Maria Truñó: «A l’estiu és quan cristal·litzen les desigualtats de la infància»
Fragment de l'entrevista d'Ernest Cañada d'Alba Sud, entitat adherida a l'Aliança Educació 360, dedicada a la recerca crítica sobre turisme. En aquesta entrevista, la directora de l'Aliança, posa sobre la taula un angle gairebé absent dels debats sobre turisme a Catalunya: el dret de la mateixa població —i especialment dels infants i adolescents— a desplaçar-se, descobrir el territori i gaudir del seu temps lliure. Un fenomen que, tot i implicar desplaçament i pernoctació, rarament es concep com una qüestió de política turística.
L'Aliança Educació 360 conjuntament amb la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCAT) i amb el suport de federacions i col·legis professionals que representen 5.000 entitats, impulsa des del maig de 2025 la campanya A l’estiu ens hi juguem molt . Es tracta d'aconseguir la garantia d'un mínim de dues setmanes d'activitats d'estiu per a tots els infants i adolescents de Catalunya, i va aconseguir el suport d'una moció aprovada al Parlament (juliol 2025) i l'adhesió de diversos ajuntaments. Continua pressionant la Generalitat perquè hi destini recursos en els pressupostos, amb més urgència que mai.
Quin balanç feu de la campanya per les dues setmanes d'estiu garantides?
El balanç és positiu, tot i que sense triomfalismes, perquè el que pretenem és que hi hagi canvis concrets en polítiques públiques, especialment a la Generalitat de Catalunya, i això encara no ha passat. Però sí que tenim la sensació d'haver generat un entramat de complicitats que va molt més enllà del món de l'educació en el lleure —a través de caus i esplais fonamentalment—, que és el sector tradicionalment més mobilitzat, però que malauradament és petit i no arriba ni al 10% dels infants de Catalunya. El que volíem era transversalitzar i construir una base social més àmplia: articular un consens primer social i, després, polític.
El punt de partida eren unes dades molt concretes: 4 de cada 10 infants de Catalunya no fa cap mena d'activitat durant l'estiu. Però si mirem els infants de famílies amb menys recursos, la proporció puja al 60%, el doble que entre les famílies amb més recursos. No es tracta, doncs, d'afegir més casals o més colònies per a qui ja en fa. Es tracta de reconèixer que l'estiu pot eixamplar les desigualtats o reduir-les, i que tenim les dades per actuar.
Com ho heu aconseguit?
Ho hem fet aliant-nos amb actors molt diversos que defensen les seves pròpies agendes, però que conflueixen en la mateixa idea. La Societat Catalana de Pediatria i el Col·legi de Psicologia, per la salut i el benestar dels infants. La Fundació Gasol, que treballa l'obesitat infantil. Els consells esportius, que representen l'esport popular en edat escolar. Òmnium Cultural, que s'hi va sumar perquè molts nens i nenes perden entorns de parla catalana durant l'estiu i al setembre tornen a l'escola amb un retrocés evident.
Sí, i nosaltres des de la perspectiva de com transformar les polítiques turístiques al servei de la població local.
Exacte. Cadascú des d'arguments diversos però tots dient el mateix: Generalitat, o t'hi poses, o això segueix sent un àmbit de les famílies que bonament fan el que poden. Ha de ser política pública.
L'estiu com a moment crític
Per què l'estiu és un moment estratègic pel que fa a les desigualtats entre infants?
Durant el curs escolar, malgrat totes les seves dificultats, l'escola estructura el dia a dia: hi ha adults de referència, companys, socialització. Les desigualtats existeixen, però hi ha un marc comú. Quan l'escola tanca, desapareix i només queda el que la família et dona: el capital cultural, social i econòmic de casa teva. Les desigualtats s'eixamplen enormement. De fet, el doble d'infants no fa cap activitat a l'estiu respecte als que no fan cap extraescolar durant el curs.
Pel que fa a aprenentatges, el que està molt ben documentat és que no es tracta tant de pèrdua de continguts com de pèrdua d'hàbits, motivació i vincle amb el fet d'aprendre. Es perd la rutina, l'estructura que dona sentit al fet d'anar a aprendre cada dia. Quan parles amb mestres al setembre, veuen clarament el retrocés: no sols en lectura o en ús del català, sinó també en benestar personal i en el sentiment de pertinença a una comunitat. El Col·legi de Psicologia ens insistia molt que l'estiu és un moment en què s'incrementen els malestars, especialment els propis de l'adolescència, i que els entorns de lleure són entorns protectors i preventius.
I hi ha també una dimensió de benestar material que sovint no es veu. Quan les activitats d'estiu estan ben garantides, inclouen una alimentació saludable i un entorn de cura bàsica. Les entitats ens expliquen que cada cop es troben amb necessitats molt elementals d'higiene entre alguns infants. Que als casals amb piscina o amb activitat física, el fet que els nens i nenes puguin dutxar-se ja té un valor en si mateix. Això no és anecdòtic: és un indicador de com queden de desprotegits alguns infants durant dotze setmanes.
I a les ciutats, el joc espontani al carrer que podria compensar-ho ja gairebé no existeix, i a més cada cop hi ha menys possibilitats d’anar al poble, que facilitava dinàmiques de lleure espontani, no organitzat.
Exacte. Molts infants que no tenen un poble on anar, o una família en un país proper al qual tornar, com pot ser el Marroc, queden molt exposats. Podríem dir que anar al poble i jugar tot el dia és meravellós, que no cal que estiguin en un casal —d'acord—, però cada vegada són menys els que tenen xarxes familiars àmplies que ho facin possible. Les famílies cada cop són més petites —la mitjana és d'un fill per família—, hi ha menys xarxa social, menys cosins, menys entorns de trobada espontània. Hi ha molta soledat no volguda i molta feblesa relacional. I a les ciutats, els entorns no afavoreixen el joc autònom.
I l’estiu és molt llarg.
Sí, dura dotze setmanes. La bandera de les dues setmanes garantides que reclamem és un mínim, un primer pas. Però permet visualitzar la desproporció: si no som capaços ni d'assegurar dues setmanes amb cara i ulls, és que el sistema ha decidit, implícitament, que els tres mesos d'estiu són un assumpte exclusivament privat de les famílies.
