“Tots els municipis haurien de tenir una estratègia del temps fora de l’escola”

Chris Smith és el president i director de Boston After School & Beyond, una entitat d’entitats que impulsa uns 400 programes educatius i reuneix més de 25.000 infants i joves cada any en activitats fora de l’horari escolar a la ciutat de Boston. La iniciativa ha implicat més de 150 agents educatius, que treballen conjuntament gràcies a un marc de competències i d’avaluació compartit. Aquest marc de competències és el que ha fet possible que Boston disposi d’un currículum de ciutat construit de manera col·laborativa i compartit amb tots els agents educatius que ofereixen oportunitats educatives als infants i joves.

Quin problema volíeu solucionar quan vau començar amb Boston After School & Beyond? L’heu solucionat?

Hi havia infants que havien de triar com a extraescolar entre fer reforç escolar, repetint les assignatures que no se’ls donaven bé, o fer-ne d’altres menys curriculars però que també incrementaven competències. Per evitar que haguessin de triar vam voler que tot formés part d'un mateix projecte, que els joves obtinguin el que necessiten fent el que els motiva. A més, hi havia moltes entitats que volien oferir als joves experiències educatives però no tenien estratègia per fer-ho, i per això vam crear el cinquè trimestre d’aprenentatge, una experiència acadèmica i d’estiu dins d’una xarxa coordinada. I encara fèiem front a un tercer problema: saber com es desenvolupen les habilitats. Tenir pensament crític, treballar en equip o ser perseverant no s’aprèn només escoltant a classe, sinó fent, fallant i aixecant-se. Quan em reuneixo amb empresaris, els pregunto quines són les habilitats que més valoren en els seus treballadors i citen aquestes, i la majoria es desenvolupen a través de l’esport, d’una entitat o d’un voluntariat.

Heu pogut solucionar aquests problemes? Com?

Sí. Les investigacions mostren que els infants que participen en aquests programes tenen millors resultats a l’escola i, per tant, tenen millors perspectives de futur. Una manera d’aconseguir-ho és haver creat un conjunt d’indicadors que comparteixen els 450 programes i les 115 entitats per tenir un marc de competències únic de referència. La prova que ho estem aconseguint és que cada any més entitats s’uneixen a la nostra xarxa.

Com vau aconseguir crear el consens social necessari sobre tots aquests problemes?

Vam començar molt a poc a poc, començant per les escoles que estaven disposades a treballar amb nosaltres. Vam fundar una associació inicial amb la qual vam recaptar alguns diners gràcies a finançadors privats. Quan estavem més consolidats, vam anar a parlar amb els governs per dir-los que el nostre enfocament funcionava.

Quines són les dificultats o reptes als quals heu hagut de fer front?

El repte més gran era averiguar què tenien en comú tantes organitzacions individuals separades i agrupar-les. Les entitats que formen part de la xarxa pensen en la xarxa només de tant en tant, i en canvi, la xarxa és una obsessió per als qui la liderem, perquè pensem en ella tota l’estona.

Una de les dificultats ha estat la manca de finançament?

Sí, no hi ha fons dedicats als programes extraescolars i d’estiu. Ara bé, des de la pandèmia han arribat una gran quantitat de fons federals destinats a qüestions escolars i ens han arribat 20 milions de dòlars. Per a nosaltres és moltíssim, però ara hem de distribuir-ho als diferents programes i aconseguir que això sigui la nova normalitat, perquè tot el jovent mereix un programa educatiu de qualitat després de l’escola i als estius.

Boston After School & Beyond és un referent per a molts països i municipis que estan començant a treballar en programes fora de l’escola. Quin és el referent per a vosaltres?

Per sort, moltes ciutats s’estan apropant a la idea que si podem aprofitar millor el temps fora de l’escola, utilitzant les entitats, les universitats o els museus, tindrem una ciutat més forta i uns i unes estudiants millor preparats. Ara estem treballant molt amb Springfield i Filadèlfia. Els problemes són els mateixos per a tothom, també a Catalunya o a Espanya.

Qualsevol ciutat pot fer el que heu fet vosaltres a Boston? Com?

I tant. Cada gran ciutat té una universitat, i un museu, i una ONG al servei dels i les joves. Aquest és el punt de partida. Només necessites un agent al mig per enllaçar aquests interessos mutus. Tots els alcaldes i alcaldesses haurien de tenir una estratègia del temps fora de l’escola, una estratègia per fer de la ciutat una aula.

Per què és important que l’administració local estigui implicada en aquest tipus de projectes? Des del teu punt de vista, qui els hauria de liderar?

Nosaltres ens llevem cada matí pensant en això. En canvi, una alcaldia o una regidoria d’educació tenen altres coses que fer i potser no li donen l’atenció que una ONG o una entitat pot donar-li si només treballa per això. Ara bé, a la vegada és molt important tenir un lideratge públic que abraci el missatge, el promogui i doni finançament quan sigui necessari.

Si un referent en polítiques públiques educatives et demana consell, per on creus que hauria de començar a aplicar programes d’educació 360?

El primer que cal fer és anar al propòsit i respondre: “Quin problema vull resoldre?” Cal pensar en com canviar el paradigma d’on, quan, com i amb qui aprenen els infants. I després cal buscar els socis que ens poden ajudar a resoldre aquestes preguntes.

Com assegureu que els programes són accessibles per a tots els infants i no agreugen la inequitat del sistema educatiu?

Tots els programes als quals donem cobertura tenen la missió de servir l’alumnat de famílies amb ingressos baixos i la major part dels diners que rebem els destinem a ells. Però alhora hem d’aconseguir que les activitats siguin prou bones com perquè una família adinerada les pagui, així que no podem sacrificar la qualitat a canvi que siguin barates.

Quins han estat els impactes socials i educatius més significatius del vostre projecte?

Estem orgullosos d’haver convertit la ciutat en una aula i d’haver aconseguit que els infants aprenguin tot l’any a tota la ciutat. Això és un impacte gegant, i a més les nostres investigacions mostren que els nens que fan almenys un 80% de les hores dels programes d’estiu treuen millors resultats en matemàtiques i llengua, i tenen millors habilitats socials i emocionals que els altres companys de classe.

Fa més de dos anys, vas explicar a Barcelona que un dels reptes de futur era involucrar més les famílies. Ho heu aconseguit?

Les famílies han de familiaritzar-se més amb el programa per fer que els seus fills i filles s’hi comprometin. No hi ha substitut ni drecera possible: cal dedicar temps a conèixer les famílies i convidar-les a una jornada de portes obertes.

I teniu més reptes de cara al futur?

Un dels grans reptes és aconseguir que la recent inversió federal sigui la nova normalitat.