Reptes i realitats de l’escola rural a les comarques de Lleida
El dissabte 23 de novembre, el Castell de Verdú va acollir una jornada dedicada a reflexionar i debatre sobre els reptes i les oportunitats de l’educació en l’àmbit rural. Aquesta trobada es va centrar en aspectes com la despoblació, la cohesió social, la convivència i l’èxit educatiu. Una cita de Francesco Tonucci, pedagog reconegut, va guiar les discussions:
“La scuola rurale, lungi dall'essere un'istituzione stagnante, ha le condizioni per diventare un vero e proprio laboratorio di rinnovamento scolastico” (2016).
Organitzada pel Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa (GRASE) de la Universitat de Lleida (UdL), la jornada va servir per presentar els primers resultats del projecte “Reptes i realitats de l’escola rural a les comarques de Lleida”, dut a terme amb el suport de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i de despoblament de la UdL i la Diputació de Lleida.
El valor de l’escola rural
L’escola rural es considera un espai clau en les zones amb menys densitat de població, però encara no ha desplegat tot el seu potencial ni gaudeix del reconeixement que mereix. Segons Tonucci, aquestes escoles són un "laboratori de renovació escolar", destacant en àmbits educatius, socials i culturals.
Malgrat això, l’escola rural encara no ha desplegat prou les seves potencialitats ni ha obtingut el reconeixement que mereix. Per comprendre-ho, cal fer una revisió de la història de l'escola rural, analitzar les dificultats i els condicionants que ha enfrontat; així com detectar els factors que han ajudat a construir (i, a vegades, destruir) les institucions escolars a les zones rurals. I, evidentment, esdevé necessari evidenciar i posar en valor les seves fortaleses, per identificar quins aspectes cal potenciar.
D’altra banda, i a tall de contextualització, el territori de Catalunya es caracteritza per una gran desigualtat territorial i diversitat dels territoris rurals. En tots ells, l’escola esdevé un agent educatiu clau, actuant en moltes ocasions de dinamitzador social i cultural. En aquesta línia i tal com ja es destacava en la publicació recent de l’Aliança d’Educació 360 “Per una Educació 360 als territoris rurals”, els territoris rurals tenen necessitats i oportunitats educatives pròpies que divergeixen segons la comarca i/o municipi.
A Catalunya hi ha un total de 947 municipis i d’aquests, el 63% (596) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que segons l’estatut dels municipis rurals (en vies de tramitació al Parlament), són considerats rurals. En total, a la província de Lleida existeix un total de 32 zones escolars rurals (ZER) i tres escoles rurals. No obstant això, a Catalunya hi ha 222 municipis que no tenen escola.
D’altra banda, cal destacar que gràcies a la lluita conjunta dels/les mestres rurals i altres agents socioeducatius, des de finals del segle XX s’ha aconseguit revertir la imatge obsoleta de l’escola rural i recentment ha guanyat valor i ha passat a ser percebuda com a idònia per a la socialització i l'aprenentatge, sobretot a conseqüència del baix nombre d'alumnes a les seves aules. Fet que permet un aprenentatge més individual i personal, així com possibilita relacions fluides entre els diferents membres de la comunitat educativa.
A més, en els últims anys, les ruralitats i concretament l’àmbit educatiu ha pres rellevància en l’agenda política, fet que corrobora l’aprovació recent de l’Agenda Rural de Catalunya, que recull propostes de caràcter educatiu, com potenciar l’escola rural i les ZER; contemplant alhora la promoció d’una educació al llarg de la vida de les persones i de les entitats d’educació en el lleure infantils i juvenils de base voluntària.
Una Jornada rica en debats
L’acte va començar amb la benvinguda de diverses figures institucionals destacades, com l’alcaldessa de Verdú, Georgina Prócter, i el director dels Serveis Territorials d’Educació, Rubén Mansilla. Aquesta primera intervenció va posar èmfasi en la importància de l’escola rural com a element essencial per a la cohesió social i l’arrelament territorial. La jornada va continuar amb un debat titulat “Passat i futur de l’escola rural”, protagonitzat per Josep Lluís Tous, mestre de Verdú, i Toni Comajoan, director de la ZER Moianès-Llevant i coordinador del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya. La conversa va oferir una mirada profunda sobre els reptes històrics i les oportunitats actuals de les escoles rurals, reflexionant sobre com adaptar-les a les noves realitats socials i educatives.
Un dels moments més destacats va ser la taula rodona, on es van reunir professionals de diferents àmbits per analitzar experiències i propostes relacionades amb l’educació rural. Entre els participants hi havia Paqui Galeote, mestra de la ZER Pallars Jussà; Sílvia Romero, alcaldessa de Tremp i delegada del Govern a l’Alt Pirineu i Aran; i Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i coordinador de la sectorial d’educació de l’Associació de Micropobles. Tots ells van oferir visions complementàries sobre com les escoles rurals poden afrontar els reptes vinculats a la despoblació i la falta de recursos, alhora que es va destacar el seu paper com a motor de canvi i innovació educativa. També es van presentar els resultats preliminars del projecte de recerca impulsat pel GRASE, que va aprofundir en les fortaleses, debilitats i adaptacions de les escoles rurals als canvis demogràfics, socials i culturals.
Fortaleses i reptes de les escoles rurals
Els primers resultats del projecte “Reptes i realitats de l’escola rural a les comarques de Lleida” apunten una sèrie de reptes i fortaleses que caracteritzen els entorns educatius rurals.
Les escoles rurals tenen nombroses fortaleses que les fan úniques en el sistema educatiu. Destaca la relació propera que s’estableix entre les famílies i el personal docent, cosa que permet una personalització molt acurada dels aprenentatges i un seguiment individualitzat de l’alumnat. La vinculació emocional amb la comunitat i l’arrelament al territori són altres trets que fan d’aquestes escoles espais de dinamització social i cultural, ja que afavoreixen projectes comunitaris i el compromís per part dels professionals i de l’entorn. A més, el context natural on es troben és un recurs valuós que potencia l’aprenentatge i ofereix oportunitats úniques per al desenvolupament de programes educatius innovadors.
No obstant això, també s’hi detecten reptes significatius. La manca d’infraestructures adequades i l’accés limitat a serveis com el transport escolar o la connectivitat digital dificulten la gestió diària de les escoles. Aquests problemes es veuen agreujats per la dificultat d’accés a habitatges assequibles, que afecta la continuïtat de les plantilles docents, un element clau per garantir la qualitat educativa i l’estabilitat dels projectes escolars. La manca de recursos per a activitats extraescolars i l’escassa comprensió de les necessitats específiques de les escoles rurals per part de les institucions educatives centrals són altres limitacions importants. Tot això genera desigualtats en l’accés a oportunitats educatives i culturals, especialment per a les famílies amb menys recursos o que viuen en municipis amb poca densitat de població.
La recerca s’ha realitzat a partir de 50 entrevistes en profunditat a representants d’equips directius de ZER de totes les comarques de la província de Lleida; representants d’entitats referents de la ruralitat i l’àmbit educatiu; i representants d’administracions, sobretot ajuntaments de municipis ubicats en territoris rurals de la província de Lleida.
Propostes de futur
Per tal de garantir la sostenibilitat i el desenvolupament de les escoles rurals, és essencial implementar una sèrie d’accions que permetin afrontar els reptes actuals i aprofitar les seves fortaleses. Una de les propostes més urgents és la millora de les infraestructures, incloent-hi l’ampliació del transport escolar, la garantia de connectivitat digital i la dotació de recursos pedagògics adaptats a les necessitats específiques d’aquests centres. També cal potenciar la formació inicial i continuada del professorat perquè pugui abordar les particularitats de l’educació en zones rurals amb una perspectiva comunitària i innovadora.
La col·laboració entre els centres educatius, les entitats locals i els ajuntaments ha de ser un pilar fonamental per impulsar iniciatives conjuntes que beneficiïn la comunitat en general. Així mateix, reforçar el model de les ZER pot contribuir a millorar la coordinació entre escoles, optimitzar recursos i garantir una oferta educativa de qualitat en els territoris més despoblats. Aquestes accions, amb una implicació directa de tots els agents socials i institucionals, seran clau per garantir que l’escola rural continuï sent un element transformador i un motor de futur per als municipis petits.
L’escola rural no només educa, sinó que actua com a pilar fonamental per a la cohesió social i el desenvolupament dels municipis. La jornada al Castell de Verdú va posar de manifest la importància de reforçar aquestes escoles i promoure accions conjuntes entre institucions i comunitats per afrontar els reptes de futur.
L’acte va finalitzar amb un dinar informal, on els assistents van continuar compartint reflexions en un ambient distès, reforçant la col·laboració entre els diversos agents implicats.
