Com es relacionen els centres educatius amb el seu entorn proper? Un estudi del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona

L’educació com a procés relacional i com a espai sistèmic és necessari que estigui vinculat amb el món real i s’integri en la vida quotidiana dels ciutadans, el seu entorn pròxim. En aquest sentit, molts centres educatius en clau de nodes 360 estan impulsant que infants i joves aprenguin en espais més enllà del seus edificis i ofereixin un altre tipus d’oportunitats per afavorir els aprenentatges i la vinculació amb l’entorn, enriquint així les experiències tant dels centres educatius com de la comunitat. Aquesta relació i col·laboració entre els centres educatius i el seu entorn és clau per respondre a les necessitats i reptes de la societat actual. Diferents organitzacions i administracions, tant autonòmiques com locals, estan impulsant també mesures per adaptar l'educació a aquest canvi necessari i des de la perspectiva que l’educació va més enllà del sistema educatiu.

En aquest escenari, s’ha dut a terme l’estudi sobre les relacions que tenen els centres educatius amb els agents del seu entorn proper* a partir de l’anàlisi del cas del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, tot identificant i descrivint els tipus de relacions desenvolupades entre els centres educatius d’educació especial, infantil, primària i secundària amb els centres i entitats del seu entorn proper. A més a més, s’hi han identificat les estratègies desenvolupades per tal d’establir aquestes relacions i els beneficis resultants. Es tracta d’una recerca final del màster d’Innovació en la Intervenció Social i Educativa de la Universitat Rovira i Virgili que ha comptat amb la col·laboració de la direcció del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) i la tècnica de gestió territorial del Servei Educatiu d’Horta-Guinardó. L’estudi posa de manifest la necessitat d’un compromís actiu de la societat en el procés educatiu i ofereix una oportunitat per comprendre les dinàmiques i experiències que es generen entre els diferents agents d’un territori. 

Per què és important reforçar les relacions entre els centres educatius i el seu entorn? 

Establir relacions entre els centres educatius i el seu entorn és rellevant tant per les seves necessitats pedagògiques com per les seves necessitats socials. 

Com a necessitat pedagògica destaca en primer lloc la funció pedagògica de l’entorn per tal d’integrar l’educació amb la societat i garantir una formació completa dels ciutadans, contribuint al benestar i al progrés social. Això implica concebre l’educació com un element interconnectat amb la realitat social. En segon lloc, l’aprofitament de la cultura del territori i els recursos locals en el procés educatiu permeten incorporar l'entorn al currículum, facilitant que l'alumnat connecti els coneixements adquirits amb la realitat que l'envolta. Aquest enfocament fomenta una educació més contextualitzada, enriquint l’ensenyament i l'aprenentatge i reforça la identitat cultural. Alhora ofereix a l’alumnat experiències més significatives, pràctiques i aplicables a la seva vida quotidiana. Finalment, la connexió amb l’entorn permet als infants desenvolupar competències que inclouen no només l’aspecte acadèmic sinó també el social i l’emocional.  

En l’àmbit social, tenint en compte l’alta mobilitat de la població, es fa evident per una part, la necessitat que els centres educatius mantinguin una connexió amb l’entorn per tal de conviure i adaptar-se amb la seva diversitat i promoure una convivència harmònica entre les persones de diferents orígens i contextos. És fonamental entendre la complexitat social i estar alineats amb aquesta realitat i les necessitats canviants de la comunitat per assegurar la coherència entre els centres educatius i el seu entorn. A més, a causa de l’augment de l’individualisme, la divisió dels interessos i les identitats col·lectives, és necessari establir aquestes relacions amb l’entorn per enfortir el sentiment de comunitat des d’una actitud col·laborativa fent possible la integració i la cohesió social. 

Què és interessant de l’anàlisi del cas d’Horta-Guinardó? 

Analitzant les dades del treball de camp de l’estudi, s’identifica una predisposició notable dels centres educatius del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona per tenir un caràcter de proximitat i obertura amb el seu entorn proper. Tots els centres educatius fan activitats amb els centres i entitats del seu entorn proper i tres de cada quatre ho fa habitualment. La proximitat fa que les activitats que s’organitzen amb altres centres i entitats locals gairebé sempre no tinguin un cost per a l’alumnat, fet que afavoreix experiències educatives sense obstacles econòmics i amb igualtat d’oportunitats. 

S’observa que hi ha una tendència més alta per establir aquestes relacions amb l’entorn dels centres de titularitat pública, que també són els que fan un major ús d’equipaments públics. Si ens fixem en l’ús dels espais públics (carrers, places o parcs), un de cada tres centres educatius del districte fa ús d’aquests espais quan desenvolupa les seves activitats. 

_{Activitat de la comissió pedagògica de l’Hort comunitari Pla i Armengol d’Horta-Guinardó}

És destacable identificar com gairebé tots els centres educatius, un 90%, desenvolupa alguna de les activitats amb altres centres educatius fet que mostra la connexió i la xarxa que s’estableix entre els diferents centres educatius encara que el tipus d’ensenyament, titularitat o tipologia de centre pugui ser diferent. Els centres cívics, casals d’entitats o casals de barri també tenen un paper important, on dos de cada tres centres fa alguna de les seves activitats. En menor mesura, la meitat dels centres educatius realitzen activitats amb biblioteques, centres esportius, residències, llars, centres de dia, casals per a gent gran, associacions o col·lectius veïnals i altres entitats socials, culturals, ambientals, artístiques o sanitàries.

La freqüència més predominant dels centres educatius és desenvolupar aquestes activitats amb els centres i entitats, una vegada al trimestre. És important destacar que gairebé tots els centres educatius, un 96%, repeteixen almenys una vegada aquestes activitats amb els centres o entitats del seu entorn al llarg del curs escolar.

Quan parlem d’activitats de Servei Comunitari i/o d’Aprenentatge i Servei (ApS), més de la meitat dels centres educatius (un 55%) n’ha desenvolupat. Una dada significativa que reconeix el valor educatiu d’integrar el servei a la comunitat amb l’aprenentatge acadèmic i un compromís amb una educació integral. 

Els objectius principals que expressen els centres educatius d’Horta-Guinardó per relacionar-se amb els centres i entitats del seu entorn proper són: 

• Integrar-se de manera efectiva en l’entorn urbà i així enfortir la seva relació (90%)
• Millorar l’aprenentatge de l’alumnat (84%)
• Col·laborar amb els centres i entitats en necessitats compartides (71%)

Quines estratègies utilitzen els centres educatius per relacionar-se amb el seu entorn i quins beneficis es generen?

Per part dels centres educatius del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona hi ha una notable identificació dels centres i entitats que es troben en el seu entorn proper, fet que subratlla la importància de conèixer la comunitat local com a part important de les estratègies educatives. Pel què fa a la manera com els centres educatius han conegut els centres o entitats del seu entorn proper majoritàriament ho han fet per iniciativa pròpia. Gairebé la meitat dels centres compten amb una persona encarregada de coordinar i gestionar les relacions amb els centres o entitats del seu entorn proper i obren les instal·lacions en horari no lectiu. En aquest últim cas els centres públics són més propensos a obrir les seves instal·lacions per a l’ús comunitari.

En relació als beneficis d’establir relacions amb els centres i entitats de l’entorn es confirma amb l’estudi per una part el benefici que té desenvolupar aquestes activitats per l’enfortiment de la cohesió social (augment del vincle de les persones que hi participen i més bona relació amb l’altre centre o entitat). Per una altra part també s’enriqueix la qualitat educativa i l'experiència d'aprenentatge de l’alumnat (hi ha més motivació per part de l’alumnat, es generen més oportunitats educatives i hi ha una millora del seu aprenentatge). 

Globalment, la relació que mantenen els centres educatius del districte amb els centres i entitats del seu entorn pròxim és valorada, de mitjana, amb un 8 sobre 10. Tot i això, un 84% dels centres educatius té interès per augmentar les activitats que hi desenvolupen demostrant una forta motivació per seguir estenent les seves col·laboracions.

Quines són les conclusions principals de l’estudi?

Amb totes aquestes dades de l’estudi, com a model general, es podria dir que els centres educatius del districte d’Horta-Guinardó estableixen relacions de forma habitual al llarg del curs amb els centres i entitats del seu entorn proper amb una tendència a l’enfocament comunitari per tal d’enfortir la seva relació i aprofitar els recursos que ofereix. 

Finalment, la possibilitat d'estendre l'estudi a altres territoris és una oportunitat que pot enriquir significativament els resultats i les aplicacions pràctiques de la investigació, a més de contribuir a una comprensió més global del tema d'estudi permetent comparar resultats en diferents contextos geogràfics, socials i culturals. Així mateix, també obre la possibilitat per comprendre el potencial dels centres educatius en clau de nodes 360. 

I què més sabem de Barcelona? 

En clau de Barcelona ciutat, és interessant posar en context i aportar algunes dades de l’informe d’usos socials dels centres educatius públics del Consorci d’Educació de Barcelona (2023): tres quartes parts dels centres obren les portes fora de l’horari lectiu, un 44% són per activitats externes, sent les esportives les més habituals, seguides dels patis oberts. Cal destacar també, com apunta l’anàlisi de cas d’Horta-Guinardó, que bastants centres generen sinergies amb les entitats que fan ús social de les seves instal·lacions, que a més dels beneficis identificats també els permet tenir avantatges en materials, formacions o extraescolars. 

En resum, tant les relacions amb l’entorn com l’ús social dels centres educatius és una pràctica àmpliament estesa i una realitat interessant d’analitzar per avançar en l’educació a temps complet que connecta espais i temps educatius dins i fora l’escola.