El Pla de Barris i Viles: oportunitat històrica per transformar territoris des de l’educació 360
Catalunya té davant seu una oportunitat extraordinària. El nou Pla de Barris i Viles, impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Energètica de la Generalitat de Catalunya, mobilitzarà 1.600 milions d’euros entre 2025 i 2029 per impulsar processos de transformació en aquells territoris que afronten majors reptes socials, econòmics i urbans. És una aposta de país que arriba en un moment en què les desigualtats territorials condicionen cada vegada més les oportunitats vitals de moltes persones i comunitats.
Però la veritable transcendència del Pla no rau només en la magnitud dels recursos que mobilitza. La seva força està en la possibilitat de generar transformacions integrals i sostingudes en el temps. Transformacions que millorin els espais físics, que facin front als reptes ambientals i que reforcin els vincles socials i comunitaris. En definitiva, es tracta de crear les condicions perquè els barris i les viles siguin entorns més habitables, cohesionats i generadors d'oportunitats.
Aquesta reflexió va centrar la sessió “Com reforçar l’educació comunitària 360 als plans de barris i viles?”, organitzada per l’Aliança Educació 360 el passat 4 de juny. La trobada va reunir 25 ajuntaments de municipis 360 i va comptar amb la participació de dos departaments de la Generalitat amb el Comissionat per a l'Impuls de les polítiques de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles del Departament de Territori, Carles Martí, així com del Departament de Drets Socials des del programa Barris amb futur. També va participar-hi la Diputació de Barcelona des de la seva àrea d’educació.
La sessió va permetre conèixer de primera mà l’experiència acumulada durant gairebé una dècada del Pla de Barris de Barcelona, presentada per un dels seus assessor, el catedràtic de ciència política de la UAB Ismael Blanco i per la seva directora de l’Àrea d’Acció Comunitària i Projectes Socials, Fina Pidelaserra.
El debat va posar sobre la taula una evidència àmpliament compartida: la vulnerabilitat urbana no es pot entendre únicament des de la perspectiva de l'habitatge, l'espai públic o les infraestructures. És també una realitat educativa, social, comunitària i també subjectiva. Les desigualtats tendeixen a concentrar-se en determinats territoris i a reforçar-se mútuament: allà on hi ha més dificultats socioeconòmiques sovint també hi ha menys oportunitats educatives, menys xarxes de suport i menys espais de participació i cohesió social. Quan aquesta acumulació de desavantatges es manté en el temps, el risc és que la vulnerabilitat acabi condicionant les trajectòries vitals de generació en generació.
Per això, qualsevol estratègia que aspiri a transformar un territori de manera profunda i duradora ha d'incorporar l'educació com una de les seves principals palanques de canvi. No només perquè genera oportunitats individuals i millora les trajectòries vitals, sinó perquè és una eina poderosa per construir comunitat, reforçar els vincles socials i ampliar els horitzons de futur dels barris i les viles.
Transformar barris és transformar oportunitats vitals
La segona part de la sessió va posar el focus en tres municipis adherits a l’Aliança Educació 360 seleccionats en la convocatòria 2025 del Pla de Barris i Viles. Mataró va compartir el projecte que impulsa al barri de Cerdanyola; Lleida, la seva proposta per al Centre Històric, i Santa Coloma de Gramenet les actuacions previstes als barris sud de la ciutat. Tot i partir de realitats molt diferents, els tres municipis coincideixen en la voluntat d'aprofitar aquesta oportunitat per ampliar les oportunitats educatives foraescola de manera explícita i estratègica en la concreció dels seus plans de barris i generar dinàmiques de canvi i cohesió comunitària amb capacitat de perdurar en el temps.
L'experiència acumulada durant gairebé una dècada del Pla de Barris de Barcelona aporta algunes lliçons valuoses en aquest sentit. Els resultats més significatius no són només els que es fan visibles en l'espai públic, sinó aquells que deixen empremta en les persones, les relacions i teixit del territori. Quan escoles, entitats, equipaments, serveis municipals i veïnat comparteixen objectius i treballen conjuntament, es construeixen capacitats col·lectives que continuen generant valor més enllà de la vigència dels programes i dels recursos extraordinaris que els han fet possibles.
Aquest és, probablement, un dels principals aprenentatges dels plans de barris: el llegat més sòlid no són les actuacions concretes, sinó les aliances, les formes de treball compartides i la corresponsabilitat que s'aconsegueix generar entre els diferents actors del territori.
L’educació, una peça imprescindible de la transformació
La Llei de Barris de 2022 i el Pla de Barris i Viles incorporen un eix específic d’acció sociocomunitària que inclou àmbits com la convivència, la salut, l’esport, la cultura, la llengua i l’educació. És una aposta rellevant perquè assumeix que la millora dels barris no depèn només de les intervencions urbanístiques, sinó també de la capacitat de generar cohesió social, participació i oportunitats per a la ciutadania.
Ara bé, la mirada socioeducativa i comunitària no hauria de quedar limitada a aquest eix. Una de les grans oportunitats del Pla és precisament incorporar-la al conjunt de les actuacions que es despleguin als territoris. Les transformacions físiques poden contribuir a generar nous usos comunitaris dels equipaments públics; les actuacions vinculades a la transició ecològica poden crear entorns més habitables, inclusius i afavoridors de la vida comunitària; i les iniciatives sociocomunitàries poden ampliar les possibilitats de participació, aprenentatge i relació de la ciutadania.
Adaptar centres educatius perquè espais com les biblioteques o els gimnasos puguin obrir-se a usos veïnals, convertir escoles en refugis climàtics oberts al barri o transformar l'espai públic en un entorn més favorable al joc, la trobada i la convivència són exemples de com les inversions del Pla poden generar un valor educatiu i comunitari afegit.
Per això, l’educació ha de tenir un paper transversal dins dels Plans de Barris i Viles. Sabem que les experiències d'aprenentatge que infants i adolescents troben dins i fora de l’escola influeixen de manera decisiva en el seu desenvolupament personal i social, en la seva vinculació amb la comunitat i en les seves expectatives de futur. Abordar les desigualtats territorials implica, per tant, actuar també sobre les desigualtats educatives.
La mirada de l’educació a temps complet ens ajuda a entendre aquesta realitat. L’aprenentatge no es produeix només a les aules, sinó també als equipaments culturals, a les biblioteques, als clubs esportius, als espais de lleure i en molts altres entorns comunitaris. Quan aquests recursos es connecten i es fan accessibles a tothom, els barris amplien la seva capacitat educativa i reforcen l’equitat.
Una oportunitat per construir ecosistemes educatius forts
És precisament aquí on els Plans de Barris i Viles poden esdevenir una eina de gran valor. Des de l’Aliança Educació 360 defensem que aquests processos poden contribuir a consolidar ecosistemes educatius locals més cohesionats, capaços de connectar recursos, agents i iniciatives al servei de la comunitat.
Això implica entendre els equipaments educatius, culturals, esportius i socials com a infraestructures comunitàries. Obrir les escoles al barri més enllà de l'horari lectiu, reforçar el paper de biblioteques, centres cívics i equipaments esportius o generar noves connexions entre aquests recursos pot multiplicar les possibilitats de participació, relació i aprenentatge que ofereix un territori.
També requereix anar més enllà de les actuacions puntuals i apostar per formes estables de col·laboració entre centres educatius, entitats, equipaments, serveis municipals i famílies. L'objectiu és construir una visió compartida del territori que permeti identificar necessitats, coordinar esforços i arribar especialment als infants i adolescents que disposen de menys oportunitats.
Aquesta mateixa mirada pot inspirar programes d'activitats extraescolars, iniciatives de lleure en família o accions de dinamització de l'espai públic que reforcin els vincles comunitaris i afavoreixin la participació de persones de diferents edats i procedències. Quan aquestes actuacions formen part d'una estratègia compartida, el seu impacte és molt més gran que la suma de les iniciatives individuals.
Ara és el moment de fer l’aposta
El Pla de Barris i Viles no és només una oportunitat de finançament. És també una oportunitat per decidir quines prioritats volem situar al centre de la transformació dels nostres barris i viles.
Els municipis que preparen projectes per a la convocatòria de 2026, i els que ho faran en els propers anys, tenen la possibilitat d'incorporar aquesta mirada en les inversions i actuacions que despleguin als seus territoris, fent que la transformació física, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària contribueixin també a ampliar les oportunitats educatives, la participació comunitària i la cohesió social.
Des de l'Aliança Educació 360 animem els municipis a aprofitar aquesta finestra d'oportunitat per fer una aposta explícita per l'equitat educativa i l'educació a temps complet. Una aposta que es concreti en estratègies compartides, inversions específiques i actuacions capaces de connectar els recursos educatius, culturals, esportius i comunitaris de cada territori.
Perquè quan un barri funciona com un veritable ecosistema educatiu, cada espai, cada equipament i cada iniciativa poden contribuir a generar més oportunitats, reduir desigualtats i millorar les trajectòries vitals de la ciutadania. I aquest és, en definitiva, un dels grans horitzons que haurien de perseguir els Plans de Barris i Viles.
