12 mesos construint un estiu amb equitat: el camí dels municipis
Fa un any, dotze municipis de Catalunya van començar un camí compartit per transformar els mesos d'estiu en un temps ple d'oportunitats educatives per a tots els infants i adolescents.
Avui, amb l'estiu del 2026 ja a tocar, és hora de fer balanç d'un procés que ha facilitat un canvi en la manera com aquests territoris pensen, planifiquen i despleguen les seves polítiques d'estiu.
Les dades que van motivar el programa continuen sent contundents: 4 de cada 10 infants i adolescents de Catalunya no participen en activitats d'estiu. La xifra puja fins a 6 de cada 10 entre les famílies amb menys recursos. Una bretxa d'oportunitats que es reprodueix cada juliol i cada agost, i que condiciona trajectòries educatives i vitals. Per revertir-la, calen polítiques locals decidides, amb lideratge públic i de la mà de la diversitat d'entitats i agents del territori.
Amb aquesta convicció, la Diputació de Barcelona i l'Aliança Educació 360 van impulsar el programa Municipis per un estiu enriquit, un suport d'acompanyament perquè dotze ajuntaments —Barberà del Vallès, Bigues i Riells del Fai, Centelles, Girona, Manlleu, Montornès del Vallès, Palafrugell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, La Sénia, Tarragona i Vilanova del Camí— poguessin co-crear, desplegar i avaluar els seus propis plans d'estiu, basant-se en tres eixos: equitat, qualitat i connexió.
Un mètode per acompanyar la transformació
El programa s'ha articulat al llarg de 8 etapes, un itinerari que ha portat cada municipi de la diagnosi inicial a l'elaboració i implementació d'un pla d'estiu. Durant aquests 12 mesos s'han celebrat 6 sessions col·lectives — des del marc estratègic i la inspiració fins a la construcció de solucions en clau d'equitat, connexió i qualitat — i els equips municipals han comptat amb mentories personalitzades per adaptar el procés a la seva realitat.
L'equip de mentories ha estat una peça clau del programa: sis professionals expertes en polítiques educatives locals han acompanyat els municipis en el dia a dia, facilitant eines metodològiques, ajudant a formular reptes i connectant experiències entre territoris. Les seves veus permeten reconstruir què ha passat en aquests 12 mesos i què consideren que han après o millorat els municipis pel camí.
La Sénia i Tarragona: dues realitats, un mateix horitzó
Alba Pallisé, tècnica d'intervenció comunitària a FITES Terres de l'Ebre, ha acompanyat dos municipis que difícilment podrien ser més diferents: La Sénia, un poble de les Terres de l'Ebre, i Tarragona, una ciutat gran amb una estructura administrativa complexa. Tot i la distància, el procés ha revelat reptes compartits.
"Ha estat com un puzle: totes les peces s'han anat col·locant al seu lloc", resumeix Pallisé sobre els 12 mesos de programa. "Ara tenim el camí descrit, justificat i consensuat per anar cap a l'objectiu."
A Tarragona, el gran repte ha estat la transversalitat. En ser una proposta que travessa departaments — joventut, esports, serveis socials, educació, xarxa de centres cívics, igualtat —, la complexitat de la maquinària interna d'un ajuntament gran és un fet a tenir en compte. Però el pilotatge ha facilitat que tots els departaments diagnostiquessin conjuntament i fossin conscients que l'estiu és un repte compartit. "Li posem nom, el descrivim i podem començar a treballar per posar-hi solució", explica Pallisé.
També han avançat en el treball amb el tercer sector, l’accessibilitat de la informació a pàgina web i l’organització de 3 propostes formatives pels equips professionals de lleure educatiu, buscant afavorir la qualitat de les activitats.
A La Sénia, el repte d'ordenar la informació sobre l'oferta d'estiu ha anat més enllà de l'ajuntament i ha incorporat el tercer sector, perquè tota la ciutadania rebi la informació de manera conjunta. Un gest que transmet corresponsabilitat: totes les entitats caminen cap a una mateixa direcció, posant en valor les activitats d'estiu i dotant-les d'un tarannà cada cop més educatiu.
L'acció més destacada d'aquest estiu 2026 és la comunicació, clau per garantir l'equitat i facilitar tota l'oferta disponible del municipi a les famílies. Per això aquests dos municipis han centrat els esforços, entre d'altres, en la construcció d'una oferta integrada que ha permès millorar la comunicació i arribar a més col·lectius.
"Participar al pilotatge és materialitzar amb un suport extern un objectiu que els municipis ja tenen. Parar, dedicar un temps i comptar amb eines metodològiques ens obre mirades que potser no teníem" reconeix Pallisé.
Barberà del Vallès i Sant Boi de Llobregat: canvi de mirada al cinturó metropolità
Clàudia Vallvé, sociòloga de Xarxa Consultors, ha acompanyat dos municipis del cinturó metropolità que han viscut el programa de maneres complementàries.
A Barberà del Vallès, el pilotatge ha activat una estratègia ambiciosa i transversal. L'ajuntament ha mobilitzat tots els departaments implicats i ha transformat la seva relació amb les entitats: "Ara hi ha una sensació molt més d'equip i durant aquests mesos s'ha treballat conjuntament per garantir activitats de qualitat per a tothom", explica Vallvé.
Un dels avenços més concrets ha estat avançar cap a un sistema d’ajuts que redueixi les barreres econòmiques d’accés a les activitats d’estiu de cara al proper estiu, especialment per als infants que ja reben altres suports educatius o socials durant el curs. “No podem fer prescripció a famílies d’infants que no hi participen si no es treballa per reduir barreres econòmiques”, resumeix Vallvé. La mesura s’ha treballat amb les entitats del territori per garantir una oferta més accessible i corresponsable.
A més, Barberà ha fet un canvi de mirada important sobre la recollida de dades: s'han adonat que sense indicadors no es pot planificar. I han identificat una "zona gris" de famílies que no accedien a la informació pels canals habituals, per a les quals han creat una estratègia específica a través de l'Oficina Municipal d'Escolarització, entre altres.
Sant Boi de Llobregat, per la seva banda, partia d'una situació diferent: ja comptava amb una llarga trajectòria d'oferta de casals municipals amb quotes bonificades i un sistema d'ajuts de serveis socials que faciliten l'accés a un sector de famílies més vulnerables. Per això, la seva prioritat ha estat la connexió amb la resta d'agents locals que ofereixen altres activitats de lleure a l'estiu, per tal d'anar creant una xarxa de treball i col·laboració per a implementar i acordar propostes de millora.
Una de les actuacions previstes més potents ha estat la implementació d'una nova plataforma d'inscripcions, que ha permès tant la millora de la gestió interna com la facilitat del tràmit per a les famílies.
D'altra banda, destaquen l'ampliació de l'oferta per a adolescents, amb dues propostes que han generat molt interès: un procés obert de co-disseny d'activitats de tarda amb els propis joves i un programa de formació en tecnologies on el fil de conductor és el disseny d'un videojoc, que ha atret perfils molt diversos. Sant Boi també ha fet una aposta forta per la inclusió, amb una dotació elevada de vetlladores durant l'estiu i un servei que proporciona una figura professional que observa la dinàmica diària i orienta als equips educatius dels casals d'estiu municipals per a capacitar-los en la millora de l'atenció als infants amb necessitats de suport educatiu.
Centelles i Manlleu: del territori dispers al pla d'estiu
Mercè Mauri, sociòloga de Xarxa Consultors, ha acompanyat dos municipis de la Catalunya central que il·lustren bé la diversitat de punts de partida.
Centelles ha viscut un procés de transformació important al llarg d’aquests mesos. Ha ampliat franges horàries i edats gràcies a processos participatius amb infants i joves: l'equip impulsor va anar directament als instituts, a l'espai jove i al Servei d'Intervenció Socioeducativa per escoltar com vivien l'estiu i incorporar les seves motivacions al disseny de les activitats.
Un dels resultats més tangibles ha estat la creació de la campanya "Cent l'estiu", amb una pàgina web i un catàleg que per primera vegada aglutinen tota l'oferta del municipi de manera clara i accessible. "A través de la diagnosi es van adonar que no sabien exactament el que es feia al municipi", explica Mauri. "I ara s'ha traduït en aquesta campanya, que ha estat un pas molt important."
Manlleu partia d'un model d'estiu propi integrat dins el Pla Educatiu d'Entorn. El programa ha permès reforçar-lo: s'ha unificat tota l'oferta — pública i privada — en una sola pàgina web que també permet recollir dades per prendre decisions més fonamentades, s'ha creat un nou casal tecnològic en aliança amb un TechHub local i s'ha millorat la coordinació en la prescripció d'estiu entre centres educatius, serveis socials i l'Oficina Municipal d'Escolarització. A més, s'han creat materials formatius pels equips educatius dels casals municipals, en format infografia, a fi de millorar la qualitat.
Però el procés també ha evidenciat les limitacions: "És imprescindible posar-hi hores, coordinació i mans", adverteix Mauri. La seva conclusió és clara: el programa ha de ser un procés realista, planificat a curt, mig i llarg termini. "Ens ho hem de posar com a fita, encara que el desplegament sigui gradual."
Bigues i Riells dels Fai, Montornès, Santa Coloma i Vilanova del Camí: quatre municipis, un canvi de mirada
Josep Maria Feliu, sociòleg i consultor sènior de Daleph, ha acompanyat quatre municipis molt diversos, des del rural Bigues i Riells del Fai fins a la densa Santa Coloma de Gramenet. Malgrat les diferències, un fil conductor travessa tots quatre processos.
"En tots els municipis hi ha una prèvia a millorar la política d'estiu: el canvi de mirada", afirma Feliu. "Passar d'iniciatives aïllades a una política global, amb implicació interdepartamental i dels agents externs. Una mirada educativa que sigui estratègia de municipi per erradicar les desigualtats."
A Santa Coloma de Gramenet, la novena ciutat més poblada de Catalunya, el treball s'ha centrat en reforçar la xarxa interna i la implicació de tots els departaments per avançar cap a una política global de lleure educatiu a l'estiu. A Montornès del Vallès, on l'oferta era diversa però poc cohesionada, s'ha treballat per igualar les oportunitats entre els dos nuclis del municipi, incorporar activitats artístiques i recuperar el projecte Encaixa't de joc a l'espai públic.
Bigues i Riells del Fai, un municipi dispers amb 23 urbanitzacions, tenia un repte molt específic: vertebrar l’oferta d’estiu i fer-la accessible. El programa ha permès identificar espais naturals centrals — que funcionen també com a refugis climàtics — per fer-hi activitats i diversificar territorialment les propostes, a més d'impulsar mesures per facilitar el transport dels adolescents. A més, ha elaborat un catàleg unificat amb tota l’oferta del municipi.
A Vilanova del Camí, el focus ha estat en millorar els processos de tarificació social, les mesures de prescripció social i la millora de la informació i el calendari.
Feliu destaca que la principal aportació del programa ha estat precisament aquest canvi de mirada: "Ha anat focalitzant als equips i ha permès que ho traslladin als seus ajuntaments, als diferents àmbits — cultura, esports, joventut." I valora molt positivament les sessions col·lectives: "El treball en xarxa, que els municipis es puguin conèixer, compartir experiències i inspirar-se mútuament ha estat clau per impulsar els processos locals."
"És important que els municipis es facin seves les eines i la metodologia que proposa el programa", reflexiona Feliu. "En alguns moments ha pogut semblar una càrrega, però a llarg termini és el que marca la diferència."
Girona i Palafrugell: adolescència, equitat i xarxa
Laia Gall i Sílvia Amblàs, de D'EP Institut, han acompanyat dos municipis de les comarques gironines que comparteixen la voluntat de construir polítiques d'estiu més equitatives, tot i partir de contextos ben diferents.
Girona tenia molt present des de l'inici que un dels principals reptes era la participació dels adolescents en els casals d'estiu. Al llarg del projecte, la diagnosi ha evidenciat també la necessitat d'ampliar el rang d'edat de les actuacions, ja que cada vegada més infants de 12 i 13 anys es queden sols a casa durant l'estiu. La ciutat ha treballat per reforçar el vincle entre educació formal i no formal, plantejant el lleure educatiu d'estiu com una oportunitat per prevenir l'abandonament escolar i garantir que els casals siguin espais heterogenis.
Enguany, s'han incorporat les aportacions de la Comissió Educació 360 del Consell Municipal d'Educació, un espai que inclou representants de l'administració, entitats, comunitat educativa i sindicats. De cara al curs vinent, està previst incorporar el Consell Local d'Adolescents com a espai d'avaluació i proposta en el disseny de les activitats.
A Palafrugell, la diagnosi ha permès visibilitzar una problemàtica concreta: el casal municipal era poc divers i no reflectia la diversitat del conjunt de població infantil i adolescent, ja que concentrava una proporció elevada d'infants amb necessitats educatives especials o en situació de vulnerabilitat. Per revertir-ho, s'ha impulsat que totes les activitats municipals i les entitats amb subvenció incorporin una reserva de places per a infants en situació socioeconòmica desfavorida.
Palafrugell també ha constituït un grup de treball interdepartamental — Educació, Joventut, Esports i Cultura — que ha desembocat en l'elaboració d'un catàleg conjunt i una estratègia comunicativa compartida sota la marca "Som Estiu", amb la voluntat d'anar ampliant progressivament el nombre d'entitats incloses.
El fet que Palafrugell sigui un municipi turístic condiciona profundament com es viu l'estiu: moltes famílies treballen amb més intensitat durant els mesos de juliol i agost, el que fa especialment rellevant disposar d'una oferta educativa àmplia i diversa perquè infants i joves no passin hores sols a casa.
El consell de Gall i Amblàs per a qualsevol municipi que comenci de zero? "Fer una bona diagnosi inicial, incorporant des del començament el màxim d'agents educatius del municipi. I, sobretot, complicitat inicial i voluntat política."
Aprenentatges transversals: què tenen en comú els 12 processos
Malgrat la diversitat de contextos — des de pobles petits fins a ciutats grans, des de territoris rurals fins al cinturó metropolità —, els 12 processos comparteixen un conjunt d'aprenentatges que dibuixen els reptes i les condicions d'una política municipal d'estiu amb equitat.
El primer és que el canvi d’acció requereix consolidar una mirada compartida. Molts municipis ja partien de la convicció que l’estiu és un repte educatiu clau, però el procés els ha ajudat a situar-lo com una responsabilitat transversal, que va més enllà de l’àrea d’educació i que necessita la implicació coordinada de totes les àrees i agents del territori.
El segon és que la comunicació és una qüestió d'equitat. Aglutinar l'oferta d'activitats d'estiu en un únic catàleg (digital o en paper) — amb dates, preus i temàtiques — no és un exercici de màrqueting: és una condició bàsica perquè totes les famílies, especialment les més allunyades dels canals habituals, puguin accedir a la informació i prendre decisions, al mateix temps que permet contribuir a la garantia del dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats.
El tercer aprenentatge és que sense dades no es pot planificar. Durant el procés, diversos municipis han constatat que no disposaven d’una visió prou completa sobre quines activitats es feien al territori ni sobre qui hi participava. La diagnosi ha estat, en molts casos, el primer pas per poder actuar amb rigor.
El quart és que la inclusió no és un afegit: és una condició estructural de qualitat. Des de la dotació de vetlladores fins a la reserva de places, passant per la formació dels equips educatius, la inclusió ha estat un dels eixos que més ha crescut durant el programa.
El cinquè és que l’acompanyament fa la diferència. La mentoria personalitzada, les sessions col·lectives i l’intercanvi entre municipis han estat valorats per tots els equips com un recurs clau per disposar d’espais de reflexió estratègica, planificar amb més perspectiva i aprendre de l’experiència d’altres territoris.
L'estiu 2026 ja és aquí
Els dotze municipis arriben a l’estiu amb una proposta d’actuació pròpia, adaptada a les necessitats i prioritats de cada territori i orientada a reforçar les oportunitats educatives durant les vacances. Les accions inclouen mesures per connectar l’oferta d’estiu —com catàlegs unificats o espais de coordinació—, per garantir més equitat —com la millora dels processos de tramitació d’ajuts o reserves de places inclusives— i per millorar la qualitat educativa —com formació d’equips, noves propostes per a adolescents o aliances amb entitats especialitzades.
Però el repte no s'acaba aquí. El programa Municipis per un estiu enriquit té l'objectiu de generar coneixement transferible a d'altres territoris i de modelitzar polítiques públiques locals que es puguin replicar. El que han fet aquests dotze municipis en 12 mesos no és només millorar el seu estiu: és demostrar que, amb acompanyament, eines metodològiques i voluntat política, és possible construir polítiques d'estiu amb equitat des del territori.
Perquè l'estiu hauria de ser un temps d'oportunitats per a tothom. I construir-ho és un repte col·lectiu.
