La transició 12-16 amb mirada 360: un repte clau per a l’equitat educativa

Garantir trajectòries educatives contínues i amb sentit en el pas de primària a secundària requereix ampliar la mirada més enllà de l’escola i activar tot l’ecosistema educatiu del territori

La transició de l’educació primària a l’educació secundària obligatòria (ESO) és un moment clau en les trajectòries educatives dels infants i adolescents, especialment des d’una perspectiva d’equitat. No es tracta únicament d’un canvi de centre, sinó d’un procés vital complex que pot esdevenir un punt d’oportunitat o, per contra, un factor de risc de desconnexió educativa.

Des de la mirada d’educació 360, aquesta transició interpel·la el conjunt de l’ecosistema educatiu: escoles, instituts, famílies, administracions locals, entitats i comunitat. La Jornada d'Educació 360-Comarques Gironines del 20 de febrer a Celrà vol situar aquest debat al centre, posant el focus en una franja sovint desatesa per les polítiques públiques, tot i tractar-se d'un moment d’alta vulnerabilitat: augmenta el risc de desconnexió escolar, de malestar emocional i de desigualtats educatives.

El 12–16: una etapa clau invisibilitzada

Des del punt de vista evolutiu, l’etapa dels 12 als 16 anys es caracteritza per canvis intensos a nivell físic, emocional, cognitiu i social. És un període de construcció de la identitat, de necessitat de pertinença al grup i d’exploració de límits. Malgrat la seva importància, aquesta franja d’edat sovint queda en un “terra de ningú” institucional: en molts municipis, l’educació es concep com a competència vinculada a la infància fins als 12 anys, mentre que les polítiques de joventut s’adrecen majoritàriament a partir dels 16. Això genera un buit en l’acompanyament educatiu i socioemocional dels primers cursos de l’ESO.

La pregunta clau és: què passa amb els nois i noies quan entren a l’institut? Qui els acompanya més enllà de l’aula? I com es pot evitar que aquest moment de transició esdevingui un punt de ruptura?

La perspectiva d’educació 360 parteix de la idea que l’aprenentatge no es limita a l’horari lectiu ni als murs del centre educatiu. Activitats de lleure, esport, cultura, participació comunitària i relacions socials són espais clau de desenvolupament de competències personals i socials.

Per als joves de 12 a 16 anys, el fora escola pot esdevenir un factor protector davant la desconnexió escolar. Espais de lleure educatiu, projectes artístics o esportius, i iniciatives comunitàries ofereixen oportunitats per:

• Construir vincles positius amb adults referents
• Desenvolupar habilitats socials i emocionals
• Reforçar l’autoestima i el sentiment de pertinença
• Descobrir interessos i talents més enllà del currículum acadèmic

Quan aquests espais estan ben connectats amb l’escola, els serveis municipals i les famílies, l’impacte educatiu es multiplica. En aquest sentit, el paper de les famílies és determinant. L’acompanyament familiar —emocional, educatiu i relacional— actua com a factor protector clau en aquesta etapa. Es fa especialment evident la diferència entre els i les joves que compten amb una família que orienta, dona suport i manté expectatives educatives clares, i aquells que afronten la transició amb menys guia o referents adults. Reforçar el rol actiu de les famílies, reconèixer-les com a agents educatius i facilitar-los eines per acompanyar millor els seus fills i filles és una peça central d’una estratègia educació 360.

Governança local i ecosistema educatiu

Tot i no tenir competències directes en educació formal, els ajuntaments tenen un paper estratègic en l’equitat educativa i en l’acompanyament dels i les joves. Des de la proximitat i el coneixement del territori poden actuar com a nodes de connexió entre els diferents agents educatius. Una de les principals fortaleses de l’àmbit municipal és la capacitat de generar espais de coordinació. La creació de taules locals 12-16, per exemple, amb la participació de centres educatius, serveis socials, joventut i entitats, permet detectar necessitats, compartir informació i dissenyar estratègies conjuntes

Aquesta coordinació és clau per prevenir l’abandonament escolar prematur i per garantir una resposta coherent i continuada a les necessitats dels joves. Els municipis poden impulsar programes específics de suport educatiu i de transició entre primària i secundària. Espais de reforç, tallers socioeducatius o programes de mentoria contribueixen a reduir l’impacte de les desigualtats d’origen i a reforçar competències bàsiques per a la vida.

Garantir oportunitats foraescola

L’accés a activitats de lleure, culturals i esportives no hauria de dependre de la situació socioeconòmica de les famílies. Subvencionar activitats inclusives, obrir equipaments municipals com a espais de trobada jove i promoure projectes comunitaris són accions amb un alt retorn educatiu i social. Alhora, donar veu als adolescents és essencial perquè se sentin part activa de la comunitat. Incloure els grups 12-16 als Plans Locals de Joventut, crear consells adolescents o impulsar educadors de carrer són estratègies que fomenten la participació, la responsabilitat i l’empoderament juvenil.

Innovar no és només introduir noves metodologies a l’aula, sinó connectar els diferents espais d’aprenentatge del territori i posar el jove al centre. Això implica reconèixer el valor educatiu del fora escola, fomentar aliances estables entre institucions i entitats, i construir itineraris educatius coherents al llarg de tota l’adolescència.