Conversa amb Jaume Funes: “Hem de poder garantir a l’adolescent que sempre tindrà algú que l’ajudi a entendre què li està passant”
El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes en conversa per al diari Crític amb la directora de l'Aliança Educació 360, Maria Truñó, ens parla sobre adolescències en positiu des de la seva experiència vital i professional en defensa d’aquesta etapa vital que tant ens tensiona als adults. Tot i que acaba de publicar el llibre No sense el meu mòbil (Columna, 2025), la conversa va més en la línia de llibres anteriors com Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (Columna, 2018).
Entendre bé l'adolescència, els seus desitjos i les seves pors, és essencials en moments com l'actual. Cal fer-nos bones preguntes, per evitar problematitzar excessivament la vida d'adolescent. Des de l'Aliança d'Educació 360 tenim especial interès per tot allò que és no l'àmbit escolar, sinó que passa més enllà de l'escola per ajudar-los a créixeri a participar de la vida comunitària. Quines preguntes ens hem de fer?
Quan parlem de què necessita la infància, hi ha coses que són com més clares, però no sabem ben bé què és el que els adolescents veritablement necessiten a casa seva, a l'escola, al casal de joves o allí on estiguin.Quan estàs a la primària, l'escola és la infància. Per moltes activitats d'extraescolars que facin després, viure la infància és viure a l'escola. Però conforme van creixent i arriben a la secundària, ja no està clar que l'adolescència sigui l'escola.Sí que l'institut és el lloc per practicar l'adolescència, però ells volen tenir més coses que no siguin l'insti.Llavors, com fem que la vida no-escolar sigui una vida rica?
De fet, ells, per definició, no tenen perquè assumir que el món és com és i poden pensar que pot ser d'una altra manera, o com en doni la gana.En canvi, els adults sempre avancen problemes, sense preguntar-se què dimonis necessiten els adolescents actuals a les seves vides.
Des de la teva experiència i escolta activa dels nois i noies, quines diries que són les seves reivindicacions vitals i polítiques?
Què és el que els adults estaríem obligats a posar al seu abast, ens hem de preguntar. Després ja veurem si ells ho entomen o no, si és una cosa que hem pensat nosaltres però ells i elles no.Quines són les necessitats a les quals s'hauria de donar resposta? Què hem de garantir com a societat a un adolescent? Primer, que algú l'ajudi a entendre què dimonis li està passant.Els hauríem de poder assegurar que sempre trobaran alguna persona adulta que li donarà prou tranquil·litat com per parlar (o no parlar), però per mirar-se'l i que li digui 'estàs agobiat', 'estàs ratllat', 'estàs enamorat'... Que l'ajudi una mica a entendre's, per poder gestionar la seva pròpia adolescència i dels seus malestars o benestars. Perquè l'adolescència no deixa de ser una batalla contra la infància en un intent de ser no-se-sap-què. Per tant, garanteixi vostè que al costat de cada noi i nois hi ha adults que els permeten entendre una mica què és el que està vivint.
"Cal que tothom que s'acosta a un adolescent assumeixi clarament que és un educador"
I això no només recau en la família en el seu sentit més ampli (mares, pares, germans grans, cosines, etc.), sinó també en els professionals de les escoles, el monitoratge, les entrenadores...
Estem parlant d'això, sí. Que tothom que s'acosta a un adolescent assumeixi clarament que és un educador. O sigui, d'alguna manera, que tindrà una influència educativa en aquella persona. Que el conjunt d'adults que envolten l'adolescentno se'l mirin com un problema, sinó com una persona que té les seves necessitats. I també queno amaguin que tenim un interès en què esdevingui un membre raonablede la societat. Hem de garantir que des d'un pediatra a un policia local, per exemple, clarament es dediquin no a vigilar-lo, sinó que tinguin interès genuí en la seva vida. Després, és clar, hi ha d'altres necessitats importants, com la de protegir-lo d'una societat de mercat que vol fer de l'adolescència la gran etapa de fidelització al consum.
Ser adolescent avui amb tanta pressió consumista desenfrenada dins i fora el món digital em sembla especialment difícil.
Justament és durant l'adolescència quan tu generes un hàbit per a tota la vida. Per això diem que no fumis als 15 anys, perquè quan s'adquireix un hàbit en les etapes d'adolescència és molt més complex després deshabituar-ho. És més difícil perquè està associat a vivències molt intenses i a les primeres experiències i això és molt potent. Per tant, ens hauríem d'ocupar de protegir l'adolescent del mercat en la mesura possible, que no fos la diana, el 'target' que busquen totes les marques. I això els adolescents seria interessant que ho aprenguin a detectar.
