El model d’educació inclusiva fora escola del Vendrell: la veu de les famílies

La primavera passada va tenir lloc al Vendrell la Jornada Inclusió i Municipis, impulsada per l’Ajuntament del Vendrell i el Pla Educatiu d’Entorn, amb la col·laboració de quinze entitats i centres educatius, la major part integrants de la Taula inclusiva del municipi, amb prop de 300 persones inscrites provinents d’entitats, ajuntaments, institucions, famílies, alumnes i centres educatius.

La jornada va ser un espai de trobada i d’intercanvi per avançar en la construcció d’un model de territori en favor de la inclusió educativa en el fora escola, accessible per a totsels infants i joves en igualtat de drets i oportunitats. 

Parlem  de drets. Durant la jornada vam gaudir de l’oportunitat de conèixer experiències i accions concretes que caminen cap a aquests drets. A través del disseny d’activitats de qualitat, de la planificació centrada en els suports, de l’acompanyament individual -el vestit fet a mida, en diem-, i també, de l’apoderament i de la participació de les famílies.

Volem aprendre’n més i seguir treballant la nostra idea de treball i creació des de l’ecosistema socioeducatiu del Pla Educatiu d’Entorn.

Dues de les entitats participants van ser l’Associació Trèvol, que va exposar com es fa l’acompanyament i el suport de a les famílies, infants i equips educatius; i l’Associació Avancem Junts, una entitat formada per famílies amb infants amb TEA que ens van fer ser més conscients del seu dia a dia, amb la seva mirada de de les mancances i les necessitats de les famílies i infants amb diversitat funcional, i també des de la reivindicació i la lluita incansables per donar als seus fills i filles la inclusió que es mereixen.

L’Associació Trèvol

És una entitat amb una trajectòria de 25 anys que duu a terme un ampli ventall d’activitats i projectes, però que des de bon principi s’ha especialitzat en l’atenció a persones amb diversitat funcional, concretament, en l’àmbit del temps lliure, tant d’infants i joves com de persones adultes. Ententent que és un temps d’enriquiment i de creixement personal, que aporta qualitat de vida i sentiment de pertinença a la comunitat.

Entre les activitats adreçades a infants i joves, destaquen els casals d’estiu i l’acompanyament educatiu.

Organització d’activitats de lleure educatiu obertes a tothom

Respecte l’organització dels casals d’estiu, des que es comença a pensar l’activitat i fins que aquesta acaba, s’ha de tenir present la diversitat: l’activitat ha de ser accessible en tots els seus aspectes i han de ser les professionals i la mateixa entitat les que s’adapten a cada participant, i no a la inversa. 

Les estratègies per garantir la inclusió són diverses i cal ajustar-les en funció de la situació i del participant, però alguns exemples que poden ser útils són: 

• Difusió: explicitar que l’activitat és un espai per a tothom o fer servir pictogrames per a la comunicació, per exemple, ens apropa a les famílies amb fills/es amb discapacitat. 
• Recollida d’informació: en els formularis d’inscripció, on es recull la informació del participant, s’ha de tenir en compte la diversitat. Preguntar sobre crisis, mobilitat, sistemes de comunicació, autonomia en les activitats bàsiques, relació amb els altres, etc. aporta informació molt útil per a l’acollida de l’infant. Aquesta informació, especialment en casos de nova incorporació, es pot ampliar en una entrevista amb la família i/o amb el centre educatiu on està matriculat el participant. 
• Programació: ha de ser d’interès general, senzilla i amb activitats no competitives; també fàcil d’adaptar si convé, flexible. I, és clar, atractiva per a tot el grup. És important anticipar-la als participants i les famílies, n’hi hauria prou amb fer un calendari setmanal d’activitats, útil en tots els casos.
  • Les activitats fora del casal també s’han de programar evitant barreres no només físiques, sinó també sensorials i/o cognitives. Procurant sortir de l’espai habitual d'activitat per la riquesa que això comporta, també es poden portar les activitats extraordinàries a dins del casal: podem convertir l’espai en un teatre, un cinema o una festa. 
• Espai de la calma: aniria bé convertir una de les aules del centre en l’espai de la calma, un lloc segur dotat de material sensorial i amb pocs estímuls per facilitar la relaxació i la regulació emocional. 
• Nombre de participants i de monitors/es: es poden abaixar les ràtios o fer grups més reduïts. 
• Equip professional: les persones que acompanyen el participant que necessita el suport d’una tercera persona per a la realització de les activitats han d’estar sensibilitzades, formades i preferiblement han de tenir experiència, és clar, tot i que sempre hi ha una primera vegada que se supera amb voluntat, decisió i assessorament. 

També és important que la comunicació amb les famílies es faci amb cura i des de l’empatia.  

Acompanyaments a infants i joves que necessiten suports per dur a terme activitats extraescolars 

En aquest cas, s’ha de procurar també, en la mesura del possible, tenir en compte totes les recomanacions anteriors. El centre organitzador ha de detectar si hi ha necessitats específiques ja en el procés d’inscripció i ha de contactar amb les famílies per valorar conjuntament el tipus de suport que necessita el participant, amb la participació de l’entitat responsable. 

Pot ser que necessiti una persona que l’acompanyi o no, pot ser que aquesta ho faci només les primeres setmanes en el procés d’adaptació, pot ser que siguin necessàries més o menys intervencions de la persona vetlladora durant l’activitat… En definitiva, cal oferir el suport necessari partint de la idea que l’infant ha d’estar amb el grup i ha de fer el que fa la resta i en el grau més gran d’autonomia. 

Finalment, cal contemplar els ritmes d'aprenentatge diversos i tenir flexibilitat en la programació de l’aula. A més, la professora i la persona que fa suport a l’alumne (si n’hi ha) han de comunicar-se i compartir estratègies d’actuació, ja que són professionals que coincidiran en temps i espai com a referents d’un/a mateix nen/a i no poden desvincular-se l’una de la feina de l’altra. 

Tot aquest procés s’enriqueix amb la visió i el treball conjunt de la xarxa educativa i comunitària generada per la Taula Inclusiva del PEE del municipi.

L’Associació Avancem Junts

Treballa des del 2014 per defensar els drets dels fills i filles amb TEA de grau 2 i 3 i per donar resposta a les necessitats de les seves famílies.

De la vivència de les famílies, podríem parlar des de situacions i realitats molt variades i diverses, tantes com famílies hi ha. 

Per una banda, hi ha un alt percentatge de famílies en què les mares (de manera majoritària) acaben soles, divorciades i abandonades. Les seves parelles o el nucli familiar més directe i proper no volen assumir la càrrega o no saben com afrontar el repte que implica la criança d’un infant amb necessitats de suport molt extenses, i amb unes característiques molt diferents de les que s’esperaven.

Aquesta situació deriva en mares esgotades, soles, amb situacions de vulnerabilitat molt extremes, que “s'agafen amb pinces” a nivell emocional i moltes d'elles en situació de pobresa extrema (han deixat les seves respectives feines per tenir cura dels infants).  En molts casos, passem d’una situació emocional vulnerable a problemes greus de salut mental. A mesura que l'infant va creixent, les càrregues mentals esdevenen brutals i les mares es van quedant sense energia i sense xarxa. Tota aquesta situació acumulativa té un impacte important i, en les situacions de més vulnerabilitat, les cordes estan tan tensades, que hi ha casos de suïcidis o intents de suïcidi, perquè ja no poden més.

Per a moltes mares, l’experiència seria com un tsunami. En primer lloc, hi ha l'impacte del diagnòstic de la discapacitat i el dol que això implica. 

En segon lloc, el teu dia a dia canvia de manera radical, sobretot en casos d'infants amb problemes de conducta. No pots anar a molts espais, no et pots relacionar de la mateixa manera amb la teva família, ni amb el teu grup d'amics. Et trobes molt sola i desubicada, i això cal sumar-ho a un moment personal de molta vulnerabilitat emocional. 

En tercer lloc, et sents com un peix d'aigua salada dins un riu d'aigua dolça. Res encaixa, i això provoca molts trencaments i tensions, amb la teva parella, amb la teva família més directa, amb la xarxa d'amistats, amb la societat en general. 

T'adones que la societat està pensada i dissenyada per les persones neurotípiques i que el teu fill/a no hi té cabuda. No té cabuda ni en la família, ni en el veïnat, ni a l'escola ordinària, ni a cap activitat extraescolar i/o acte festiu, lúdic, cultural, esportiu que es realitza a la població on vius. 

Moltes famílies han après que moltes portes es tanquen, que no hi ha tribu, que no hi ha una xarxa local amb una mirada empàtica que ofereixi noves oportunitats i suports a aquests infants i a les seves famílies... Les mares es refugien en elles mateixes. Es tanquen en banda, perquè a força de sumar experiències negatives decideixen que no volen patir ni lluitar més.

En aquest context, que el municipi on resideixen les famílies dels infants amb algun diagnòstic de necessitats de suport apostin per la inclusió educativa és una oportunitat per als infants i les seves famílies. Per una banda, els infants tenen garantit el seu dret de gaudir d’oportunitats fora escola, i per altra banda, les famílies tenen facilitats per conciliar i l’oportunitat de construir xarxa. En ambdós casos, permet participar de la comunitat de forma activa, promovent interrelacions entre infants i famílies diverses, un pas imprescindible perquè els espais socials i educatius esdevinguin inclusius i fomentin la cohesió. El Vendrell, d'uns anys ençà, ha fet un canvi notable. Les famílies percebem que sí que hi ha una xarxa local, perquè és un poble que està oferint oportunitats de participació i, el més important, està canviant mirades. A poc a poc, ens sentim que pertanyem a una tribu, a la comunitat. Que l'aigua dolça i l'aigua salada es troben en aquests espais adaptats, empàtics i amb suports que fan possible la plena participació de tots els infants. Són espais que no segreguen. Són activitats públiques extraescolars municipals que acullen la diversitat. L'impacte que té per als infants i per a les famílies és brutal. Per justícia, per dignitat, per poder disposar d'un temps personal, per ser persona i per infinits motius. Per primer cop les mares i els seus infants es poden sentir de primera divisió, o d’un equip de la Champions League.

I tota aquesta feinada ha estat possible per l'esforç de persones que s'ho han cregut, que s'ho han sentit propi i que han estat valentes. Quan han detectat aspectes a millorar, no han sigut corporativistes i s'han posat al costat de les persones vulnerables i això té una importància bestial. Les famílies ja no estem soles, hi ha persones que tot i no estar en la nostra situació s'han posicionat al nostre costat, han fet tribu al nostre costat i això no té preu.

La inclusió existeix quan la diferència ens enriqueix! 

Si vols saber quina és l’activitat de la Taula Inclusiva del Vendrell, et convidem a veure aquest reportatge!