en les activitats de lleure. Aquest fet, a més de suposar una pèrdua d’oportunitats educatives, comporta riscos associats a una gestió no acompanyada del temps de lleure, com el consum excessiu de pantalles i l’aparició d’altres problemàtiques socials i emocionals.
Compartir avenços en les polítiques municipals 360
Abans d’obrir el debat entre tots els participants de la trobada, vuit regidors i regidores d’ajuntaments adherits a l’Aliança Educació 360 van compartir avenços i van plantejar reflexions rellevants sobre les actuacions concretes que estan impulsant:
- El Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de Barcelona, Javi Rodríguez, va presentar la nova Mesura de govern per enfortir l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a la ciutat 2025-2027. Una mesura per avançar en la reducció de les barreres d’accés, millorar les condicions materials de les entitats i promoure el reconeixement del valor del lleure associatiu, de la mà dels caus i esplais de la ciutat.
- A Tarragona, Isabel Mascaró, quarta tinenta d'alcalde, consellera d'Hisenda, Serveis Interns, Tecnologia i Educació, va destacar l’enfocament integral del municipi per garantir oportunitats educatives de qualitat per a infants i joves de 0 a 21 anys, tenint en compte la forta segregació residencial i educativa que afecta diferents zones del municipi. També va compartir el programa de laboratoris creatius per a infants de 3 a 12 anys pensats per compensar la manca d’oferta i fomentar la mixtura social. Aquesta oferta es comunica i es prescriu de manera coordinada a través dels serveis socials, joventut i centres cívics.
- Des de Montornès del Vallès, José A. Montero, alcalde i regidor d’Educació, va posar en valor la importància d’elaborar un diagnòstic municipal sobre l’oferta i la participació en el foraescola. Una fotografia acurada de la realitat municipal que esdevé una eina clau per a fer polítiques més efectives. Montornès fa anys que va fer aquesta aposta per analitzar en profunditat la seva realitat com a pas indispensable a generar noves polítiques municipals.
- Des d’Igualada, Josep Maria Carpi, regidor d'Ensenyament i Cooperació va compartir la feina feta en la connexió escola-comunitat a través del projecte Lleure inclusiu. El programa consisteix en la garantia d’accés a activitats extraescolars gratuïtes a una selecció d'alumnes a partir de 2n de Primària. La detecció de l’alumnat que participa en el projecte es fa en col·laboració entre els centres educatius i els serveis municipals, garantint així una responsabilitat compartida.
- La regidora d’Educació, Turisme, Cultura i Patrimoni, Feminismes i Drets LGBTIQ+ del Vendrell, Sílvia Vaquero, va exposar les claus de les polítiques d’inclusió desenvolupades al municipi. En un context territorial complex -amb 37 km², 20 nuclis i un centre-, el Vendrell treballa per donar resposta a les dificultats de les famílies d’infants amb necessitats educatives especials per accedir a activitats extraescolars. A través del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) s’han desenvolupat accions específiques per cobrir el lleure durant l’estiu i les vacances escolars, com ara la incorporació de vetlladores.
- A Girona, la regidora d'Educació i de Participació i Atenció a la Ciutadania, Queralt Vila, va explicar com utilitzen l’EPA (Ecologies Personals d’Aprenentatge), una eina d’acció tutorial creada per la Universitat de Girona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i l’Aliança Educació 360. La implementació de l’EPA a diverses escoles de la ciutat ha permès a l’ajuntament detectar oportunitats educatives, avaluar i és clau en endavant per planificar millor l’oferta extraescolar a diferents barris.
- La regidora de Ciutat Educadora, Infància, Cultura de Proximitat i LGTBI de Santa Coloma de Gramenet, Belinda Morillo, va apuntar com és molt necessari comptar amb una estratègia comuna que aglutini i coordini tot el que passa en el foraescola, donada la gran quantitat d’iniciatives, programes i ofertes, tant públiques com privades. Així mateix, va remarcar la importància de generar vincles amb les mares de famílies migrades per fomentar la confiança i el valor del lleure i incrementar la participació d’infants i adolescents d’orígens diversos.
- L’Alba Castellana, regidora d'Educació, Acció Social, Ciutadania i Feminismes de Tàrrega, va reiterar el compromís del municipi amb una educació comunitària i, entre altres iniciatives, va compartir l’aposta de l’ajuntament i del Consell Comarcal de l’Urgell per les formacions de premonitoratge i monitoratge, com a forma per reforçar el lleure educatiu i per promoure la participació dels joves.
Sis reflexions a mig mandat i a futur
Durant el debat obert entre regidors i regidores es van tractar moltes qüestions de rellevància. A continuació es detallen algunes de les idees clau que es van compartir:
- La necessitat de planificar el lleure educatiu des d’una perspectiva municipal transversal. En aquest sentit, es va subratllar la importància de disposar de diagnòstics acurats sobre l’oferta i la participació en el foraescola com a pas imprescindible per avançar en el disseny i la implementació de polítiques públiques eficaces, així com el treball interdepartamental dins dels consistoris.
- L’aposta per una visió integral i àmplia del lleure que inclogui no només els caus i esplais, sinó totes les activitats foraescola amb finalitats lúdiques i educatives ja siguin extraescolars (esportives, artístiques, etc.) o activitats de vacances (casals, campus, colònies d’estiu…), sense perdre de vista les especificitats sectorials, tal com es recull en l’informe del Síndic de Greuges. Aquesta perspectiva ampliada permet arribar a més infants i adolescents amb una oferta més diversa.
- Les oportunitats que suposaria avançar en el reconeixement professional del monitoratge en el lleure educatiu, impulsar experiències de Formació Professional dual vinculades al sector i reforçar els vincles entre formació, joventut i educació.
- Tres dels grans reptes compartits per tots els municipis: garantir la participació dels i les adolescents i joves, especialment en situacions de vulnerabilitat; promoure la inclusió de col·lectius d’origen divers en totes les activitats educatives; i garantir el dret a la participació d’infants i adolescents amb necessitats educatives especials.
- La necessitat d’establir espais de governança específics en clau educació 360 i situats a cada realitat local. Ja siguin comissions específiques dins dels consells educatius municipals (comissió d’educació 360, de lleure, etc.), espais de coordinació dels Plans Educatius d’Entorn (PEE) o dels Plans Locals d’acció comunitària per a la inclusió social (PLACI), cal establir espais regulats per sostenir i coordinar les estratègies municipals per a l’equitat en les oportunitats educatives més enllà de l’escola.
- La reflexió i posada en marxa d’estratègies que assegurin la sostenibilitat de les polítiques educatives malgrat els canvis de govern municipal. En aquest sentit, calen consensos amplis als ajuntaments i és imprescindible treballar en tres sentits: el consens polític entre els diversos grups municipals; la implicació i apropiació de les mesures per part dels equips tècnics municipals; i el suport ampli del teixit social i la percepció de la ciutadania sobre les millores concretes.
Els dos anys restants de mandat es perfilen com una gran oportunitat per consolidar els avenços assolits i encarar nous reptes amb estratègies compartides i acció col·lectiva. Cada acció local suma en una estratègia de país per garantir el dret a una educació a temps complet per a tothom.
L’educació 360 no és només un marc conceptual, és una realitat transformadora que ja està prenent forma als municipis. Cal continuar aprofitant l’impuls actual per fer que arreli definitivament a cada barri, escola i comunitat i sigui rellevant en les agendes locals.
