La Síndica de Greuges sobre el dret al lleure educatiu: “10 anys després, no s’ha produït cap canvi substancial”
La Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha presentat aquest dimarts 8 d'abril l'informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya, que analitza els canvis que s'han produït en l'àmbit del lleure des del seu primer informe del 2014. Tot i que identifica que hi ha hagut avenços sectorials, afirma que en aquesta dècada "no s’ha produït cap canvi substancial en la garantia del dret al lleure educatiu" i ressalta que la Generalitat "no ha desenvolupat legalment el dret al lleure, tot i tenir-ne les competències exclusives". També apunta que encara no s’ha elaborat ni desplegat l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu de Catalunya prevista.
L'informe constata que en la darrera dècada no s’ha avançat de manera significativa en la universalització del lleure entès com “el conjunt d’activitats adreçades als infants i adolescents organitzades fora de l’horari lectiu amb finalitats lúdiques i educatives”. Per tant, la Síndica té en compte les activitats que desenvolupen el moviment d’esplais o el moviment escolta, però també les activitats extraescolars, les activitats esportives o culturals organitzades per escoles de música, art, escoles d’idiomes, etc.
En concret, pel que fa a les activitats extraescolars, entre els infants i adolescents (de 3 a 14 anys) un mínim del 15% no en fa cap. Una dada similar al 17% (de 6 a 15 anys) de l’Enquesta d’extraescolars (2022) de l’Aliança Educació 360. També destaca que la participació en les activitats de lleure durant l'estiu “és baixa, de manera que durant les vacances la funció social del lleure es debilita".
La Síndica assenyala que les polítiques del lleure "no estan focalitzades en col·lectius concrets i que, per tant, no arriben a tots els infants en situació de pobresa". Així, la participació dels infants i els adolescents de famílies vulnerables a les activitats de lleure "és gairebé 30 punts percentuals més baixa que la dels infants i adolescents de famílies amb més capital econòmic".
Polítiques públiques poc consistents amb dèficits normatius, de planificació, de governança i d’inversió
Segons la Síndica de Greuges, "falta un marc que determini què s'entén per lleure, quines són les condicions d’accessibilitat i quin és el procés d’admissió a les ofertes de lleure sufragades amb fons públics.” També ressalta que la Generalitat té les polítiques del lleure disseminades en diferents unitats administratives i departaments.
La baixa inversió pública és una altra de les mancances en l'àmbit del lleure: mentre la inversió en educació escolar formal és de 5.223 €/infant/any, la inversió en lleure es calcula que és de 217,5 €/infant/any, és a dir, unes 24 vegades inferior.
Pel que fa als ajuntaments, cal destacar que dos terços (66% dels de més de 3.000 habitants) no tenen un pla local de dinamització del lleure educatiu i tres quartes parts (28%)no tenen estructures de coordinació dels agents educatius del municipi.
En relació a les entitats, els reptes són donar resposta a les dificultats de comptar amb personal format quan dos terços del personal educador (66%) no disposa de titulació, una xifra que s’ha mantingut estable al llarg de la darrera dècada. A més, l’elevada burocràcia, la manca de locals, així com les dificultats per utilitzar centres educatius o altres equipaments públics.
10 barreres, 10 reptes i 7 recomanacions per avançar en la universalització del lleure educatiu
L’informe inclou unes conclusions molt interessants que detallen 10 barreres per a l’exercici del dret al lleure educatiu i 10 reptes per aconseguir que sigui veritablement universal, equitatiu, inclusiu i no segregat. En la presentació pública, la Síndica ha destacat les 7 recomanacions concretes següents:
- Incorporar la veu dels infants en la planificació de les polítiques de lleure educatiu.
- Regular el dret al lleure en condicions d’igualtat d’oportunitats.
- Eliminar les barreres econòmiques per garantir que els infants més vulnerables hi accedeixin.
- Incorporar la perspectiva de gènere en la formulació de polítiques de lleure educatiu.
- Definir una estratègia per garantir l’accés dels infants amb necessitats educatives especials.
- Dissenyar un pla d’equitat territorial per al lleure.
- Actualitzar el Protocol de prevenció dels abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure.
