Per què l’educació pot vèncer la pobresa?

Catalunya ha d’afrontar un dels reptes socials més preocupants i imperiosos a Europa: reduir la pobresa infantil. Gairebé un 35% d’infants i adolescents catalans viuen en el llindar de la pobresa i l’exclusió, segons les últimes dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2024 d’IDESCAT, publicada recentment. Aquesta realitat no només es reflecteix en xifres, sinó també en les condicions de vida d’uns nens, nenes i adolescents que veuen com les seves oportunitats estan limitades per l’absència de recursos i suports. Són les vides d’infants que no tenen un material escolar adequat; que no poden fer cap activitat extraescolar ni anar a colònies o campaments d’estiu perquè les seves famílies no poden pagar-ho; que no poden fer els deures a casa perquè no tenen ordinador ni internet (o una connectivitat limitada); que no poden menjar proteïna cada dos dies; que a casa seva no tenen una temperatura adequada ni a l’hivern ni a l’estiu o que viuen en una habitació rellogada amb tota la família en el mateix espai, entre moltes altres situacions. És en aquest context que l’educació és una de les eines més efectives per trencar amb el cercle hereditari de la pobresa, l’exclusió i les desigualtats. 

La pobresa infantil: un problema estructural i social

Amb un terç de la infància i adolescència en situació de pobresa, el repte és econòmic, però sobretot social. La infància que viu en famílies amb dificultats econòmiques sovint no té accés a les mateixes oportunitats educatives que els seus companys i companyes. Aquesta desigualtat es manifesta no només en l'accés a material escolar i activitats extraescolars sinó també en les condicions de vida que, abans esmentava, i que dificulten un desenvolupament personal i acadèmic òptim. D’aquesta manera, la pobresa infantil es converteix en una condició que marca el futur, limitant les possibilitats d'èxit i reproduint les desigualtats en generacions futures.

Per combatre aquest fenomen és essencial entendre que la pobresa infantil no és un problema individual sinó un problema estructural que afecta el conjunt de la societat. Les polítiques educatives han de dissenyar-se tenint en compte aquesta realitat, garantint l'accés a oportunitats igualitàries per a totes les persones, amb independència de la seva situació econòmica i familiar o del seu origen, gènere i identitat sexual.

Com l'educació ajuda a reduir la pobresa infantil?

A la jornada “L’educació venç la pobresa”, la Plataforma d’Infància de Catalunya i la Fundació Bofill hem reivindicat conjuntament la capacitat transformadora de l’educació i la necessitat urgent de promoure polítiques educatives que garanteixin la igualtat d'oportunitats per a tota la infància. Ho hem fet a través d’una agenda educativa de 10 propostes recollides en un informe que analitza de manera exhaustiva polítiques educatives internacionals i experiències existents, que han demostrat ser efectives a l’hora d’abordar la reducció de la pobresa infantil, entre d’altres en els següents àmbits: 

L’educació a la primera infància, una base sòlida. La primera infància és un període decisiu per al desenvolupament cognitiu, social i emocional de les persones, i per reduir i compensar desigualtats. Per garantir que tots els infants tinguin accés a un desenvolupament òptim, és fonamental que es garanteixi l'accés universal a una educació de qualitat des dels primers anys de vida, prioritzant els infants de famílies amb menys recursos. Per això es planteja per al 2030 universalitzar l’educació infantil de 1 i 2 anys i aconseguir que s’escolaritzin el 75% dels nens, nenes i adolescents en situació de pobresa. 

El suport educatiu per a igualar aprenentatges: És fonamental que totes les escoles ofereixin el suport necessari per assegurar que cap infant quedi enrere en el seu procés d'aprenentatge. Els suports específics per a alumnes amb dificultats d'aprenentatge han de ser una prioritat perquè la desigualtat d'oportunitats, en aquest sentit, pot augmentar la bretxa social i acadèmica. L’objectiu és aconseguir per al 2030 incrementar els resultats en competències bàsiques en l’equivalent als aprenentatges d’un curs escolar entre l’alumnat més pobre augmentar (25 punts).

Polítiques d’orientació, acompanyament i de segones oportunitats per a joves. Per al 15% dels nois i noies joves catalans que no han completat la seva formació, és essencial crear polítiques d'educació secundària i postobligatòria que facilitin el seu retorn al sistema educatiu i l'adquisició de noves competències per a la seva inserció laboral i social. Es planteja garantir per al 2030 que el 100% de l’alumnat pobre tingui un mínim de 40 hores addicionals d’orientació.

Dessegregació escolar: un model inclusiu i divers. La segregació escolar és un factor que agreuja les desigualtats educatives. El model educatiu ha de garantir que tota la infància, amb independència de la seva situació socioeconòmica, tingui accés a una educació de qualitat en un entorn inclusiu. Això implica polítiques que redueixin la concentració d’alumnat i promoguin una distribució més equitativa dels recursos. L’objectiu per a 2030 és reduir la segregació escolar equilibrant al màxim la distribució d’alumnat vulnerable entre tots els centres públics i concertats.

I quines mesures d’educació a temps complet per lluitar contra la pobresa infantil? 3 polítiques: menjador, extraescolars i estiu

L’educació 360 o educació a temps complet és un àmbit important també dins l’agenda de polítiques educatives per al benestar i progrés de L’educació que venç la pobresa. En concret, hi ha 3 polítiques públiques específiques que es proposen: 

1. El menjador escolar i l’espai del migdia, com a dret a l’educació.

Tant a escoles com a instituts, el menjador escolar i el temps educatiu de migdia ha de ser concebut com una part integral del dret a l'educació. A més de la funció nutricional, el menjador és també un espai d'aprenentatge i socialització que contribueix al desenvolupament de la infància que i al seu progrés educatiu. Ara bé, actualment només la meitat de l’alumnat en situació de pobresa es beneficia d’una beca menjador. 

Garantir que tots els nens, nenes i adolescents, independentment de la seva situació econòmica, puguin tenir aquest servei és una mesura necessària per reduir les desigualtats socials i educatives que es proposa en el marc d’un pla nacional d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per a l’alumnat i els centres en entorns més vulnerables. Per això, es planteja l’objectiu per a l’any 2030, de 180.000 noves beques completes per aconseguir la cobertura gratuïta de menjador escolar a tots els infants i adolescents d’educació infantil, primària i secundària en risc de pobresa i exclusió social.

2. Les activitats extraescolars: un complement educatiu accessible per a tothom. 

Les activitats educatives més enllà del temps escolar que inclouen tant activitats culturals, de lleure o esportives, són una part fonamental dels aprenentatges i del desenvolupament integral de la infància. No obstant això, la participació en activitats extraescolars està fortament condicionat per l’origen social, tant la classe social (25 punts percentuals de diferència) com el nivell d’estudis de la mare (40 punts). 

Per assegurar que s’avança en l’educació extraescolar com una política en majúscules, es proposa un pla nacional per a la promoció d’una educació més enllà de l’escola que garanteixi una oferta àmplia i diversa d’activitats extraescolars de qualitat i gratuïtes. Per això, es fixa com a objectiu futur a 2030 garantir que almenys el 75 % de l’alumnat de primària i d’ESO en risc de pobresa i exclusió social participi setmanalment en activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat.

3. Recursos socioeducatius d'estiu: una oportunitat per a tots els infants. 

L’estiu és un temps clau per a la infància i l’adolescència, però, 4 de cada 10 infants a Catalunya es queden sense cap activitat d’estiu, fet que agreuja les desigualtats socials. Per això, és important que s’universalitzi el lleure educatiu durant les vacances escolars amb polítiques i recursos que garanteixin l’accés a activitats d’estiu per a tota la infància i adolescència i, en especial, la que es troba en una situació de més vulnerabilitat. Per aquest repte també es proposa un pla nacional per a la promoció d’una oferta àmplia, diversa i accessible d'activitats d’aprenentatge i lleure educatiu d’estiu que tingui en compte la diversitat d’activitats de qualitat i fomentar la participació dels col·lectius més vulnerables amb ajuts. 

En aquest repte, l’objectiu per al 2030 capgirar la realitat actual on el 59% dels infants i adolescents (5-16 anys) de famílies de baix nivell socioeconòmic no participen en activitats d’estiu i aconseguir garantir que almenys el 60% dels infants i adolescents en situació de pobresa participin durant un mínim de dues setmanes de les vacances d’estiu en activitats educatives gratuïtes i de qualitat.

Aquesta agenda educativa (i no només escolar) mostra camins que són possibles. Si unim aquestes polítiques educatives amb polítiques socials que també impacten directament en la vida dels infants i adolescents, com l’accés a l’habitatge o la garantia d’ingressos mínims per a cobrir necessitats bàsiques, podrem entomar la resolució del fenomen amb més garanties. 

Tenim unes propostes de polítiques educatives i socials que sabem del cert que poden funcionar. Tenim l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil de la Generalitat de Catalunya, un full de ruta a curt, mitjà i llarg termini que, si es desplega i es dota pressupostàriament, com reclamem al Govern, també sabem que és clau perquè tota la infància tingui les mateixes oportunitats per viure, créixer i aconseguir el seus projectes vitals. Tenim unes entitats del tercer sector social que fa anys que acompanyen aquesta infància més vulnerable i que estan disposades a continuar treballant per assolir un objectiu que és inajornable. Ara el que cal és voluntat política i un compromís ferm de totes les institucions i de la societat en conjunt per situar la infància al centre de l’agenda política i de les polítiques públiques. Aquests nens, nenes i adolescents no poden esperar més.