Sara Maroto: “Per garantir el dret a l’educació, els ajuntaments han de posar la mirada en el foraescola”

"Ara que ja tenim garantit l'accés a l'escola, cal garantir el dret de tothom a desenvolupar-se en tota la seva plenitud", sosté la cap de la Secció de Programes Educatius de la Diputació de Barcelona

L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona va publicar recentment la guia Polítiques Locals per a l'Educació a Temps Complet, en què anima els ajuntaments a "teixir relacions i prendre decisions compartides per facilitar l’existència d’un projecte col·lectiu que doni resposta als reptes educatius de cada territori." Des del punt de vista de la institució, "des de la proximitat,[els ajuntaments] tenen l’oportunitat d’actuar com a nucli de referència i suport a l’impuls per al canvi, en col·laboració amb totsels agents del territori que conformen l’ecosistema educatiu".

Una de les autores de la guia, la cap de la Secció de Programes Educatius de la institució, Sara Maroto, té clar que "ara que ja tenim l'accés a l'escola garantit, ara cal garantir el dret de tothom a desenvolupar-se en tota la seva plenitud". I considera que els Consells Escolars/d'Educació Municipals són l'espai idoni perquè els consistoris trobin fórmules per dinamitzar el foraescola dels seus municipis amb criteris d'igualtat d'oportunitats.

Al document s'exposa que els ajuntaments han d'actuar com a "espais de participació i consulta" per fomentar el forescola. Aquest paradigma col·laboratiu trenca amb la lògica de funcionament de moltes administracions públiques de planificació, ordenació i establiment de directius?
Cal entendre que, quan es parla d'Educació a Temps Complet, ho implica tot: implica una mirada sistèmica de l'educació, en el sentit que has de tenir en compte tots els actors que intervenen en l'educació d'infants i joves. I també has d'entendre que no pot ser que un ajuntament ho decideixi tot ell sol, sinó que cal que faciliti que sigui tota la comunitat qui construeixi aquesta nova dinàmica. Fa temps que com a Diputació treballem el foraescola, i amb aquesta guia hi posem el marc, la fonamentació, el per què cal fer-ho. I cal fer-ho per preservar el dret a l'educació: que participis o no en activitats de lleure o esportives, que vagis de campaments o no hi vagis, genera desigualtats. Potser abans es veia com a oci, o conciliació familiar..., i ara es veu també com una oportunitat educativa, o desigualtat educativa. Si no tothom pot anar-hi, no tothom té igualtat de condicions en el procés d'aprenentatge.

La guia vol convidar els ajuntaments a entrar en aquesta lògica?
La Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada el 1948, estableix el dret a l'educació com un dels drets fonamentals que ha d’orientar el desenvolupament de la persona, en un sentit global. Allí ja no només es parla de l'escola, i fins ara potser no ens hi estàvem aturant prou, en tot això. Ara que ja tenim l'accés a l'escola garantit, ara cal garantir el dret de tothom a desenvolupar-se en tota la seva plenitud. I el marc de la Ciutat Educadora ens diu que tots hem d'estar implicats en l'educació. Per garantir aquest dret a l'educació, ens falta posar la mirada en el foraescola. I els ens locals, en tant que coneixedors de la realitat més propera al ciutadà, ho poden liderar. Amb aquest document pretenem que s'hi sentin interpel·lats.

Estan preparats per assumir el repte?
Els ens locals tenen un espai propi de participació i consulta com és el Consell Escolar Municipal (CEM), o bé el 'Consell d'Educació Municipal', que és cap on s'estan transformant. La legislació ho reconeix, i pot ser l'espai de governança per excel·lència del foraescola. I per això els diem als ajuntaments: 'Aprofita-ho i fes la planificació aquí. No cal que generis d'altres estructures, lidera aquí la governança conjunta d'aquesta Educació a Temps Complet. Però assegura't que hi és tota la comunitat, fes una bona governança d'aquest espai que tens reconegut per llei.' Aquests consells, de fet, són d'obligat compliment en molts municipis, ja que la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) estableix que n'han de tenir tots els municipis que tenen competències delegades en escoles bressol, ensenyaments artístics i d'adults n'han de tenir.

Els Consells Escolars, fins ara, s'entenien més vinculats a l'educació formal.
És el canvi que estem impulsant. Sí que és cert que hi ha un decret antic que et parla més de l'àmbit escolar, però va ser superat per la LEC, que establia que aquest nou paradigma s'hauria de desplegar en un nou decret, tot i que encara no s'ha fet. Dit això, nosaltres fem la lectura que és un decret de mínims, que no et prohibeix d'incorporar d'altres actors. Per tant, incorpora al Consell el foraescola! Implica-hi una representació de les empreses de menjador -perquè hi passen moltes coses a nivell educatiu!-, de les empreses d'extraescolars, de les entitats de lleure, entitats esportives... En resum, tots els agents que tenen impacte en el fet educatiu haurien d'estar a aquests consells municipals.

Els ajuntaments hi estan responent positivament?
Hi ha molt bona voluntat i molta comprensió que això ha de ser així. El Consell d'Educació de Catalunya, de fet, ha evolucionat cap aquí, i és un precedent perquè la mirada evolucioni cap aquí, cap a 'educació' i no centrar-se només en 'ensenyament'. Venim d'un moment en què l'escola tenia un pes rellevant, i ara com a societat estem veient que tot l’àmbit més enllà de l’escola  també és essencial.

Les regidories d'educació han d'entomar tot un nou paradigma...
Sí, els ve un nou paradigma. Però és que aquests nous consells d’educació interpel·len també d'altres regidories: Infància, Joventut, Ocupació... Aquestes regidories també han d'evolucionar i entendre que totes formen part d'aquest nou ecosistema educatiu, que tot forma part del mateix projecte. El dret a l'educació és el que ens ha de guiar, i això implica un canvi de cultura organitzativa i en la gestió i governança de les polítiques locals que ens interpel·la a tots.

Com poden posar-s'hi per avançar cap a aquest horitzó?
Sovint els ens locals no saben tot el que fan les entitats del municipi. D'entrada, doncs, cal fer un mapa de tot el que s'està oferint per entendre què i com s'està oferint: són activitats gratuïtes o no, si calen beques, si cal municipalitzar... Anem a veure com podem connectar-nos tots i decidir quines mesures cal emprendre. Des de la Diputació de Barcelona, a més,  acompanyem els ajuntaments en els plans locals del foraescola.

Són múltiples les entitats locals que organitzen activitats en bona mesura gràcies a les subvencions municipals que reben. A l'hora d'atorgar aquestes subvencions, els municipis hi haurien d'establir requisits d'equitat?
Sí, crec que sí. Potser és una opinió molt personal, però allò que subvenciones amb diners públics ha de servir per garantir l'accés de tothom. Tothom hi ha de poder anar, independentment de si ho ofereix l'ajuntament o una entitat que rep subvenció. Potser a aquesta comprensió encara no hi hem arribat prou, el fet de passar a entendre que hem de garantir l'accés de tothom a tot arreu.Tot el lleure amplia l'horitzó d'aprenentatges, i si no hi participa tothom, malament. Més enllà del que et pot passar a l'escola, hem de garantir que tothom pugui viure activitats extraescolars o els casals d'estiu.

Justament parlant de l'estiu, l'Aliança i la Diputació de Barcelona estan impulsant conjuntament el programa 'Municipis per estiu enriquit'.
L'estiu té les seves especificitats i hi havia aquesta necessitat d'incidir-hi també, i vam veure adient sumar mirades i metodologies amb l'Aliança Educació 360 per intentar pilotar i acompanyar un seguit d'ajuntaments des d'un estiu entès com a garantia de dret i d'equitat,i després poder transferir aquestes fórmules a d’altres territoris.