La funció PROJECTIVA dels currículums de ciutat: l’experiència del Passaport Edunauta

Oriol Roca, soci fundador i cap de projectes de la Cooperativa +Educació

El Passaport Edunauta és un programa per a infants de 3 a 12 anys que actualment implementen una quarantena de  territoris. A través d’un passaport físic i gamificat, els infants recullen una sèrie de superpoders en les diferents activitats a les quals poden accedir mitjançant un catàleg territorial. Aquests superpoders són nou competències transversals, i en cadascuna de les activitats es demana que se’n destaquin dues o tres.

Els equips impulsors d’aquesta eina a cada municipi treballen perquè aquest marc de competències sigui compartit entre els tres temps i espais educatius: l’escola, les activitats educatives del fora escola i el temps en família. Tots els agents que impulsen el Passaport Edunauta tenen clar el potencial que pot tenir aquesta connexió en el desenvolupament educatiu dels infants del territori. El marc de competències integrat en el Passaport Edunauta és una peça clau del programa. 

Un marc competencial que és també la peça clau dels currículums de ciutat. Aquestes competències transversals, anomenades també invisibles, perquè mai són a primera línia, són la clau de volta per articular un territori que s’encamini cap a la igualtat d’oportunitats. És per això, que cal projectar uns municipis que connectin aquest marc arreu, a totes les capes que conformen els ecosistemes locals, des de l’administració, les institucions i agents educatius, el món empresarial i el també l’àmbit de les relacions humanes, si volem fomentar la cohesió social i la convivència sana de les veïnes dels nostres barris. 

Com projectem un marc de competències compartit? 

Visibilitzant 

En l’àmbit de relacions socials, sovint valorem les persones per la seva feina, les seves titulacions acadèmiques, el seu poder adquisitiu i els seus èxits en l’àmbit laboral. És en relacions de confiança o íntimes que valorem les persones per les seves capacitats comunicatives, empàtiques, per la seva força de voluntat o la manera com es cuiden i cuiden els altres. Normalment, aquests trets que admirem en cercles de proximitat, queden amagats i soterrats quan ens mostrem en cercles socials. 

Els currículums de ciutat defensen la necessitat de compartir un marc de competències que serveixi, en primer lloc, per socialitzar aquestes competències, que són fonamentals també en moltes disciplines i àrees. Elevar aquests trets competencials en l’àmbit social pot ajudar les persones a tenir un itinerari de vida més satisfactori, benestant, i contribuir a la igualtat d’oportunitats. Cal passar de les competències invisibles a les competències de la ciutadania. 

(Re)coneixent 

«Aquest noi no és capaç d’executar bé les claus de judo que estem practicant», «La Maria és una crac de les mates, en sap molt més que la resta de companys». Tots els continguts, més aviat tècnics, hàbils, motrius o de coneixement que es deriven de les nostres activitats, són reconeguts i admirats per la societat. En canvi, quan parlem de la creativitat, la comunicació o la perseverança ho fem com a tret característic de la persona, com si fossin aspectes purament genètics que no es poguessin treballar o millorar. I és clar que totes les persones tenim uns trets característics resultats dels nostres gens, també en la capacitat o la facilitat per aprendre matemàtiques o esdevenir grans atletes. Tanmateix, els  especialistes coincideixen a dir que tot aquest reguitzell de competències es poden entrenar i, per tant, millorar; això significa que els trets genètics i característics de la persona poden influenciar, però en cap cas són determinants. 

Per això és necessari i urgent que les competències dels currículums de ciutat siguin reconegudes per la societat com un element clau en l’assoliment d’un itinerari vital satisfactori de la ciutadania. La projecció dels currículums de ciutat és avançar cap a la percepció de la importància d’aquestes competències, posant-les a l’alçada de l’assoliment d’aprenentatges de caràcter acadèmic i curricular.

Entrenant i millorant 

Si hem dit que tot es pot treballar, cal que les entitats educatives d’un territori tinguin molt present aquest marc competencial quan dissenyen el seu programa pedagògic, les seves programacions mensuals o setmanals i les seves activitats. Un club esportiu, per exemple, hauria de poder distribuir l’aprenentatge de les diferents competències transversals alhora que els continguts motrius i tècnico-tàctics de cada disciplina. Igualment, quan la biblioteca o el centre cívic programen una activitat, seria pertinent que pensessin en com inserir-hi ítems o consignes per tal que els participants desenvolupin la comunicació, la curiositat o l’autoregulació, per exemple. Per aconseguir caminar cap aquest objectiu, és necessari anar conscienciant tots els agents educatius perquè utilitzin el marc de competències. Imagineu un ecosistema educatiu en què tots els agents inserissin amb rigor i qualitat aquest marc competencial compartit? Això tindria un impacte espectacular en l’aprenentatge a escala comunitària. 

Acreditant

I si una persona que no ha tingut l’oportunitat d’estudiar un grau o que va haver d’abandonar els estudis de manera prematura pogués acreditar que té una alta capacitat de resolució de problemes o que és boníssima treballant en equip? Si aquesta acreditació fos compartida i acceptada per tota la comunitat, aquesta persona tindria moltes més opcions de tenir un itinerari vital satisfactori pel que fa a la seva autoestima, en primer lloc, però si anem més enllà, això facilitaria també, per exemple, la seva inserció laboral. 

En la majoria d’ofertes de feina, els anunciants demanen una persona flexible, responsable, que treballi bé en equip, amb dots de lideratge… Però, com es mesura tot això? Com s’acredita? Un municipi que impulsi els currículums de ciutat hauria de poder crear eines que facilitin l’acreditació d’aquestes competències. Seria genial que una persona pogués demostrar la seva millora en l’habilitat de parlar en públic o les seves habilitats per resoldre problemes de tota mena. Amb el Passaport Edunauta, per exemple, utilitzem una sèrie de rúbriques que ens permeten avaluar el grau competencial dels infants i observar si a mesura que van fent activitats vinculades a aquestes competències van progressant.

Quan pensava en una idea per escriure un article sobre els currículums de ciutat no podia evitar pensar en la metàfora de l’iceberg que s’utilitza en diferents camps des de la psicologia clínica fins a l’àmbit dels recursos humans. Saber desgranar aquelles competències invisibles, allò que sabem que hi és, però més per intuïció que pel que podem constatar; sobretot perquè mai ningú ens ha ensenyat a reconèixer les competències essencials i transversals. Imagino un lloc on no calgués haver d’inventar teories i mètodes per poder resoldre enigmes com ara quin grau d’empatia, curiositat o autoregulació té una persona. Aquesta serà una contribució definitiva dels currículums de ciutat a la nostra societat.