El potencial dels ecosistemes locals d’aprenentatge: transformant la forma en què es produeix l’aprenentatge
L’estudi identifica les característiques amb que compten els projectes que, segons els investigadors, donaran lloc a un nou paradigma educatiu.
L’informe Ecosistemes Locals d’Aprenentatge: models emergents conclou que el moviment cap als ecosistemes locals d’aprenentatge té tot el potencial per a transformar la forma en què es produeix l’aprenentatge. L’estudi assegura que si l’ecosistema s’implanta alhora que els actuals sistemes educatius, serà necessària una inversió addicional, però que si el nou model reemplaça l’antic, llavors el cost no serà tant gran i, fins i tot, la inversió pot ser menor.
Característiques dels nous ecosistemes locals d’aprenentatge
L’estudi identifica els següents trets característics:
Objectius nous i més ambiciosos
Les solucions que aporta aquest nou enfocament educatiu contemplen objectius més ambiciosos i extensos que els que els sistemes convencionals han articulat fins ara. Un exemple és la vinculació que es fa amb els problemes reals del nostre món actual, d’una forma que l’escola no pot treballar per si sola.
Noves competències, rols i expertesa
Ja sigui a través de les competències dels mestres i professors en relació amb el treball amb d’altres agents educatius o en la creació de nous rols (ambaixadors, connectors...) la innovació disruptiva exigeix nous rols. Moltes de les iniciatives innovadores que estan fent aquests projectes, simplement no es feien fa 20 anys.
El repte de l'equitat
El repte de l’equitat és el que ha impulsat explícitament a desenvolupar aquests ecosistemes d’aprenentatge. En alguns casos, el repte és fer front al fet que les noves oportunitats educatives són més accessibles als més privilegiats de la comunitat.
Nou agents educatius i noves relacions de poder
No es tracta només de crear noves oportunitats i itineraris educatius, sinó també que els joves s’apoderin i siguin actius alhora de decidir com han de ser aquestes noves propostes. A més, es constata la necessitat de la implicació real de les empreses, el sector cultural i molts d’altres agents educatius alhora de pensar com s’ha de “governar” l’educació per a fer-la més inclusiva.
Canvi de forma
L’ús d’una varietat més àmplia d’espais organitzatius i digitals fa que l’arquitectura de l’aprenentatge en els casos d’estudis analitzats sigui clarament diferents a les convencionals de l’educació.
Noves mètriques
Tant si aquestes tenen a veure amb el desenvolupament de credencials per als aprenentatges, com és el cas de LRNG, o en altres tipus de credencials de tipus més acadèmic, com Jump Start, els ecosistemes educatius són els que plantegen una necessitat més gran de processos d’avaluació adequats als objectius marcats.
Els nou casos d’estudi
Les casos analitzats inclouen ecosistemes d’aprenentatge que:
- diversifiquen els recursos i itineraris d’aprenentatge pels joves i infants
- activen i comparteixen recursos educatius de divers origen, de noves formes
- tenen composicions dinàmiques i són flexibles
- tenen suport d’infraestructures útils
- contemplen l’educació formal i informal i institucions tradicionals i noves
- compten amb un lideratge distribuït
- posen al jove i infant al centre de l’aprenentatge
- treballa per abordar els reptes del segle XXI, més enllà de l’educació acadèmica
Les experiències analitzades són:
- Educació360, Catalonia, Spain
- LRNG, various cities, USA
- Kuopio Culture Path, Kuopio, Finland
- Jump Start, Louisiana, USA
- Swinburne University of Technology, Melbourne, Australia
- The Metropolitan Regional Career and Technical Centre ‘The Met’, Providence, Rhode Island, USA
- LenPolyGrafMash, St Petersburg, Russia
- Remake Learning, Pittsburgh, USA
- RSA Cities of Learning, various cities, UK
Educació 360, com a exemple
L’estudi inclou Educació 360, entre els 9 models que impulsen ecosistemes locals d’aprenentatge arreu del món. Sobre la iniciativa explica que és una experiència que contribueix a generar aquests ecosistemes, creant les condicions per al seu desenvolupament, a nivell municipal. Descriu alguns dels projectes pilots municipals, impulsats els darrers anys i el suport que està obtenint dels governs locals catalans. L’informe recull també una reflexió de Mònica Nadal, cap de recerca de la Fundació Jaume Bofill que explica que “sentim que l’escola té un valor real per l’educació universal dels nens i nenes i molts d’altres com la cohesió social... pensem que l’escola és un bon model, però que ha de canviar radicalment la forma com treballa i el seu rol”.
La publicació Ecosistemes Locals d’Aprenentatge: models emergents ha estat elaborada per Innovation Unit, amb el suport de WISE.
- Et convidem a llegir l’informe complet Ecosistemes Locals d’Aprenentatge: models emergents
