Autoria: Equip de secretariat del CNJC

Durant el 2023, les entitats de l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària que formen part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, vam detectar la necessitat de conèixer la situació de la llengua catalana als esplais i caus. Ens trobàvem en un moment en el qual sovint donàvem per feta la normalització del seu ús, però del qual fins ara no havíem tingut dades objectives que confirmessin aquesta percepció generalitzada. 

Així, a través de l’àmbit d’educatives del CNJC, i veient que no hi havia estudis que ens ajudessin a posar dades concretes a un fenomen que les entitats sentien que era cada cop més freqüent, vam decidir encarregar-lo nosaltres mateixos. Per aquest motiu, vam contactar amb la Plataforma per la Llengua, una entitat amb qui mantenim una relació estreta i amb la qual hem col·laborat en campanyes anteriors com No t’excusis!. 

L’estudi sociològic 

Des de PxLL ens van proposar una metodologia que ja s’havia fet servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per l’entitat i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc. Aquest mètode es basa en l’observació no participant per tal de mesurar els usos lingüístics, i permet obtenir una informació clara i observable de la realitat estudiada. 

Cap a la primavera del 2023 va començar el treball de camp, amb la participació d’esplais i caus de les següents federacions: Esplais Catalans, Moviment de Centres d’Esplais Cristians de Catalunya, Federació Catalana de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya. Aquest treball es va iniciar durant la temporada de campaments i rutes de primavera i es va estendre també fins a les activitats d’estiu (colònies, campaments i rutes), comptant amb observacions en aquestes activitats intensives, però també recollint dades en les activitats d’esplais i caus durant el curs (els dissabtes a la tarda). 

Només una de cada dues converses entre infants es fa en català 

A principis d’any vam poder presentar els resultats de l’estudi. La primera dada rellevant que vam obtenir va ser que un 54% de les converses en què participen només infants (sense intervenció de caps o monitors) són en català. La resta es produeixen majoritàriament en castellà, mentre que una part molt residual es dona en altres llengües. 

En canvi, quan els infants s’adrecen als monitors o caps ho fan en català en un 73% de les converses. A més, l’estudi incloïa una part qualitativa que ens va permetre detectar que els patrons de canvi lingüístic dels infants eren principalment del català al castellà.

Amb tot, si tenim en compte també els caps, la xifra de presència del català puja fins a prop d’un 70% de les converses, i un 30% en castellà. 

La variabilitat entre els usos lingüístics dels infants quan parlen entre ells respecte quan parlen amb els monitors o caps ens denota, en primer lloc, que els infants són perfectament capaços de parlar el català i, en segon lloc, que canvien molt de llengua en funció del context o del seu interlocutor. 

Aquest fenomen s’ha pogut contrastar a l’estudi gràcies a l’anàlisi qualitativa. Bona part dels canvis lingüístics del català cap al castellà dels infants es donen en tres sentits: en la introducció de paraules i expressions en castellà, durant el desenvolupament de les activitats (com ara jocs o dinàmiques) del cau o esplai o per influència dels usos amb persones que només parlen en castellà i fan canviar la llengua dels interlocutors. 

Caps i monitores som referents lingüístics 

Si passem a parlar del comportament lingüístic dels monitors i caps, hi ha dos patrons de comportament majoritaris. El primer és el fet de parlar generalment en català al grup, però passar-se al castellà per adreçar-se a alguns infants en concret. El segon és el fet de mantenir-se sempre en català, provocant fins i tot que els infants canviïn de llengua i exercint, així, com a referent lingüístic. 

Per tant, els caps i monitors exerceixen de referents lingüístics d’infants i joves en un percentatge molt alt, però encara cal que aquesta pràctica sigui més estesa per revertir les tendències que apunta l’estudi. El rol que juguen les monitores i caps és fonamental a l’hora d’establir quina és la llengua del grup, com demostra el fet que l’ús del català dels infants és molt més alt quan parlen amb els monitors i caps que no pas quan parlen amb altres infants. 

Els caus i esplais no són indiferents al que passa a la resta de la societat pel que fa a la població més jove, on s’ha quantificat que només 1 de cada 4 joves fa servir el català de forma habitual. En un grau més baix que en altres contextos, però igualment el castellà ha guanyat pes com a llengua d’interrelació entre els infants també en esplais i caus. Si bé és cert que caps i monitors segueixen el seu rol com 

a referents lingüístics i mantenen un ús general del català més elevat, sembla igualment que no aconsegueixen revertir del tot aquesta dinàmica. 

El paper de l’associacionisme educatiu en la defensa de la llengua 

Les entitats de lleure educatiu han estat històricament un pilar d’integració lingüística i social de joves arribats d’arreu, a més d’un element fonamental de cohesió social. Així, amb aquesta voluntat, i veient els resultats, la conclusió ha estat que malgrat que continuen tenint aquest paper, cal reforçar-lo. 

És per això que enguany el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les entitats de l’associacionisme educatiu que en formen part vam organitzar unes jornades de presentació i debat sobre l’estudi. Aquestes jornades, es van iniciar

amb 3 taules rodones repartides pel territori, a Molins de Rei, Manresa i Mataró durant el mes d’abril. Finalment, vam culminar aquest procés de presentació amb un acte central a l’Institut Sants de Barcelona. Aquests espais van comptar amb la participació de caps i monitores, així com membres de Plataforma per la Llengua i les federacions de l’associacionisme que van participar en l’estudi. Aquestes jornades van servir per reflexionar i compartir propostes per revertir la situació de retrocés del català que l’estudi ens ha permès quantificar. A més a més, des de moltes d’aquestes entitats s’estan potenciant les formacions i tallers sobre l’ús del català per aconseguir que totes les caps i monitores estiguin sensibilitzades amb la problemàtica. 

Per acabar, l’impuls d’aquest estudi dona unes dades, una metodologia i un univers que poden ser replicats en el futur per obtenir dades que siguin comparables, podent veure així quina és l’evolució del català en aquest àmbit. Aquest fet ens permetrà avaluar si hi ha hagut un progrés o no en termes lingüístics en aquestes entitats. 

Els resultats de l’estudi complet es poden trobar en aquesta pàgina web del CNJC.