“Els centres educatius han d’acompanyar les activitats de lleure educatiu durant l’estiu, des del disseny i la valoració, a l’execució” 

Otger Cano, Alba Sanagustín i Joana Artigal
Entrevista a Otger Cano, Alba Sanagustín i Joan Artigal, dinamitzador comunitari, coordinadora d’acció educativa comunitària i director de l’Espai Educatiu/Institut Escola Trinitat Nova.

Des de l’Espai Educatiu/Institut Escola Trinitat Nova tenen clar que aquest estiu és una aposta en què hi ha de participar la comunitat completa. Cal crear -diuen- vincles que connectin l’infant amb el seu entorn més proper, i així, poder aplicar aquests coneixements adquirits en aquest entorn i en el retorn a la vida escolar. També pensen que els centres educatius s’hi han d’implicar per facilitar l’accés a l’oferta de lleure a totes les famílies, per a dissenyar les activitats, acompanyar la seva execució i l’avaluació de les mateixes.

Ja és indiscutible que aquest ha de ser un estiu enriquit, com han demanat veus dels diferents àmbits del món educatiu. I són moltes les administracions locals que ja estan explicant i difonent els plans educatius per als propers mesos als seus territoris. Algunes d’elles han incrementat activitats, espais per a dur-les a terme, beques… Des del vostre punt de vista, quina creieu que ha de ser la participació dels centres educatius? 

La primera implicació ha de ser buscar el lligam d’acompanyament que fem, des dels centres educatius, amb les propostes educatives d’estiu. Per tant, i dins de les seves possibilitats i en diferents graus segons l’etapa en què ens trobem, els centres educatius s’han d’implicar i acompanyar, durant tot el procés, les activitats de lleure educatiu de l’estiu. Des del disseny, fins a la valoració, i passant per la seva execució. 

També assegurant un molt bon acompanyament, per part de les escoles a les famílies, en l’accés a aquest recursos. La motivació, la difusió i la inscripció com a una part més del treball que fem. A més, hem d’enllaçar el final de l’activitat escolar, feta pels docents, amb l’activitat que faran els educadors de lleure educatiu d’estiu. També de recull o retorn de l’experiència un cop passat l’estiu.

Què és el que s’ha d’oferir a infants i joves aquest estiu?  Com penseu que se’ls ha d’acompanyar? 

En el context actual de confinament cal que es pugui garantir, més que mai, un lleure educatiu enriquit per a tots els infants i adolescents aquest estiu. L’objectiu ha de ser treballar perquè tot l’alumnat pugui desenvolupar un itinerari educatiu individual ric i global, on cada infant tingui accés a una bona proposta educativa escolar, no formal i de lleure educatiu coherent i coordinada.

Perquè tot plegat tingui sentit cal que tinguem una idea de quin és el full de ruta global i de com ha de ser la proposta que es fa tenint en compte que, com a mínim, durant 6 mesos, els alumnes no tindran un retorn generalitzat a les aules. Cal pensar, doncs, si cal que el treball d’acompanyament socioeducatiu que estan fent els mestres i professors tinguin un enllaç amb el treball que realitzaran les entitats de lleure.

Dieu que cal garantir un lleure educatiu enriquit per a tots els nens i nenes...

Cal que garantim una proposta educativa global a tothom i sobretot en els entorns on és més dificultós tenir oportunitats educatives no escolars. El confinament ens mostra que la bretxa més gran que tenim és la de classe, on les vivències dels infants són extremadament diferents i que situen, a una part significativa de la nostra societat, en el llindar de la pobresa d’una manera encara més gran de com ho hem visualitzat fins ara.

Qualsevol persona i/o família, que tingui la voluntat de que els seus fills i filles gaudeixin d’un recurs de lleure, hi ha de poder accedir amb plena garantia. Procurant trencar les barreres que no garanteixen aquest accés universal, com poden ser les barreres econòmiques, la bretxa digital, o simplement les barreres administratives a l’hora de fer les tramitacions pertinents com pot ser una inscripció o una sol·licitud de beca. Cal protegir infants i joves de les situacions familiars i del seu entorn que puguin limitar l’accés als recursos de lleure educatiu.

Quines són les principals dificultats que penseu que estan sorgint alhora d’organitzar aquest estiu enriquit?

La dificultat principal la tenim en l’oferta inicial que només la tenim dissenyada per a menys de la meitat de l’alumnat que podrà optar a una quinzena dels casals de juliol i agost. Caldria preguntar-se qui ha de liderar aquest canvi de paradigma i com es materialitza en la realitat de cada territori/entorn.

Una de les principals dificultats és la incertesa en la que ens trobem. És molt difícil a mitjans de maig poder planificar els mesos de juliol i agost. També costa confiar en les mesures de seguretat i enfrontar-se al risc de sortir al carrer i estar en contacte amb altra gent després d’aquests mesos. A més, l’homologació de les activitats per a la Campanya de Vacances de l’Ajuntament es va fer prèvia a la situació del COVID i, per tant, la demanda ara és diferent. Tot i que l’oferta d’agost s’ha pogut ajustar, la de juliol no i una part encara no està confirmada. Una altra dificultat és que moltes famílies afirmen que, encara que rebin el 90% de la beca, no poden assumir el cost de l’activitat. També ha estat complicat el fet de fer les inscripcions només de manera telemàtica, hem hagut d’acompanyar molt des de l’escola aquest procés.

Qui ha de liderar aquest canvi de paradigma del que parleu?  

Les principals responsables de garantir els recursos de lleure són les administracions conjuntaments amb entitats  (caus, esplais). En plural. Necessitem que treballin amb un objectiu comú i compartit per tal d’establir un disseny organitzatiu que garanteixi que es realitzin les activitats educatives d’estiu i que siguin accessibles per a tothom, sense condicionants.  En aquest sentit les administracions han d’aprofitar l’actual situació per aprendre a dissenyar d’una manera més cooperativa i arrelada al territori.

Tot i aquesta primera responsabilitat de les administracions, cal que aquestes puguin comptar amb el suport de la comunitat d’un territori (veïns i veïnes, entitats i serveis educatius) per tal de que en mesura de les possibilitats de cada un, puguin acompanyar aquest disseny establert i es pugui vincular al territori directament, i per tant a la seva població, que finalment serà la protagonista d’aquest recurs de lleure educatiu enriquit.

Quin tipus d’activitats oferireu al vostre alumnat aquest estiu? 

Oferirem les propostes de lleure, partint de la base que estem sortint d’un període d'aïllament social i, per tant, el retorn a l’acció socialitzadora serà el principal repte al que caldrà donar resposta. Hauran de ser espais també que en un primer moment els hi permeti buidar, compartir i reflexionar sobre les vivències i els sentiments que han viscut aquests dies.

Una de les potencialitats de l’àmbit del lleure és el gran ventall d’oportunitats que ens ofereix en referència als recursos educatius. És a dir, el gran nombre d’activitats de tots els àmbits (plàstiques, esportives, de natura, socials, etc.) i de dinàmiques de grup amb les que es treballa en l’àmbit del lleure, ens permetrà treballar moltes de les matèries acadèmiques relacionades amb el dia a dia d’una escola. Per tal de fer significatiu encara més el lleure educatiu, és necessari que estigui directament relacionat amb el territori on es desenvolupa i en el context escolar de referència. Creant vincles que connectin l’infant amb el seu entorn més proper, i així, poder aplicar aquests coneixements adquirits en aquest entorn i en el retorn a la vida escolar.

L'actual situació valida, encara més, l'aposta de seguir construint propostes educatives globals i de barri. Fomentant intneraris educatius complets a cada infant. Fent propostes compartides, arrelades al propi terrotori i que superi l'acció parcializadora de les administracions.