Enric Aragonès Jové, Author at Educació 360

Enric Aragonès Jové

Director de l'Aliança Educació 360

La seva trajectòria professional ha estat vinculada a l’educació musical, des de la docència, la gestió i l'assessorament. En tots els casos, la seva tasca s’ha orientat a la igualtat d’oportunitats en el dret a l’educació artística, entenent també la pràctica artística com a dret cultural a garantir. És professor del Departament d’Educació i Mediació Artística de l’ESMUC.

12/11/2024

Educació360

Educació 360 alerta que sense garantir extraescolars per a tothom és impossible millorar els aprenentatges

Unes setmanes després d’haver començat el curs escolar, els infants i adolescents comencen també la participació en activitats extraescolars. El 83%, 5 de cada 6, hi assisteixen una mitjana de 5 hores a la setmana, però això significa que 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar. En aquest context, l’Aliança Educació 360, una … Continued

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

04/12/2020

Publicacions

Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable

Les arts són i han de ser un element central de l’educació. La pràctica cultural i artística ha de formar part, de manera irrenunciable, del procés d’aprenentatge de qualsevol persona. En un context com l’actual on les desigualtats lluny de disminuir van en augment, és més necessari que mai reclamar que les polítiques públiques facin … Continued

presentació del Premi Tribuna Atenea 2023

10/10/2024

Educació360

El valor educatiu dels ateneus en una educació a temps complet

El passat 20 de setembre va tenir lloc la presentació del Premi Tribuna Atenea 2023, coorganitzat amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, centrat enguany en el rol clau dels ateneus dins l’educació a temps complet. Partint del consens que l’educació no es limita a l’àmbit escolar i formal, els ateneus juguen un paper fonamental en la … Continued

15/01/2020

Editorial

Les arts escèniques en l’Educació 360: de les experiències a la política

La presència de les arts escèniques en el sistema educatiu obligatori en el nostre context és molt reduïda i, a més, amb uns enfocaments no necessàriament basats en la pràctica. Amb una assignatura pròpia, en el cas de la música, o bé presents en altres de manera tangencial, les experiències d’interès en aquest àmbit acaben depenent de les competències i la voluntat dels professionals que les lideren i de l’aposta concreta del centre educatiu. Per tant, tot i que les etapes obligatòries haurien d’actuar com a garants d’aquest dret, les oportunitats de desenvolupar una pràctica artística habitual es troben la majoria de vegades fora de l’àmbit escolar. Aquest fet, situa un nou eix de desigualtat entre aquelles persones que complementen l’educació obligatòria amb altres experiències i les que no poden fer-ho.