Per millorar l’equitat, el lleure i el català de la mà
Quan parlem de llengua, no parlem només de competència lingüística. Parlem de participació, de vincles, de pertinença i de cohesió social. Parlem de qui se sent part d’un grup i de la comunitat, qui pot prendre la paraula amb confiança i qui troba espais on relacionar-se en igualtat de condicions.
Des de l’Aliança Educació 360 entenem que la dimensió lingüística forma part de les condicions que fan possible l’equitat educativa. Per això valorem molt positivament que el Pacte Nacional per la Llengua incorpori mesures específiques per al lleure educatiu en sentit ampli, reconeixent que les extraescolars, casals, activitats esportives, culturals o comunitàries són àmbits clau per a la socialització lingüística en català.
En aquest sentit, ens fem ressò de dues iniciatives interessants per reforçar el català en el lleure:
En primer lloc, el projecte impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona "Foment de l’ús del català en els àmbits de l’educació en el lleure i activitats complementàries de la ciutat de Barcelona". Alguns dels resultats preliminars de la diagnosi dels primers grups d’esport i lleure analitzats a la ciutat de Barcelona són que els entrenadors i monitors mantenen un ús rellevant del català i actuen com a referents lingüístics i, alhora, es constata que l’ús de la llengua és minoritari quan els i les joves parlen entre ells.
I, en segon lloc, els dos nous recursos que el Consorci per la Normalització Lingüística ha posat a l’abast per als municipis: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls del català i 40 propostes per a l’acció, que inclouen l’àmbit del lleure educatiu i les activitats foraescola. Són eines concretes per ajudar els ens locals a integrar la mirada lingüística dins les seves polítiques educatives, culturals i comunitàries.
La llengua més enllà de l’escola: jugar, fer amics i passar-s’ho bé en català
El lleure educatiu és un dels principals espais on infants i adolescents construeixen vincles significatius fora de l’escola o l’institut. És en aquests entorns, més vivencials i menys formals, on es consoliden amistats, es reforça l’autoestima i es desenvolupen habilitats personals i socials. Les evidències assenyalen que els espais no formals, com el lleure, tenen un paper determinant en la socialització lingüística, especialment en contextos de diversitat cultural i lingüística creixent.
El lleure genera situacions espontànies d’interacció: el joc, el treball en equip, la gestió de conflictes o les activitats col·lectives són moments en què la llengua esdevé eina real de relació. Per això, és clau incorporar de manera explícita l’impuls del català dins les polítiques locals de lleure i les oportunitats foraescola.
Això implica activar mesures que reforcin el català com a llengua compartida de relació amb accions com poden ser la formació als equips educatius com a referents lingüístics, la creació d’entorns acollidors per a infants i adolescents que també reconeguin la pluralitat lingüística o la introducció de clàusules lingüístiques de promoció activa del català en les activitats de casals o extraescolars. Que el lleure i el català vagin agafats de la mà.
