Compareixença al Parlament de Catalunya: “Universalitzar l’espai migdia, les extraescolars i el lleure d’estiu és estratègic i assumible amb el 6% a l’educació”

En compareixença al Parlament de Catalunya, la directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó, ha reclamat la universalització i gratuïtat de l'espai migdia, de les extraescolars i del lleure d’estiu a la ponència de la proposició de llei que ha de garantir un mínim del 6% del PIB a l’educació. Una inversió “estratègica i perfectament assumible”.

Les extraescolars, els casals i colònies d’estiu, els caus i esplais, així com moltes altres oportunitats comunitàries complementen i enriqueixen els aprenentatges d’infants i adolescents, ha començat explicant Truñó. També ha recordat que per la UNESCO “el dret a l’educació ja no es redueix només a l’escola”.

Malgrat això, ha denunciat que “encara no existeix una política general d’ajuts que garanteixi l’accés al lleure educatiu”  com preveu la LEC. De fet, ha recordat que el Departament d’Educació i Formació Professional encara no concedeix ajuts per a activitats de lleure (només per activitats complementàries i colònies escolars), sinó que els dona Drets Socials i continuen sent clarament insuficients perquè només arriben al 16% dels infants en pobresa severa. 

Les polítiques actuals continuen sent “perifèriques i infradotades” i, segons la Síndica de Greuges, Catalunya només dedica 300 milions d’euros anuals a l’educació no formal (incloent beques menjador), que suposa 24 vegades menys que per a l’educació formal Per això ha demanat “un salt estructural en el finançament en educació que inclogui  polítiques de lleure educatiu”, tant des del món local com des de la Generalitat.

“La inversió del 6% del PIB s’ha de fer amb intencionalitat transformadora”

En un context d’una molt elevada  pobresa infantil i desigualtats creixents, Truñó ha alertat que “l’educació més enllà de l’escola no pot ser un factor que amplia  les bretxes actuals, sinó que ha de compensar-les” i ha recordat que la universalització del foraescola forma part de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya 2025-2030. Per això ha deixat clar que la “urgència inajornable” de dedicar el 6% a l’educació vagi acompanyada “d’intencionalitat transformadora” i ha demanat criteris d’equitat, inclusió i no segregació.

Relacionat

T’animem a reclamar la universalització del lleure d’estiu des del ple del teu municipi!

Espai migdia educatiu, universal i gratuït

La directora de l’Aliança Educació 360 ha destacat tres moments  educatius “estratègics”: el temps de migdia, les extraescolars de tarda i el lleure d’estiu. “Si ho tenim clar a nivell de família ho hem de tenir clar a nivell de país”, ha explicat. Truñó ha afegit a més a més, que convertir-los en oportunitats  educatives “no pot continuar sent un luxe ni una qüestió privada de les famílies” i és perfectament assumible que siguin gratuïts i universals amb l’augment de la inversió.

El primer pas per avançar cap a un menjador escolar universal és assolir que tots els alumnes de 3 a 16 anys que viuen sota el llindar de la pobresa tinguin accés a una beca menjador. Truñó ha alertat que, tot i que actualment l’alumnat en situació de pobresa és el 27%, només el 18% tenen beca menjador. Això implica 87.000 beques noves i una inversió addicional de 110 milions d’euros, ha dit. “La recerca és clara: el temps educatiu de migdia i el menjador escolar milloren els resultats acadèmics, promouen hàbits saludables i reforcen la socialització”, ha afegit, i ha demanat començar per l’adolescència perquè més de la meitat dels instituts públics (més de 300) no tenen menjador  ni accés a beques. 

Relacionat

Amb un 1% del pressupost de Drets Socials es poden garantir dues setmanes de casals i campus d’estiu a infants en situació de pobresa

Dues tardes d’activitats d’extraescolars i dues setmanes d’estiu

Per garantir que tots els infants i adolescents tinguin accés, com a mínim, a dues tardes d’activitats extraescolars ha demanat reduir barreres d’accés a través de dues vies: ampliar Plans Educatius d’Entorn i incorporar les extraescolars a les “motxilles escolars” de l’alumnat amb necessitats educatives per motius socioeconòmics. En aquest cas suposaria una inversió estimada de 41 milions d’euros.

La tercera prioritat passa per universalitzar el lleure d’estiu, com preveu el manifest A l’estiu ens hi juguem molt, impulsat per l’Aliança Educació 360 i la PINCat de la Taula del Tercer Sector, amb el suport de més d’un centenar d’entitats i col·legis professionals i algunes de les principals ciutats del país. Una mesura amb un gran consens social i polític com recull la moció del Parlament que “insta el Govern a garantir dues setmanes d’activitats de lleure educatiu a l’estiu. La proposta de mesura té un cost estimat de 47 milions d’euros.

Finalment, Truñó ha demanat invertir en la infraestructura educativa pública perquè “les escoles i instituts són equipaments comunitaris que donen vida al barri un cop acaba la jornada escolar”. Ha insistit en millorar els centres amb més alumnat vulnerable i als territoris d’atenció social prioritària, com els del Pla de Barris i Viles, “situant l’escola al cor de la vida comunitària”.

Invertir i cuidar els equipaments és una condició de possibilitat per al seu ús en el temps no lectiu per a extraescolars, casals d’estiu o programes com patis oberts i iniciatives d’associacions com les pròpies AFA o caus i esplais. Ja siguin obrint els patis, els gimnasos, les biblioteques, les sales polivalents o les cuines, els usos socials amb visió d’educació 360 de les bressol, escoles i instituts ben cuidats hauria de ser la norma.

Un de cada tres infants de famílies empobrides no fa cap activitat organitzada de tardes. | Imatge: Freepik.

Relacionat

Què vol dir universalitzar les extraescolars?

La millor estratègia és un bon finançament

El 6% és una xifra, però també és “una aposta imprescindible per millorar el present i el futur del país i fer realitat el dret ampliat a l’educació”, ha conclòs la directora de l’Aliança Educació 360. Truñó ha demanat que el pes i la importància que donem socialment a l’educació “es tradueixi en un pes i importància pressupostària”. En aquest sentit ha assenyalat que “la veritable eina per a fer polítiques públiques, també educatives, no són els plans o estratègies, sinó el pressupost amb recursos suficients i amb prioritats clares”.