Cul a terra! Caus i esplais, escoles de ciutadania

Els caus i esplais han estat espais fonamentals en la construcció de ciutadania a Catalunya durant dècades, promovent valors com la democràcia, la inclusió i el pensament crític a través de l’educació en el lleure. Amb l’objectiu de reconèixer aquesta trajectòria i convidar a més persones a formar-ne part neix l’exposició Cul a terra! Caus i esplais, escoles de ciutadania.

Conversem amb l’Elisenda Rovira i l’Oriol Toro, comissària i coordinador de l’exposició, tots dos són periodistes i coneixedors de primera mà el món del lleure. L’Elisenda ve del cau i l’Oriol de l’esplai i en aquesta entrevista conjunta ens expliquen la importància social d’aquests moviments, els reptes que afronten i la seva contribució a l’educació i a la participació democràtica.

1.- D’on sorgeix la idea de l’exposició?

E.R. L'exposició és un encàrrec de l'equip de la Conselleria de Drets Socials de l'anterior govern de la Generalitat, del Carles Campuzano, amb la voluntat de fer un reconeixement a totes les persones que han format part de caus i esplais a Catalunya, de la feina educativa, de construcció de ciutadania i d'inclusió social que ha fet el lleure des de tota la seva diversitat, i també una porta oberta per convidar més i més persones a sumar-s'hi i a formar-ne part. 

Aquest és una mica l'encàrrec i dur-lo a terme traslladant l'esperit que té el lleure: que sigui una expo vivencial, engrescadora, participativa i que sigui democràtica en el sentit que tingui diversos nivells de lectura i d'aprofundiment. Que la puguin gaudir tant infants simplement jugant arreu de les diferents sales, com persones que tenen molt poc coneixement de l'àmbit del lleure, com persones que ja han estat vinculades molts anys i que el coneixen amb una gran profunditat.

2.- Quin paper han tingut els esplais i caus en la construcció de ciutadania a Catalunya?

O.T. Penso que han tingut un paper clau. Si entenem la societat d'avui en dia, es veu que des del punt de vista tant social, com polític, els esplais i caus hi han tingut un paper molt destacat. De fet, moltes de les principals figures que tenim ara liderant el país han sortit de moviments de lleure. 

A nivell de desenvolupament de l'individu i de fer persones responsables, penso que als esplais i caus hi ha diversos aspectes a destacar: d'una banda, la formació en els valors democràtics i de participació que es treballa dins dels esplais; i de l'altra, la promoció dels aspectes de solidaritat i empatia, essencials per crear ciutadania a partir del respecte, la inclusió de l'altre…

Una altra cosa és la que té a veure amb elements d’identitat catalana amb temes clau de país com el català, i que els esplais i caus han contribuït perquè no només són un espai d'aprenentatge lúdic. També podem destacar formació i la consciència del pensament crític dels infants, que es treballa perquè siguin més sensibles a diferents causes socials i més reivindicatius. 

En general, els esplais i caus han contribuït a educar la ciutadania a Catalunya en un desenvolupament personal i de formació integral de la persona. I tot això s'ha fet a través del lleure, a través d'excursions, de treballar en grup i d'una educació no formal que transcendeix l'escola.

3.- Quin és l'enfocament en clau d'equitat que poden aportar els caus i esplais a l'educació fora escola? Que creus que hi manca en clau d'equitat?

E.R. Els caus i esplais sempre han treballat per l'equitat, per arribar al màxim nombre d'infants i joves possible, però sí que és veritat que hi ha iniciatives com els centres oberts que potser han tingut més incidència en barris més desafavorits. Les entitats de lleure de l'associacionisme educatiu no sempre han aconseguit reflectir tota la diversitat a nivell d'origen socioeconòmic, d'orígens de famílies d'altres països o de diversitat funcional que hi ha a la societat, tot i l’esforç deliberat i els recursos per aconseguir-ho. Però és cert que les dades ens diuen que els infants i joves de famílies de classe benestant dediquen el doble d'hores a activitats de lleure que els de classe baixa i, per tant, és evident que l'equitat continua sent un repte.

4.- Com es treballa la democràcia dins dels esplais i caus? Quin impacte té en la formació de ciutadans compromesos? 

O.T. Jo crec que els esplais i caus són un exemple claríssim de ser avançats al seu temps en termes democràtics. Avui hi ha moltes escoles que aboguen per un treball per projectes, per una democratització dels coneixements, per una participació activa de l'alumnat en la presa de decisions… i això és una cosa que els esplais i caus ja porten anys fent. Quan es proposen projectes que es volen fer al llarg del curs i són els mateixos infants els qui proposen de què volen parlar, què volen treballar o com ho volen fer. O, pel que fa a presa de decisions i de responsabilitats, de colònies o de campaments, els monitors i monitores deleguen les tasques als nois i noies perquè s'encarreguin de funcions com la creació d'activitats o com s'organitza l'excursió que faran el cap de setmana.

A més, es treballa perquè coneguin i reivindiquin els seus drets, però també se'ls explica que tenen uns deures respecte a la societat. A nivell de construcció democràtica penso que això és molt important. I també pel pensament crític perquè al final el currículum del que es dota als infants que passen pel cau i l'esplai és molt complet i va molt més enllà del que l'educació formal pot oferir. Temes com la responsabilitat, la crítica social, el lideratge positiu, etcètera, són coses que s'entrenen en els caus i esplais.

5.- En una societat cada cop més individualista i accelerada, creus que l’educació en el lleure pot continuar sent un referent comunitari? Com es pot garantir la seva continuïtat i rellevància?

E.R. Sí, penso que el lleure és una aposta interessant i és un repte que continua tenint aquest paper de referent comunitari i, per això, és més necessari que mai, perquè ofereix un espai de calma, de desconnexió de les pantalles i de les xarxes i de connexió cap a un mateix i cap als altres. També a nivell comunitari és molt interessant el paper dels caps, monitors i monitores perquè són figures que no són adults, pares, mares o mestres, sinó que són joves, més properes i amb els quals és interessant que els infants i adolescents tinguin com a referents positius i els pot ser molt útil per orientar-se a la vida. 

I tornant a aquest devenir de la societat cap a un entorn més individualista o més accelerat, al final penso que és un repte per tot l'associacionisme, perquè ens trobem que no és només una qüestió del lleure, sinó de les associacions de cultura popular o d'altres àmbits que es veu tothom afectat per això. Sense dubte falta més suport institucional i més reconeixement públic que no és només proporcionar ajudes, sinó visibilitzar-ho com a un pal de paller de la societat democràtica i de la construcció comunitària.

6.- Com afecta la falta de conciliació familiar i la distribució dels usos del temps a la participació en el lleure i el fora escola? Creus que calen canvis estructurals per facilitar l’accés al lleure?

O.T.  Estem veient com cada vegada més hi ha nens i nenes que fan un excés d'activitats extraescolars, en fan moltíssimes. Això no vol dir necessàriament que vagin al cau o a l'esplai, vol dir que les famílies, com que tenen horaris laborals molt llargs, acaben fent que després de l'escola els nanos estiguin immersos en futbols, bàsquets, piscines, teatre o el que faci falta. 

També és veritat que, si mirem les enquestes que s'han publicat sobre la participació en activitats de lleure, veiem que hi ha totalment un biaix de classe, perquè els infants que van al cau i a l'esplai majoritàriament són de famílies de classe mitjana-alta, amb un detriment molt important de les famílies de classe baixa. El motiu pot ser per desconeixement, per un tema econòmic, per la segregació de la societat, poden ser moltes raons.

El que queda clar és que, si volem treballar temes d'equitat educativa per garantir una educació integral i igualitària, sí que calen sempre reformes estructurals, ja siguin els horaris laborals de les famílies, en el finançament de les activitats, en la creació de serveis de suport que puguin assegurar que tots els infants puguin gaudir del lleure i beneficiar-se en igualtat de condicions, o fins i tot modificant els horaris de les activitats per tal d'oferir més oportunitats a les famílies que potser per la logística pròpia no en puguin gaudir.

7.- Com afecta la precarització laboral dels joves actual al relleu generacional de l’associacionisme de base voluntària? I a la qualitat del lleure?

E.R. La veritat és que, segons les pròpies federacions i entitats de lleure, el temps en què els joves fan de caps, monitors i monitores, és cada cop més curt: si abans ens trobàvem persones que ho feien durant 6-7 cursos, ara parlem de 2 cursos. Això fa que tinguem caps, monitores i monitors, en general, amb menys experiència, amb menys trajectòria vital o amb menys formació. I això a les entitats de lleure, on els relleus són molt importants, cal poder treballar-les amb calma i bé per assegurar que es fan amb solidesa. I això és molt difícil quan hi ha aquest ritme de canvi tan ràpid. El lleure demana als i les joves un compromís al llarg del temps, que és una cosa que va en sentit contrari de cap on va el món. 

8.- A qui recomanaries aquesta exposició?

D'entrada diria a tothom, sense cap mena de diferència d'edat, de gènere, de classe social, del que sigui. Si en alguna ocasió has passat pel món del lleure, evidentment, t'emocionarà perquè et portarà records del passat. La gent que ha vist l'exposició ens ha dit que han sortit molt emocionats. D'altra banda, si estàs participant actualment en un moviment de lleure, l'exposició t'encantarà perquè et farà viure o et traslladarà a aquells moments que gaudeixes tant, els caps de setmana o d’estiu. També és interessant l'exposició per tota aquella gent que no ha estat mai propera a un cau o un esplai i que no sap de què va tot aquest món i que, potser, farà que se li desperti el cuquet per explorar-lo. Sense cap mena de dubte, aquesta exposició la recomanem absolutament a tothom, ja que vol ser un incentiu per la gent que no coneix, però també un homenatge a tota aquella gent que ha fet possible aquest moviment tan transversal en el nostre país.