“Fer extraescolars durant el curs i a l’estiu ajuda a prevenir l’abandonament”

L'Ajuntament de Manlleu estableix una relació nítida entre un foraescola ric i la lluita contra l'Abandonament Escolar Prematur

Pot haver-hi una correlació més o menys nítida entre anar a un casal de robòtica, o jugar a bàsquet, o tocar el piano, o anar de campaments al Pirineu, i continuar estudiant més enllà de l'etapa obligatòria? O, plantejat a la inversa, els nens i joves que no poden participar d'activitats foraescola, presenten més risc d'acabar abandonant els estudis? Per a l'Ajuntament de Manlleu (Osona), la relació entre un foraescola ric i la lluita contra l'Abandonament Escolar Prematur (AEP) és de calaix.

"Fer extraescolars durant tot el curs, més comptar amb un estiu enriquit, són accions que ens ajuden a prevenir l'abandonament. També ajuda a què infants i joves ens coneguin com a ajuntament, i això després repercuteix positivament en l'orientació", va asseverar rotundament aquest dimecres l'educadora social del consistori manlleuenc, Raquel Aceitón, a l'acte Salt fa xarxa pel Zero Abandonament, en el marc de la Setmana Zero Abandonament.

Manlleu, municipi d'uns 21.000 habitants, compta amb uns serveis tècnics municipals que tenen clar que allò cabdal en la seva tasca diària és l'atenció al jove en risc d'abandonar, més que no pas les competències administratives que poden tenir unes o altres entitats -Serveis Socials municipals, Departament d'Educació i FP, ajuntaments, consells comarcals, Servei d'Ocupació, Joventut...-. I, per aquest motiu, des de Salt (el Gironès) van voler conèixer el seu cas de primera mà. "És un luxe poder trucar a un centre i que de seguida et passin amb el tutor que necessites, o que puguis entrar directament a l’escola o institut per parlar amb les famílies", va exemplificar Aceitón. Per a múltiples agents de Salt, aquest seria un model de gestió cap on caldria que avancés el municipi.

"Prevenir l'abandonament no és una cosa només de l'etapa juvenil: es fa ja des de la tarificació social de les escoles bressol, vetllant perquè tots els nens i nenes puguin fer extraescolars, que tots accedeixin a la biblioteca i casals d’estiu, acompanyant-los quan fan la transició d’escola a l'institut, orientant-los sobre què volen fer després de l'ESO...", tenen clar des del consistori osonenc.

El vincle amb l'alumnat, clau

La tècnica responsable d'Educació de Manlleu, Núria Font, hi va afegir: "Des de l'Ajuntament tenim molt de vincle amb totes les escoles i instituts. I això ens permet orientar, oferir un reforç en temes d'absentisme... I com que els joves veuen que tenim aquest treball en xarxa, quan han de venir a l'ajuntament ja no ens veuen 'com una amenaça'."

"Fem atencions individualitzades als joves ja a partir dels 12 anys. Els acompanyem en orientació formativa i laboral perquè puguin fer una bona transició cap als ensenyaments postobligatoris o cap al món laboral, amb l'objectiu d'evitar una possible ruptura de la seva trajectòria formativa", ha exposat.

"Enguany també hem anat a les reunions de 1r. d'ESO, ja fa temps que anem a 6è. de primària per ajudar-los a fer la preinscripció a l'institut, ajudem els joves a sol·licitar la beca del ministeri per fer batxillerat o FP, perquè molts no ho feien... Els venem que som 'la trucada d'emergència', i així podem establir molt de vincle amb ells", ha exposat Font. "Entrant als instituts, i que els joves ens vegin la cara, fa llavors més fàcil que vinguin després a l'Ajuntament quan tenen algun dubte", va resumir Aceitón.

Salt pren nota

La jornada, organitzada per la Fundació SERGI, va sacsejar l'audiència, composta majoritàriament per tècnics de l’ajuntament, de Serveis Socials, d'entitats locals focalitzades en el jovent, d’escoles... "Quanta gent sou per dur a terme tota aquesta tasca?", era la pregunta que flotava a l'ambient, i que finalment es va formular des del públic. Quatre persones, van respondre: la tècnica d'Educació, l'administrativa de l'OME, la dinamitzadora del Pla Educatiu d'Entorn i l'orientadora. La xifra va generar una certa sorpresa.

Amb aquesta mirada holística com a exemple, els assistents es van distribuir després en tres grups, treballant el document Consolidem els Ecosistemes Educatius 360 de l’Aliança Educació 360 en clau de prevenció de l’abandonament escolar. "Tinc la sensació que cada administració vol fer la seva xarxa, i tothom vol que els altres se sumin a la seva, i després no hi ha coordinació entre elles", deia un dels participants en petit comitè. "Les mirades de cada servei són diferents", comentava una altra. I una tercera encara hi afegia: "Però és que fins i tot els encàrrecs que té cada departament són diferents!"

Una xarxa de complicitats

La clausura, en comú, va apuntar cap a línies d’actuació essencials. “Ha sigut molt interessant veure el sociograma per adonar-nos d’on ens situem i conèixer les tasques que fem cadascú, parlar de possibles derivacions... Veure quines oportunitats podem crear, més que no pas veure-ho amb reticències”, es va exposar. “Per exemple, ens hem adonat que no hi ha gaire contacte entre l'escola d'adults i l'espai jove, i que ho podem millorar”.

"Tenir una línia estratègia comuna és clau. Tenim els mateixos objectius, però com arribar-hi falta parlar-ho més", es va exposar. “Si vols córrer la marató, necessites dos anys per preparar-te, i comences entrenant-te amb trams petits. Ara som aquí”, es va acabar concloent. Les complicitats necessàries per començar a bastir la xarxa van quedar establertes, tenint clar que el foraescola és també part essencial de l'equació.